Altamiro de la cueva

Joan Bernet Toledano es va unir a la nòmina de col·laboradors de TBO l’any 1965, i molt aviat va proposar als responsables de la revista una nova sèrie protagonitzada per un personatge que acababa de crear: Altamiro de la Cueva. Segons Rosa Segura, Bernet Toledano era un gran coneixedor de les pintures rupestres de la Cova d’Altamira (al terme municipal de Santillana del Mar, Cantàbria), que el fascinaven, i se li va acudir oferir en forma d’historieta la seva particular interpretació humorística de la vida de l’home primitiu.

El protagonista és un pintor del paleolític superior que, si ens guiem pel seu nom i altres indicis, podria haver estat l’autor de l’anomenada Capella Sixtina de l’art rupestre. Com que és un dels homes més esquifits de la seva tribu, no és caçador ni guerrer, però resulta insusbstituïble a l’hora d’elaborar i perfeccionar les eines i armes dels seus companys. A més de pintar quadres sobre lloses de pedra, s’encarrega d’alliçonar infants i adults i inventa tot tipus d’artefactes inútils, resol conflictes a la seva comunitat i, en definitiva, contribueix a l’avenç d’una primera civilització.

Tot això, unit als diversos anacronismes que s’introduïen amb certa freqüència, diferenciaven el plantejament d’Altamiro de la Cueva de l’altra sèrie ambientada a la prehistòria que va debutar a la revista Tío Vivo de Bruguera gairebé al mateix temps, Hug el troglodita de Jordi Gosset. Les principals preocupacions d’aquest darrer no van més enllà de la supervivència en un entorn hostil i extremadament perillós.

Bernet Toledano va dibuixar les primeres historietes d’Altamiro de la Cueva amb guions propis, però molt aviat va cedir la tasca a Carles Bech, que es va centrar cada vegada més en l’enginy que mostrava el protagonista per resoldre problemes quotidians. Altamiro de la Cueva no va trigar en convertir-se en un dels personatges més populars i estimats pels lectors de TBO. És per això que l’any 1972 la veterana revista li va dedicar un número extraordinari de 52 pàgines que incloïa un text d’Enrique de Obregón sobre el descobriment de les pintures de la cova d’Altamira, un pròleg d’Antonio Martín sobre l’origen i trajectòria de la sèrie, 43 historietes d’Altamiro de la Cueva que ocupaven una pàgina excepte la tira inferior que estava dedicada a repassar diversos aspectes de l’estudi de la prehistòria, una historieta de doble pàgina central (la única de tota la sèrie que va adoptar aquest format), una historieta de la sèrie La familia Ulises titulada “Una visita al museo” signada per Benejam i un trencaclosques retallable a la contraportada amb el títol “Lo que ocurría en la aldea antes de que naciera Altamiro”.

Des del punt de vista gràfic, el personatge va evolucionar molt poc, tot i que els seus trets es van suavitzar, el cap se li va encongir i es va fer una mica més alt. En total, van aparèixer més de quatre-centes aventures d’Altamiro de la Cueva al llarg d’uns dotze anys.

Personatges

Altamiro de la Cueva
Un troglodita avançat al seu temps. Compagina la seva activitat principal de pintor rupestre amb la d’inventor d’arefactes molt enginyosos. Tots els membres de la seva tribu reconeixen la seva sabiduria i bon judici, i no dubten en recórrer a ell en busca de consell o perquè faci de mediador per resoldre els seus conflictes.

Cantalapiedra
Un altre troglodita, amic d’Altamiro, amb qui conversa sovint.