Joan Cornellà

El contrast entre una estètica amable i relaxant i un contingut caracteritzat per una violència brutal i un humor agressiu i salvatge defineix les darreres obres de Joan Cornellà, il·lustrador i historietista que també ha fet servir els noms de Renato Valdivieso i Magdalena J. Basmati com a pseudònims.

Tot i que va néixer a Barcelona, Joan Cornellà ha viscut a Blanes durant gairebé tota la seva vida. Es va a donar a conèixer a la revista Amaníaco, on va començar a publicar historietes curtes l’any 2008. L’any següent es va presentar a diversos concursos de còmic i va guanyar, a la categoria de menors de 30 anys, el III Premi Josep Coll, organitzat per l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC) per Abulio, obra que mesos més tard va ser publicada en forma d’àlbum per Ediciones Glénat. En aquella època també va començar a col·laborar amb la revista El Jueves, primer amb algunes historietes per a la secció d’actualitat i, més tard, amb algunes portades i altres aportacions que el van convertir en un dels autors més destacats de la publicació en aquesta etapa. Part d’aquest material, juntament amb altres historietes en blanc i negre que havien aparegut anteriorment en diversos fanzines, es va recollir l’any 2012 a l’àlbum autoeditat Fracasa mejor.

L’any 2013 va fer un gir estilístic amb Mox Nox, un llibre que conté 48 historietes mudes en color on Cornellà practica un humor cínic i absurd, amb dibuixos arrodonits i colors llampants que amaguen tot un desplegament de violència gratuïta i surrealista. L’èxit que li va merèixer aquest llibre en va fer possible la publicació de diverses edicions, entre elles una per al mercat francès. La difusió de l’obra de Cornellà a través de les xarxes socials ha contribuït enormement al seu èxit, sobretot a l’estranger, i ha propiciat que l’autor converteixi alguns dels seus gags en dibuixos animats accessibles a través d’Internet.

Entre les seves obres més recents hi consta el disseny de la coberta del disc Schmilco (2016) del grup nord-americà de rock alternatiu Wilco. La seva obra continua tenint un gran nombre de seguidors i una repercussió àmplia tant a nivell nacional com internacional.

Publicacions: Amaníaco, Ara, La Cultura del Duodeno, El Jueves, Le Monde, The New York Times, El Periódico, TMEO