Warning: Undefined array key "HTTP_ACCEPT_LANGUAGE" in /srv/vhost/humoristan.org/home/html/com_parametres.php on line 13
Perich | Humoristan. Museo digital de 150 años de humor gráfico
Perich
Perich

Nom real: Jaume Perich Escala

Pseudònims: el Perich, J.P. Rick, Olipetur (colectiva con Oli y Turnes), Profesor Perikides,

Naixement: Barcelona (Espanya) 05/11/1941.

Defunció: Mataró (Barcelona, Espanya) 01/02/1995.

País: Espanya

Enllaços: El còmic en català, Gran Enciclopèdia Catalana, Humor a l’art, Tebeosfera, Viquipèdia, Wikipedia,

Entrevistes:

Entrevista a Miquel Ferreres: «Si tuviera una segunda vida, volvería a hacer de dibujante de periódicos» . Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2023

Entrevista a Miquel Ferreres: «Si tingués una segona vida, tornaria a fer de dibuixant de diaris». Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2023

Historias de El Jueves. Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2020

Històries d′El Jueves. Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2020

Entrevista a Pere Olivé: «Les vinyetes són com una font de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Entrevista a Pere Olivé: «Las viñetas son como una fuente de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Jordi Amorós (Ja): “Els límits de l’humor són en el sentit comú”. Xavier Castillón, Martí Pujol. Avui. 2020

Albert Monteys, els referents d’un dibuixant. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Albert Monteys, los referentes de un dibujante. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Plantu: “Le Pen odia els meus dibuixos”. Elisabet Cabeza. Avui. 1996

Habla un mago del humor, Gin. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1985

Articles:

Fòrum d’Animació. Recuperació del patrimoni històric del cinema d’animació a Catalunya. Teresa Martínez, Maria Pagès, Jaume Duran, Jaume Baguñà, Xavier Cubeles, Rosa Cardona, Jaume Capdevila. http://www.gredits.org/. 2016

Las viñetas que se reconocen. Álex Grimeljo. El País Semanal. Hemeroteca El País http://elpais.com. 2014

Romeu ho recorda tot. Fernando Granda. Diari de Girona. 2012

Ara Humor. Dossier especial. Un país de jutjats. David Miró, Wahab Zeghlache, Jordi March, Gras, Àlex Gallego, Ferran Martín, Cornellà, Deamo Bros, Joan Tharrats, ChemaPeral, Minoria Absoluta (E. Garriga, M. Lucas). Ara Humor 14. 2012

Formigueig fort. J.V.. El Punt Avui. 2012

Ara Humor. Dossier especial. Conspiració arbitral.. David Miró, Wahab Zeghlache, Jordi March, Gras, Àlex Gallego, Ferran Martín, Cornellà, Deamo Bros, Joan Tharrats, ChemaPeral, Minoria Absoluta (E. Garriga, M. Lucas). Ara Humor 19, Ara número 475. 2012

Ara Humor. Dossier especial. Rajoy governa. David Miró, Wahab Zeghlache, Jordi March, Gras, Àlex Gallego, Ferran Martín, Cornellà, Deamo Bros, Joan Tharrats, ChemaPeral, Minoria Absoluta (E. Garriga, M. Lucas). Ara Humor 4, diari Ara. 2011

Carles Romeu: “L’humor no s’ha de deixar en mans dels graciosos”. Jaume Vidal i Xavier Roca. Avui. 2011

Tinta contra bales. Jaume Vidal. El Punt. 2011

La aventura periodística. Jaume Capdevila. El gran Vázquez. Coge el dinero y corre, editorial Dolmen, Palma de Mallorca. 2011

Jaume Perich. 40 anys de Presència. Jordi Soler. Presència, Servei de gestió documental, Girona. 2005

“El Jueves” la revista dels dimecres. M. Miralles. Presència. 2002

Humor de transició. Jaume Risquete. Avui, Barcelona. 2000

Emotiu homenatge a Perich a Llançà en l’entrega del premi que duu el seu nom. Miquel Riera, Pere Pagés. El Punt. 1996

Jordi Ginés (Gin). Jordi Soler. Presència. 1995

Fer: “Cada acudit és un examen”. Víctor Saura, Jordi Garcia. Avui, Servei de gestió documental, Girona. 1995

El primer día sin Perich. Félix Flores, Àlex García. La Vanguardia. 1995

Ninotaires a les aules. Fer. Avui. 1994

Gin Caricaturista. El corcó cruel més venerable. Pere Cullell. Avui Diumenge. 1993

Ivà, el de la puta mili. Jordi Soler. Presència. 1991

Òscar & Ivà. L’humor més lliure, la gràcia més corrosiva. Jordi Soler. Presència. 1989

Oriol Regàs. Bocaccio, The End. Francesc Burguet, Anna Boyé. El Món, número 171. 1985

Editorial Bruguera. La caiguda d’un imperi. Verónica Ruz. El Món, número 159. 1985

Vives. Una estética underground en l’humor comercial. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1983

Tom. La televisió com a musa inspiradora. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1983

Toni. Titellaire i humorista. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Joma, els ninots amb gag. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Esquerrà. De la clandestinitat al compromís nacional. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Ja. Un irreprimible esperit de contradicció. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

El humor en la transición. Manuel Vicent. Triunfo. 1982

Cesc: “La censura ha servit per a saber-la afrontar”. Mercè Ibartz. Avui. 1981

Martínmorales Un joven serio y terriblemente serio.. Eliseo Albarran. Lecturas. 1979

El humor catalán. Josep Maria Cadena. Destino, número 2062. 1977

San Perich, humorista y mártir. Joan de Segarra. “Bocaccio”, Barcelona.. 1971

Els dibuixants de L’Infantil. Redacció. L′Infantil - Tretzevents, número 100. 1970

Bibliografia:

Perich Escala, Jaume. Diálogos entre el poder y el no poder. . Amaníaco. Barcelona. 2022

Perich Escala, Jaume. Los gatos del Perich. . Trilita Ediciones. BARCELONA. 2020

Perich Escala, Jaume. Els gats del Perich. . Trilita Ediciones. BARCELONA. 2020

Perich Escala, Jaume. Un abric verd penicil·lina. edición de Kap. Angle editorial. BARCELONA. 2020

Riera Pujal, Jordi. El Jueves. Crónica sentimental de España. . RBA libros. Barcelona. 2019

Capdevila, Jaume; Perich, Raquel. El Perich sense caducitat. . Efadós. El Papiol. 2015

Guiral, Antoni. 100 años de Bruguera. De El Gato Negro a Ediciones B. . Ediciones B. Barcelona. 2010

Perich Escala, Jaume. Perich-Match. Colección Personalia n.º 44. El Aleph Editores. Barcelona. 2005

Cadena, Josep Maria. el Perich. Humor sin concesiones (1941-1995). . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2005

Perich Escala, Jaume. Autopista. . Crítica. Barcelona. 2001

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Vilabella Guardiola, José Manuel. Los Humoristas. . Ediciones Amaika. Barcelona. 1975

Tubau, Iván. De Tono a Perich. . Publicaciones de la Fundación Juan March/Guadarrama. Madrid. 1973

Premis:

Premis Gat Perich d'Honor 1996

Perich

Va començar però no va acabar els estudis de peritatge industrial i va treballar com a delineant a RENFE, per a posteriorment exercir d'agent publicitari. Ninguna d’aquestes feines li interessava realment, i sempre es va auto qualificar com a pèssim en aquests ocupacions. Després de peregrinar per diferents editorials, el 1959 la revista Pepe Cola (d'existència efímera) li va publicar el seu primer acudit. El 1964 es va incorporar a l'Editorial Bruguera, exercint múltiples funcions que van anar des de redactor i traductor de sèries estrangeres fins a humorista i historietista. Perich va arribar a ser redactor en cap de la revista DDT, però un projecte preparat juntament amb Oli i Conti que va ser rebutjat per l'editorial va precipitar la seva marxa el 1968, tot i que va seguir treballant per a Bruguera.

Va ser un assidu col·laborador de la premsa barcelonina: els seus acudits van aparèixer a Solidaridad Nacional (on va publicar el seu primer acudit el 1966), El Correo Catalán, La Vanguardia o El Periódico de Catalunya. També va escriure i va dibuixar per a la majoria de revistes satíriques dels anys setanta, sent fundador d'algunes d'elles com Hermano Lobo o Por Favor, aquesta última conjuntament amb Manuel Vázquez Montalbán.

Com a humorista va ser aclamat i idolatrat per la personalitat dels seus acudits, ja sigui en les seves col·laboracions en premsa i en televisió com en seus múltiples llibres, dels quals cal destacar el popular Autopista (1971), que va arribar a ser un autèntic èxit de vendes. Autopista (el títol era una paròdia sarcàstica de El Camino del fundador de l'Opus-Dei) recopilava els acudits apareguts a la secció Perich-Match que publicava a El Correo Catalán. Un altre dels seus grans èxits va ser la secció Notícias del 5º Canal per a la revista Interviú. La seva habilitat per a la denúncia sortejant la fèrria censura va ser antològica durant el franquisme i la Transició espanyola, encara que això no li va evitar alguna detenció policial. També es va preocupar de divulgar el reball d'altres humoristes amb seccions com El mundo de la historieta a DDT, o El humor otro i “Humor catalán hoy a El Correo Catalán.

Amb un grafisme intencionadament "simple" i descuidat però incisiu i gens fluix, incorporava una crítica mordaç plena de sentit comú. Perich va generar el seu propi estil deutor, com ell mateix reconeixia, de Siné, Steinberg, Chaval i Chumy Chúmez, però també de l'humor de les revistes de l'Editorial Bruguera i de la publicació francesa Hara Kiri. El seu humor també va tenir la projecció internacional que es mereixia, arribant a publicar en diverses publicacions estrangeres (Sorry a Itàlia, Satiricón a l’Argentina o Pardon a Alemanya, entre d'altres).

En homenatge a la seva memòria, anualment es concedeix el Premi Internacional d'Humor Gat Perich a un destacat humorista. Se li va afegir “Gat” per l'especial predilecció de Perich pel seu gat Mao, sovint protagonista dels seus acudits, sobretot en la seva darrera etapa.

Publicacions: Solidaridad Nacional, El Correo Catalán, La Vanguardia, El Periódico de Cataluña, Bang!, Hermano Lobo, Por Favor, Muchas Gracias, El Jueves, El DDT/DDT (2ª época), Barrabás, Can Can (2ª época), Cavall Fort, DDT, La Historia vista por detrás, Mata Ratos, Nacional Show, Patufet, Puta Mili, Titanic.

Compartir