Martí Bas

Martí Bas va estudiar Belles Arts i es va formar al taller dels escultors Batlle i Amigó. Va debutar com a dibuixant a la revista infantil Sigronet, que es va publicar entre 1924 i 1928. També va participar en la darrera etapa de L′Esquella de la Torratxa, quan Josep Alloza n′era el comissari polític i a la redacció hi havia noms tan il·lustres com Pere Calders, Joaquim Bofarull, Tísner o Enric Cluselles. Igualment va col·laborar amb La Barcelona Pintoresca, el diari Treball, que va sortir al començament de la guerra després de la confiscació d′un altre diari, El Matí, i va fer decorats per al Teatre de Guerra al taller de Salvador Alarma.

Va ser un dels afiliats al Sindicat de Dibuixants Professionals, que havia fundat l′andalús Helios Gómez a Barcelona. Quan el 1937, en plena guerra i a conseqüència dels fets de maig (el conflicte armat entre el govern de la Generalitat i la CNT-FAI), aquest sindicat va ser militaritzat, ell va ser l′únic que s’hi va negar, i quan el van expulsar va fundar, juntament amb Rafel Tona, la Cèl·lula de Dibuixants del PSUC, el partit comunista català, on va fer vinyetes, segells i postals.

Va participar en l’Exposició de Primavera de l′any 1937 i en el Saló de Tardor de 1938, ja en plena Guerra Civil, durant la qual va fer una gran quantitat de cartells, alguns dels quals van esdevenir famosos, com aquell que portava la llegenda «Feu tancs, tancs, tancs, que són el vehicle de la victòria». Entre 1936 i 1939 va ser un dels més grans i prolífics cartellistes. El color vermell va ser un dels seus preferits en els seus treballs d’aquesta etapa.

Il·lustrà també L′espasa trencada, un llibre escrit per Francesc Pineda Verdaguer que l′Editorial Mediterrània edità el 1936, i participà amb quatre dibuixos en el col·lectiu 10 dibuixos de guerra de l′Editorial Muntañola (1937).

L′octubre de 1937 s′allistà i marxà al front, destinat a la 31a Divisió. Amb la derrota final s′exilià a França i va ser internat en el camp de concentració i de refugiats de Saint Cyprien. Quan aconseguí sortir-ne va anar a París i, després de situar-se gràcies a les seves coneixences, participà en el Salon d′Automne i en el Salon des Independants del 1939. Col·laborà amb diverses publicacions catalanes de l′exili com Catalunya (1944), Per Catalunya (1945) i Presència Catalana (1951). A través de l′editor italià Ettore Carozzo dibuixà per a Jumbo, Aventures i Gavroche, i encara va tenir temps de fer de cartellista, pintor i il·lustrador. En aquest vessant va fer els dibuixos per als llibres de bibliòfil L′éducation sentimentale i Le chaos et la nuit.

De Martí Bas també es diu que va ser membre actiu de la Resistència francesa, però d′aquesta qüestió no se′n tenen notícies prou evidents. El que sí que és cert és que va morir a París el 1966.

Publicacions: Aventures, Catalunya, Gavroche, Jumbo, Ki-ki-ri-ki (suplement infantil de El Hogar y la Moda), La Barcelona Pintoresca, L′Esquella de la Torratxa, Lecturas, L′Hora, Mirador, Papitu, Per Catalunya, Presència Catalana, Sigronet, Treball.