Frank Alpresa

Nascut a Sevilla, Francisco Alpresa del Río va arribar a Barcelona quan era petit. Va estudiar a l’Acadèmia Mogrell i es va inscriure a l’Escola de Belles Arts La Llotja, que va abandonar per convertir-se en autodidacta. Va freqüentar el Reial Cercle Artístic de Barcelona i el Cercle Artístic de Sant Lluc, fins que, a l’edat de 19 anys, es va embarcar cap a Nova York, potser seguint el seu amic, l’artista Ismael Smith. Allà es va sentir atret per l’ambient de Little Rusia (l’actual Brighton Beach de Nova York), on es concentrava molta immigració de parla russa, que va influenciar la seva obra posterior.

Després de guanyar un concurs per a la portada de la revista The Black Parrot, va començar a rebre encàrrecs com a il·lustrador. Sentint-se plenament identificat amb la ciutat de Nova York, va adoptar el nom de Frank, tot i que també va fer servir el pseudònim d’Àngel Méndez per firmar alguns gravats de caràcter eròtic.

Assumptes familiars el van obligar a tornar l’any 1924. Va viure a Barcelona, possiblement també a Saragossa i, per una llarga temporada, a Palma de Mallorca. L’any 1929 va contraure matrimoni i va tenir dues filles. La petita va morir a Palma a l’edat de 15 mesos, la qual cosa el dur a prendre la decisió d'instal·lar-se definitivament a Barcelona l’any 1932.

Afiliat al PSUC (el partit comunista català), va treballar durant aquells anys en diversos setmanaris i revistes. Durant la Guerra Civil va ser vicesecretari de la Secció de Dibuixants, Pintors i Escultors del Sindicat Únic de Professions Liberals (SPL), popularment coneguda com Dibuixants CNT, i va elaborar un cartell titulat «Treballem per fortificacions» i un altre de promoció del «Segell Pro Infància», que fou premiat en
el concurs de 1938. Aquell mateix any va publicar dibuixos al setmanari Trincheras i, sobretot, a la satírica L’Esquella de la Torratxa.

En finalitzar el conflicte, va seguir en contacte amb antics membres del PSUC i va acudir a reunions clandestines, per la qual cosa fou detingut a principis de la dècada de 1940 i seguidament empresonat fins a l’any 1943. Ja en llibertat condicional i marcat per la seva oposició al règim, no li va resultar gens fàcil trobar feina, fins que va començar a il·lustrar llibres infantils i humorístics de l’Editorial J. Janés, com els de les col·leccions La hostería del buen humor i Al Monigote de papel. Els anys següents va realitzar feines tan dispars com felicitacions nadalenques, recordatoris de comunions, encunyats de contes infantils del Patufet, entre d’altres, o retallables per a nenes, com els de la col·lecció Recortables para ti.

A la dècada de 1950 es va iniciar en l’elaboració d’exlibris, faceta en la qual ben aviat va obtenir un gran èxit. Prova d’això és que va elaborar el cartell del VI Congreso de Exlibristas celebrat a Barcelona l’any 1958 i una carpeta d’exlibris per als participants de l’esdeveniment.

Publicacions: AEB, Amic, Boletín de la Dirección General de Archivos y Bibliotecas,  Colección fábulas y leyendas, La hostería del buen humor, L’Esquella de la Torratxa, Meridià, Moments, Revista exlibrista portuguesa, Trincheras.