Coll

Va néixer a la Plaça d'Espanya de Barcelona un dia que nevava molt, en una de les cases que van anar a terra per fer un hotel destinat a l'Exposició Universal de 1929. Aquesta circumstància va motivar que la família Coll anés a viure al barri de Sarrià. El seu pare era contractista d'obres i tenia una pedrera on hi van treballar el futur dibuixant i el seu germà. Tenia tanta afició pel dibuix que, tornant del servei militar, es va presentar a l’Editorial Toray amb un feix de propostes gràfiques. Els de l’editorial li van encarregar una sèrie de dibuixos amb l'únic personatge que ha fet a la seva vida: El conde de Calvatiesa.

Coll, portat per la seva admiració pels autors de TBO, no va parar fins que va poder parlar amb un dels propietaris, el senyor Viña. Coll explicava que la primera història que va dibuixar per a TBO la va dibuixar a la pedrera del seu pare, assegut damunt d'un munt de grava. La història, que anava de núvols, va agradar. Li van pagar 100 pessetes i en Coll va veure el cel ja que, aleshores, un manobre només guanyava 90 pessetes a la setmana. Així va començar la seva llarga col·laboració a la veterana revista. L’any 1950 va fer el pas decisiu i va deixar la feina per dedicar-se únicament al dibuix. Primer imitava el traç de Benejam i Urda, els seus autors preferits, però ben aviat es va desempallegar de totes les influències i va saber trobar un estil que el va portar a ser considerat un dels mestres de la historieta. Va aprimar els seus personatges i els va fer moure en uns escenaris sense canvis gratuïts ni salts bruscs, guardant una relació perfecta entre les vinyetes, la qual cosa donava a les seves històries un autèntic regust cinematogràfic.

Va col·laborar amb diverses revistes per a adults de curta durada com ¡Tururut...!, dirigida per Cesc, i Locus, que va ser una iniciativa de Joaquim Muntañola. A banda d’això, pràcticament només treballava a TBO. Però, poc a poc, la vida anava pujant i els ingressos se li anaven escurçant. Va buscar altres feines, sobretot a l'estranger, però alguns li deien que els seu estil no encaixava i altres el feien passar amb raons. Durant la dècada dels 60 va il·lustrar algun conte a la revista Lecturas, però estava pensant seriosament en tornar a les bastides, a la gaveta i als maons. Veia que tots els antics companys d'ofici havien prosperat i ell, darrera del dibuix, s'havia quedat empantanegat. Després de diverses converses amb l'empresa del TBO, aleshores Buigas, Estivill y Viña S.L., el 1964 va fer el pas definitiu i va tornar a reprendre la seva feina a la construcció.

Així van passar disset anys en què en Coll va estar absolutament apartat del dibuix, però veient amb sorpresa com les seves antigues historietes, que el TBO seguia publicant, tenien bastant d'èxit.

L’any 1982 el van trucar del diari setmanal Primeras Noticias i li van demanar uns dibuixos. També es van posar en contacte amb ell els organitzadors del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que li demanaven la seva participació en una exposició, i li van demanar dibuixos per una nova revista per a adults anomenada Balalaika. De cop i volta es va adonar que s'havia tornat a fer popular i que la seva obra era reconeguda i admirada i va decidir tornar a dibuixar, però aquesta vegada sense deixar el seu ofici. L’any 1984 va entrar a col·laborar a la revista de “línia clara” Cairo dirigida per Joan Navarro, on el seu estil no va acabar de lligar amb el material modern que s’hi publicava.

El seu caràcter, però, ja no era el mateix i patia freqüents depressions. El 14 de juliol de 1984 es va suïcidar a la banyera de casa seva.

Els dibuixos de Josep Coll segueixen sent, per una majoria d’aficionats, plenament vigents, i les seves historietes són recordades com un dels millors treballs humorístics que es van fer als anys cinquanta i primers seixanta.

Publicacions: Balalaika, Cairo, El Mono Gràfic, Jim Phoscao, KKO, La Risa, L'infantil, Locus, Mundo infantil, Pocholo, Primeras noticias, Timoteo, Tribulete, ¡Tururut...!, Viñetas

Sèries: Cejudo Gorílez (Pocholo, 1945), Cocoduro, el Conde de Calvatiesa (Chispa, 1946), Primitivo Cuadrete (La Risa), En Bufa i en Pumpu (L’infantil, 1963), El Conde de Calvatiesa