Amyc

Dibuixant d'humor i editor, especialment dedicat al món dels infants, pertanyia a una família benestant impulsora de la Lliga Regionalista (en Pere, el seu germà gran, va ser autor, juntament amb Enric Prat de la Riba, del manual Compendi de doctrina catalanista l’any 1894). En uns primers anys de joventut es va interessar pel teatre i va estrenar obres com Jordi Heicher (1910), L'exministre (1911), L’esbojarrada (1912) i La Victòria dels cent deu (1912). Va ser un dels impulsors de l'edició del setmanari infantil En Patufet l’any 1904, del qual en va dissenyar la capçalera. Aquest disseny, ampliat i sense la línia que l'emmarcava, va perviure sense la seva signatura durant un temps. A partir de 1905, quan la publicació va passar a ser editada per Baguñà, en Gaietà Cornet hi va fer petites modificacions i va crear el personatge gràfic que l’encarnava, en Patufet: un noiet català amb barretina i esclops que portava uns espolsadors a la mà dreta, a mena de fuet, per castigar les malifetes contra Catalunya. Va dibuixar a En Patufet, però d'una manera irregular, igual com el 1902 ho havia fet al setmanari ¡Cu-Cut!, destinat al públic adult i de caire satíric, i posteriorment a la revista mensual Catalunya, de caire literària (editada a Barcelona entre el mes de gener de 1903 i l'abril de 1905).

La seva tasca més fructífera va ser, però, la d'editor. El 1917 va crear l'Editorial Muntañola, orientada a la publicació de llibres de contes adreçats als infants, profusament il·lustrats a tot color i amb una notable perfecció tècnica dins de la seva època, i amb doble versió de volums en català i castellà. Tot i que en va il·lustrar alguns títols, sovint va recórrer a artistes com Lola Anglada, Xavier Nogués, Joan G. Junceda o Ricard Opisso, entre d’altres. Va encetar un projecte que no va poder completar titulat Sis Joans (1918), amb textos de Carles Riba i dibuixos de X. Nogués i Junceda, entre d’altres, del qual en va editar tres llibres: Peripècies de Joan Matusser, Joan Destructor i Joan Barroer. Altres títols destacables que va publicar per a infants van ser Rosabella, amb text de J. Gay (Pere Aldavert) i dibuixos d'Opisso (1917), i El país de los tontos, amb text de Josep Carner i dibuixos de X. Nogués (1920).

També va fundar El Mundo en auto, que després es va anomenar Revista de Oro, una publicació d'alta qualitat tipogràfica destinada a les classes socials altes. A la darrera etapa de la seva vida va abandonar l'edició i el dibuix i va emprendre diversos negocis.

Publicacions: Catalunya, ¡Cu-Cut!, En Patufet, El Mundo en Auto, La Mainada.