Gosé

Nascut per casualitat a Alcalá de Henares, on el seu pare s’havia desplaçat acompanyat per la seva dona, en avançat estat de gestació, per fer un treball topogràfic, Gosé pertanyia a una família de Lleida. Es van traslladar a viure a Barcelona quan el futur artista era molt jove. Va demostrar des de petit posseïr talent artístic, i durant el curs 1894-1895 consta com a matriculat a la Llotja, Escola de Belles Arts. La seva primera formació la va adquirir més intensament al taller de Josep Lluís Pellicer.

El 1899 va realitzar dues portades per al setmanari artístic Quatre Gats. La primera (número 6 del 16-03-1899) representa un pescador en una platja arrossegant una xarxa per treure-la de l’aigua, i la segona (número 9 del 06-04-1899) mostra una jove parella que contempla el paisatge per la finestra del vagó del tren on viatgen.

El 1900 el van cridar per col·laborar a La Il·lustració Llevantina. La revista, que sortia cada deu dies, va ser sancionada amb una suspensió de cinc mesos per informar de que el ministre Eduardo Dato havia estat rebut amb xiulets durant el seu viatge oficial per Catalunya, i Gosé se’n va anar a París, on va publicar a Le Rire i L’Assiette au Beurre. Aquest darrer setmanari va dedicar dos números als seus dibuixos (número 44 de l’01-02-1902 i número 118 del 04-07-1903). Des de la capital francesa, va col·laborar a les revistes alemanyes Jugend i Simplicissimus, i va exposar al saló de la Société National des Beaux-Arts.

El 1903 va tornar a Barcelona i va dibuixar als setmanaris L’Esquella de la Torratxa, al número 1282 (31-07-1903) en un dibuix que, sota el títol Al Passeig de Gràcia, mostrava una dona famolenca amb dues criatures, una d’elles en braços, demanant caritat a les famílies endiumenjades que ocupaven les cadires del passeig burgès, i al número 1293 (16-10-1903), una castanyera somrient duu el títol d’Orenetes d’hivern; i a La Campana de Gràcia (és seva la portada de l’almanac de 1903), alhora que exhibia la seva obra més recent a la sala Parés. L’Esquella de la Torratxa (número 1293 del 16-10-1903), en un extens esquellot en elogi de l’artista, en va dir: “Coneixíem al Gosé dibuixant i il·lustrador, i sabíem els punts que calçava dintre de les exigències de l’art modern. Avui se’ns presenta com a colorista valent i coneixedor de les gammes i de la llum. L’inesgotable tema de la dona està tractat, al marge d’alguns desencaixaments perdonables, d’una manera nova i simpàtica.”. Alhora, la crítica incitava els amants de l’art a comprar les seves obres, donat que "no hem de voler que es digui una vegada més que Catalunya és una «mala mare» per als seus fills artistes, que han d'anar a ésser estimats fora de casa.".

Resident més a París que a Catalunya, Xavier Gosé va realitzar altres exposicions a Barcelona. Una de notable va ser el desembre de 1911 a la sala Dalmau, on els seus admiradors el van homenatjar amb un banquet. La Primera Guerra Mundial va suposar el retorn de Gosé, malalt de tisi, a Catalunya. En els seus darrers mesos es va instal·lar a Lleida, on va morir el març de 1915. L’Esquella de la Torratxa (número 1891 del 26-03-1915) li va dedicar una pàgina amb el seu retrat de perfil i dos dibuixos inèdits: un de dues dones amb un mocador de cap assegudes en un banc, i un altre de dos treballadors sobre un tauló amb un carruatge al darrere i un carretó al costat.

Gosé, tot i que era català i va exposar a Barcelona, pertany al corrent de dibuix de caire més europeu, on va destacar per la seva habilitat i riquesa expressiva per retratar un món de refinament social i dandisme.

Publicacions: Quatre Gats, L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, La Il·lustració Llevantina, Pèl & Ploma, Catalunya Artística, Hispania, Le Rire, L'Assiette au Beurre, Jugend, Simplicissimus.