Pulgarcito (1921-1939)

Davant l’èxit de publicacions infantils com En Patufet i TBO, Juan Bruguera, que el 1910 havia fundat l’Editorial El Gato Negro (que fins llavors s’havia dedicat preferentment a publicar fulletons) va decidir provar sort en aquest camp amb Pulgarcito, el primer número de la qual es va posar a la venda el 1921. En un principi, la revista no s’allunyava massa dels models que emulava: vuit pàgines (la meitat a una tinta i la resta, en bitò) amb molt més text que dibuixos. Les historietes, amb llargs textos a peu de pàgina i sense bafarades de diàleg, s’incloïen únicament a la portada i la contraportada. Félix P. Tomasetti, Joaquín Arques, Miguel Balaguer o Juan Ruiz van signar les abundants seccions escrites mentre que Urda, Niel, Donaz, Clapera, Vinaixa o Moreno s’ocupaven de les il·lustracions. Durant aquests primers anys van predominar els continguts de gènere d’aventures sobre els humorístics. Malgrat que no oferia res d’especialment nou, Pulgarcito va tenir molt d’èxit i no va trigar en arribar a una tirada de 50.000 exemplars setmanals. A la portada del número 29 es van fer servir bafarades en una historieta, cosa que no era gens habitual en aquella època.

Una dècada més tard va augmentar el seu format i s’hi van incorporar nous col·laboradors com Emili Boix, Salvador Mestres, Celemín o Sabatés. Els continguts dibuixats també van augmentar substancialment i les bafarades de diàleg a les historietes es van convertir en habituals. Juan Bruguera va morir el 1933 i els seus fills (Pantaleón i Francisco) es van fer càrrec de l’editorial. A partir de 1935, i després de diversos canvis de format i paginació, es va eliminar la publicació de contes i narracions literàries en format fulletonesc per centrar els seus continguts en l’apartat gràfic que, a més, oferia un aspecte cada vegada més modern.

La Guerra Civil es va fer notar al rerefons de Pulgarcito, però sense dramatisme. Així, Niel, creador en aquells anys de diversos personatges inequívocament republicans per a capçaleres d’El Gato Negro, va acabar disfressant de milicians la cèlebre parella cinematogràfica nord-americana Stan Laurel i Oliver Hardy (El Gordo y el Flaco). Aquest va ser l’únic autor, juntament amb Boix i Mestres, que va publicar material inèdit durant aquests anys, ja que la revista es va nodrir bàsicament de reedicions fins que se’n va interrompre momentàniament la publicació el 1937.

Segons algunes referències que no s’han pogut contrastar, aquell mateix any es va iniciar una segona època de Pulgarcito on es van publicar entre cinc i quinze números a més de d’un almanac el 1938. El que sí que està comprovat és que, malgrat les dificultats derivades de la guerra, el 1938 va arrencar la tercera època (tal com s’acredita a la portada) durant la qual es van publicar com a mínim 37 números (algunes fonts afirmen que es va arribar a 48) i un almanac de 1939.

Principals col·laboradors: Antonio Moliné, Arlet, Arturo Moreno, Celemín, Clapera, Cplá (Pla), Emili Boix, Félix P. Tomasetti, Joaquin Arques, Josep Donaz, Juan Ruiz, Miguel Balaguer, Niel, Robert, Sabatés, Salvador Mestres, Tapias, Urda, Vinaixa

Principals sèries: Aventuras del intrépido Toby, Historietas, curiosidades, cuentos, etc., etc. de Pulgarcito, Los héroes del Riff. Notas de guerra.