Capuz
Capuz

Nom real: Pasqual Capuz Mamano

Naixement: València (Espanya) 20/07/1882.

Defunció: Barcelona (Espanya) 14/08/1959.

País: Espanya

Enllaços: Vikipèdia, Wikipedia,

Bibliografia:

Capdevila, Jaume. Papitu (1908-1937). Sàtira, erotisme i provocació. . Efadós. El Papiol, Barcelona. 2014

Capdevila, Jaume. La Campana de Gràcia (1870-1934). La primera publicació catalana de gran abast. . Pagés. Lleida. 2014

Capdevila, Jaume. L'Esquella de la Torratxa (1879-1939). Seixanta anys d'història catalana. . Efadós. El Papiol. 2013

Solà i Dachs, Lluís. La caricatura social i política a Catalunya (1865-2005). . Dux Elm. Barcelona. 2005

Solà i Dachs, Lluís. L'humor català. 3 vols.. Bruguera. Barcelona. 1972

Capuz

Fill de l'escultor i tallista religiós Antoni Capuz, germà de l'escultor Josep Capuz i cunyat del dibuixant i pintor Lluís García Falgàs, en Pasqual es va dedicar al dibuix i la pintura. Format a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on va ser alumne del caricaturista Manuel González Folchi i del pintor Francisco Povo, també va estar més endavant a l'Escola d'Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Barcelona, ciutat on es va establir a partir de 1907 per treballar als tallers litogràfics de l'editorial Seix Barral.

Al final de la primera dècada del segle XX va dur a terme una intensa activitat a la premsa humorística catalana. Eren anys en què publicava simultàniamen dibuixos a L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Papitu i El Gall, una fugaç publicació que va aparèixer el 1912. Els seus dibuixos, no excessivament caricaturescos, eren traçats amb vigoroses pinzellades espontànies i expressives que construien vibrants escenes carregades d'una singular potència artística. Es va especialitzar en escenes galants i frívoles, que mostraven paisatges humans decadents, bordells, sales de ball i altres interiors on podia retratar amb profusió el batec de la vida dels seus contemporanis.

Va publicar també il·lustracions a la revista La Novel·la d'ara i va realitzar un important nombre de cartells, entre ells el primer premi en el concurs de cartells anunciadors de l'Exposició Nacional de Barcelona el 1920 o el primer premi en el Concurs Nacional de Cartells de 1924. Com a pintor va obtenir la primera medalla a l'exposició nacional de Belles Arts de 1924 i la medalla d'or de París de 1925, a més del primer premi en el concurs Nacional d'Art Decoratiu de 1924. Va aconseguir per oposició el lloc de professor de dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i la Llotja, i durant la Guerra Civil va ser membre del Sindicat de Dibuixants Professionals. La major part de la seva obra es conserva al Museu Nacional de Carámica de València.

Publicacions: La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa, El Gall, La Novel·la d'ara, Papitu

 

Compartir