Calsina

Nascut en una fleca del barri barcelonès del Poblenou, Ramon Calsina va començar d’aprenent al negoci familiar quan era petit. Mentre cursava els seus estudis de primària, repartia el pa entre la clientela a primera hora del matí. Callat i introspectiu, tenia una gran imaginació, i dibuixava historietes fantàstiques inspirades en publicacions d’aventures gràfiques i cartells cinematogràfics que veia penjats al carrer anunciant la programació dels cinemes de barri.

Tenia un company de classe els pares del qual fabricaven vitralls policromats, i va començar a treballar d’aprenent en aquest negoci. Després de passar per totes les vessants de l’ofici, es va convertir en un notable executor d’elements de vidre per a esglésies i altres indrets religiosos. A més a més, seguia fent dibuixos de personatges còmics i esperpèntics que va tenir ocasió de mostrar a en Josep Costa (Picarol), dibuixant principal dels setmanaris La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa. A en Picarol li va agradar la seva obra i, a finals de 1926, Ramon Calsina va començar a col·laborar en ambdues publicacions. Calsina va causar sensació pels temes descarnats que tractava (dibuixava cecs, captaires, malalts…), que suposaven una novetat en l’humor gràfic d’aquella època. L’editor López Benturas apreciava la seva manera de fer i li va confiar la contraportada del número extraordinari 3.000 de La Campana de Gràcia (18/12/1926).

També va dibuixar per a En Patufet i altres revistes catalanes. La pintura, però, el va absorbir, per la qual cosa va abandonar el dibuix humorístic en els anys anteriors a la Guerra Civil Espanyola per dedicar-se a fer exposicions i il·lustracions de grans obres literàries, entre les quals destaquen les que va crear per a El Quixot i els relats d’Edgar Allan Poe. També dugué a terme litografies i obres gràfiques per a la col·lecció Rosa Vera. La seva habilitat com a dibuixant es veié recompensada amb el premi Ynglada-Guillot.

Publicacions: L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, En Patufet.