De todo un poco

Les seccions de miscel·lània eren habituals a les revistes infantils de les primeres dècades del segle XX. Però, sense dubte, la més longeva de totes va ser De todo un poco, que es va mantenir a les successives èpoques de TBO des de la dècada del 1920 fins a finals de juliol de 1982. Curiosament, un altra revista infantil, Alegría, publicada entre els anys 1925 i 1934, va incloure una secció similar i amb el mateix nom l’any 1929.

Textos breus amb acudits, anècdotes, curiositats i altres continguts similars es combinaven en una pàgina densa i de composició una mica bigarrada que garantia una bona estona d’entreteniment. D’aquesta manera, es compensava la rapidesa amb la què es consumien les pàgines d’historietes i es podia argumentar que la publicació contribuïa també a l’educació i formació infantil mitjançant el foment de l’hàbit de la lectura.

Nascuda al març del 1917, la revista TBO va trigar molt poc a incorporar aquesta secció, que el 1922 apareixia ja regularment. Nit i Rapsomanikis van ser alguns dels dibuixants que es van encarregar d’il·lustrar-la durant aquests primers anys, on De todo un poco va adquirir un disseny característic, amb nombroses il·lustracions que acompanyaven aquells breus textos de tipografia (els títols de cada apartat jugaven amb diferents tipus de lletra) ordenats en quatre columnes. El 1944, durant l’etapa en què la revista apareixia sense numerar, Urda es va convertir en el dibuixant fixe de la secció, a la qual aviat va dotar de la seva imatge més recordada amb pergamins, sanefes i altres elements propis del seu peculiar grafisme per ordenar els continguts de cada entrega.L’autor dels textos va ser, durant anys, Artur Llorens Opisso “Antares”.

Urda es va mantenir a De todo un poco gairebé dues dècades, fins al número 751, amb data de 17 de març del 1972. Al següent número va agafar el relleu Pere Olivé qui, conscient de la imatge antiquada que oferien les pàgines d’Urda als lectors de l’època, va proposar un aspecte més modern, influenciat pel corrent psicodèlic. Es va incrementar la presència de textos amb dades d’interès o curiositats científiques en detriment dels acudits. Aquell mateix any, TBO va passar a denominar-se TBO 2000 i la numeració va començar com si fos el número 2.000 de la publicació. Aquesta etapa es va tancar amb el número 2.110, amb data de 24 de gener de 1975. Rosa Segura es va incorporar com a secretària de redacció, encarregant-se d’elaborar els textos de la secció a partir d’aquell moment. Per a l’apartat gràfic es va confiar en Sirvent (Josep María Ferrer Sirvent). Durant els cinc anys següents, la pàgina va adquirir l’aspecte d’una fulla de llibreta d’espiral amb paper quadriculat.

Els problemes que patia l’empresa editora van motivar que els continguts de la revista es reduïssin quasi en la seva totalitat a materials reciclats a partir del número 2.365, amb data de 4 de gener de 1980. Amb aquest número, on la capçalera de TBO 2000 va ser substituïda per El TBO, s’inicià l’última etapa de De todo un poco, amb textos aprofitats d’entregues anteriors i dibuixos d’en Pelai Ribas. Per a mantenir certa coherència amb la línea clarament antiquada que aquestes historietes recuperades conferien a la revista, es va optar per donar a la secció un disseny inspirat en aquell que Urda havia utilitzat durant tants anys. Per aquest motiu, inicialment, el grafista i dibuixant va signar els seus treballs com Urbis (que significa “Urda bis”), tot i que més endavant ho feia com Pelai. L’última pàgina de De todo un poco es va publicar al número 2.497, amb data de 23 de juliol de 1982, que va ser també l’últim en què la revista va mantenir la seva periodicitat setmanal. Posteriorment, només van sortir al carrer 5 números més de TBO, fins al 2.502, amb data d’abril de 1983.