Llopart

Dibuixant i aquarel·lista format a l'escola de la Llotja de Barcelona. Va ser professor de l'Escola d'Arts Oficis del Poble Nou, president del Reial Cercle Artístic de Barcelona i membre de la junta del Centre d'Aquarel·listes.

Com a caricaturista, el seu estil segueix les directrius de l'escola finisecular de la caricatura francesa, de personatges macrocefálicos dibuixats amb gran ofici i traços vigorosos i nets. Segons Ramon Sera Massana "les expressions facials dels personatges i les seves expressions corporals són hilarants i mostren amb mestria l'objectiu pel qual van ser dibuixats: la sàtrira que critica de forma irreverent i sublim".

Va participar a les grans publicacions catalanes de finals del segle XIX, i en algunes d'elles signava amb el pseudònim Neula. Trobem els seus dibuixos a La Honorata, La Tramontana, La Cotorra, La Campana de la Unió, La Papallona, El Niu Guerrer i, per descomptat, a La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa.

Juntament amb en Ramon Escaler va ser un dels principals dibuixants de la revista La Tomasa, que va tenir una gran popularitat a finals del segle XIX, amb un humor més costumista que no pas polític, i predilecció per explicar el que passava als escenaris de teatres i cafès-concert de la capital catalana, deixant-nos una vasta col·lecció de retrats i dibuixos d'actrius i coristes. Amb el canvi de segle va seguir col·laborant a L'Esquella i La Campana, i també va col·laborar breument en la publicació satírica catalanista Cu-cut! i a la revista mig còmica mig eròtica La Saeta, encara que el seu estil clàssic va anar quedant antiquat a mesura que les formes artístiques de la caricatura evolucionaven i es modernitzaven.

Publicacions: La Campana de Gràcia, La Campana de la Unió, La Cotorra, Cu-cut!, L'Esquella de la Torratxa, La Honorata, El Niu Guerrer, La Papallona, La Saeta, La Tomasa, La Tramontana.