La Saeta

A finals de 1890, Pedro Motilba, propietari d’un quiosc a la Rambla del Mig de Barcelona, va editar La Saeta, que en el seu subtítol es definia com a “periódico semanal, festivo, literario e ilustrado”. Tenia 16 pàgines i es venia a 20 cèntims l’exemplar. El director era V. Suárez Casañ, i Daniel Ortiz hi constava com a director literari. El 1902 l’editor Román Gil (amb domicili social al carrer Balmes, número 56 de Barcelona) va adquirir el setmanari. La publicació s’emmarcava en el gènere eròtic o picant, amb un gran ús de llenguatge amb doble sentit i il·lustracions de dones lleugeres de roba. Les platges, els dormitoris i els camerinos eren escenaris habituals, doncs permetien aparicions en banyador, déshabillé o a mig desvestir. Els textos corrien a càrrec de Joaquín Arqué, José Cabello, Ángel Caamaño Pablo de Segovia, Juan Buscón (pseudònim del periodista Ezequiel Boixet) i altres. Els responsables de la part gràfica, afincats principalment a Madrid, des d’on publicaven la major part de la seva producció, estaven encapçalats per Ramón Cilla.

Escriptors i dibuixants no solien signar les seves obres, o ho feien amb pseudònim, donat que la participació en revistes d’aquest gènere no estava generalment ben vista. Així, el setmanari satíric catalanista La Tralla, al seu número 37 del 8 de juliol de 1904, sota el títol Els embrutidors, deia: “Aquests són els col·laboradors dels periòdics guasones y festivos com Rojo y verde, La Saeta, Piripitipí i porqueria per l’estil. Són els que en sa majoria, incapaços de guanyar-se la vida honradament amb la suor de son front, o amb la força de llur intel·ligència, els que faltats de coneixement per a poder capir l’asquerós crim que cometen, exploten miserablernent la incultura i la immoralitat (...). Sí, és com he dit, un crim el contribuir per medi d'aquests xorcs i immorals escrits publicats en els esmentats periòdics a l’esclavitud que sofreix l'home i el qui més l'obrer, per causa del vici de la incultura i les males passions”.

La portada de La Saeta, no obstant, era formal, gairebé sempre monopolitzada per un retrat respectuós d’una artista o una cantant. Paral·lelament, s’hi publicaven col·laboracions serioses com una il·lustració de Xavier Gosé al número del 13 d’octubre de 1898.

Principals col·laboradors: Ramon Cilla, Filemón, Joaquín Xauradó, Federico Mazotta, Juan Costa, A. R. Bosch, Josep de Passos.