Forges

De professió tècnic de televisió, va publicar el seu primer dibuix al diari Pueblo el 1964, per després continuar a Arriba i La Codorniz. Als 25 anys va passar a col·laborar al diari Informaciones. A partir d’aquí, els seus acudits han proliferat en bona part dels diaris, setmanaris i revistes nacionals, i s’ha convertit en un dels humoristes més populars. Els seus epítets han passat a formar part de l’argot popular, a més de conformar un lèxic molt particular.

Les seves vinyetes van acompanyar als espanyols durant la Transició en moltes publicacions, i no només revistes d’humor si no també llibres (com els seus Forges, Forges 2, Forges 3, Forges 4, y Forges 5 editats per Sedmay, o el Forgescedario de Bruguera) discs (com el Forgesound, amb temes de Rosa i Júlia León, Teddy Bautista, Luis Eduardo Aute i Jesús Munárriz), o fascicles col·leccionables (com Los Comiciclos, Los Historiciclos de Forges, Historia de Aquí, História Forgesporánea o Con ustedes... Forges 82’) que el converteixen en un dels supervendes de l’humor gràfic espanyol. Va ser soci fundador del diari El Mundo i des de 1995 publica un acudit diari a El País.

Ha rebut molts guardons i premis de màxima distinció pel seu historial professional (Creu de Sant Jordi, Premi Internacional d’Humor Gat Perich, Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, etc.). El millor premi, però, és que els seus treballs ja formen part del col·lectiu social a qui es dirigeix.

Als anys setanta va filmar dues pel·lícules, País, S.A. i El bengador Gusticiero y su Pastelera Madre. També ha col·laborat en televisió, dirigint sèries com El Mulińandupelicascarabajo (1968), Nosotros (1969) i 24 horas aquí (1976), a TVE, i Deforme Semanal (1991), a Telemadrid, i ha participat en diversos programes de ràdio. També va escriure una novel·la, Doce de Babilonia (1992). A més a més, va il·lustrar (i encara il·lustra), textos d’altres autors, entre els quals hi ha la seva dona, Pilar Garrido.

Amb un estil simple (heredat en els seus inicis dels mestres de La Codorniz), que el mateix autor qualifica de dibuixos deficients, i uns soliloquis absurds, grotescos i, a vegades, monòtons, aconsegueix fer un retrat de tots els tipus de caràcters socials, i mostrar-ne les vergonyes i vicis, ja siguin aliens o propis. Té un estil molt personal, subtil i suggerent, amb un humor molt arrelat a la societat espanyola, a qui es dirigeix. Els seus arguments van des del registre polític i moral fins el costumista i sociològic.

Publicacions: El Almanaque Agromán, Arriba, Cambio 16, La Codorniz, Comiciclo, Cuadernos para el Diálogo, Diario 16, Diez Minutos, Hermano Lobo, Informaciones, Interviú, Jano, El Jueves, Lecturas, El Mundo, Mundo Diario, Mundo Joven, El País, Por Favor, Pueblo, Puta Mili, Qué leer, Sábado-Gráfico, Tele Día, Tele-Guía, Telele, Tiempo nuevo, Titanic, Ya.

Sèries: Forgendros (Informaciones, 1971), Caperucita Roja (Comiciclo, 1974), Simplemente Rodríguez (Comiciclo, 1974).