Arturo Moreno (1909-1993) va ser conegut durant molts anys amb el sobrenom del Walt Disney espanyol. El fet d’haver estat el director del primer llargmetratge de dibuixos animats en color realitzat a Europa, li va proporcionar una gran fama durant la postguerra espanyola. Garbancito de la Mancha va ser un projecte molt important en el context del panorama cultural empobrit i autàrquic de la dècada dels anys quaranta de l’Espanya franquista. La figura de Moreno però, és polifacètica i va molt més enllà de la simple realització d'una pel·lícula d’animació. Creador visionari, va ser un dibuixant humorístic que va crear escola, caricaturista, dissenyador gràfic, il·lustrador, director de publicacions, realitzador de cinema d’animació, empresari i home de múltiples iniciatives.
Aquesta exposició digital és un recull aproximat de les peces que es van poder veure a l’exposició Garbancito de la Mancha. 70 anys del primer llargmetratge europeu d'animació en color, concretament de la part dedicada a la vida i l’obra del director de la pel·lícula. La mostra es va poder visitar entre l'1 de juliol de 2015 i el 24 de gener de 2016 al Museu del Cinema de Girona. Els comissaris de l'exposició van ser Antoni Guiral i Jordi Riera Pujal.
Volem agrair les donacions digitals dels diversos col·leccionistes i especialment la gran col·laboració del Sr. Jordi Pons (director del Museu del Cinema) i de la Sra. Isabel Moreno, filla d'Arturo Moreno.
Nascut a València l’any 1909, als vuit anys es traslladà a viure a Barcelona on estudià a l’escola de dibuix Baixas i a l’Escola del Treball. A partir de 1927 es pot veure el seu treball humorístic a revistes infantils com Pulgarcito, Sigronet, TBO, En Patufet, Virolet, Esquitx, Pocholo, Lo Noi Català o Mickey. Publicà també en aquests anys en revistes per a adults com Lecturas, Hogar y Moda o féu treballs de disseny i d'il·lustració de cartells i de portades per a Discos Odeón. L’any 1929 va tenir el seu primer contacte amb el cinema d’animació quan ve fer un anunci per a Xocolata Nelia.
L’any 1932 dirigeix un dels primers tebeos valencians, KKO. Ben entrats els anys trenta col·laborà en publicacions satíriques com Xut!, El Be Negre, L’Esquella de la Torratxa. A Papitu, revista sicalíptica (eròtica), hi col·laborà amb el pseudònim de Moro.
Historieta Autor Arturo Moreno Publicació Lecturas 1933
Arturo Moreno va col·laborar en les capçaleres d’historietes més populars de la primera postguerra, com Chicos, Mis Chicas, Flechas y Pelayos o Maravillas. L’any 1942 va fundar Diarmo Films, una petita productora de dibuixos animats junt amb José María Arola i a on col·laborarien els dibuixants Armand Tosquellas i Rosa Galceran. Moreno va dedicar dos anys intensos de la seva vida a muntar un estudi professional d’animació i a dirigir Garbancito de la Mancha. Després va treballar, fins a l’any 1948, en el llargmetratge Alegres vacaciones. No en va veure l’estrena comercial, ja que va marxar aquell mateix any a “fer les Amèriques”.
Home amb iniciativa, l’any 1948 Arturo Moreno va decidir anar amb la seva dona cap a Veneçuela, convidat pel Ministerio de Educación perquè dirigís la publicació infantil pedagògica Tricolor. Inicià una llarga relació laboral amb aquesta revista. Col·laboració que continuaria a la seva tornada a Barcelona durant dotze anys més.
A la revista Tricolor també hi col·laborà el dibuixant Àngel Puigmiquel, amb qui realitzà diversos curtmetratges animats publicitaris. Treballà també en el suplement dominical La Esfera i va fer il·lustracions per a diversos llibres. Encara que vivia un bon moment econòmic i professional, Arturo Moreno enyorava Barcelona i decidí tornar l’any 1956.
Quan va arribar a Barcelona, revistes com TBO reberen Arturo Moreno amb els braços oberts i en fou un dels seus puntals durant una pila d’anys. De la mateixa manera va dibuixar per a les publicacions Paseo Infantil, Pinocho, Balalín, El Once, Maravillas i Chito i va iniciar una col·laboració diària d’humor gràfic a La Vanguardia.
No va poder aconseguir complir el seu desig de seguir treballant en el món del cinema d’animació, encara que farà una col·laboració dibuixant els fons del llargmetratge El mago de los sueños (1966). Durant molts anys, va intentar tirar endavant La taca de tinta (1987), un projecte d’animació que tenia molt avançat, però que mai aconseguí materialitzar. Arturo Moreno morí el 1993.
