Alloza

Aquest dibuixant, de línia precisa i clara, va ser una figura clau per a diverses publicacions en el moment en què esclatà la Guerra Civil ja que en va liderar la col·lectivització i en va preservar l'existència, a més de dirigir L'Esquella de la Torratxa i exercir de vicepresident del Sindicat de Dibuixants Professionals.

Nascut a Aragó, la seva família es va traslladar a Barcelona a principis de segle per tal de trobar feina i millorar les seves condicions de vida. El jove Alloza ja demostrava talent i aptituds pel dibuix, però es va formar com a perit industrial a l'Escola Industrial de Terrassa. Posteriorment també va estudiar a la Llotja, on es va formar en gravat, aquarel·la i pintura a l'oli, complementant la seva afició pel dibuix, la il·lustració i la caricatura.

Va publicar el seu primer dibuix a la revista Xut! el 1924, i aviat el van seguir altres caricatures i il·lustracions que va fer per a revistes com Papitu, Lecturas, L'Esquella de la Torratxa i El Nandu o les madrilenyes Buen Humor i Gutiérrez.

Militant del partit comunista, amb l'arribada de la República l'any 1931 va decidir dedicar-se professionalment únicament al dibuix. Aleshores la seva activitat artística es va intensificar i podem resseguir la seva obra per múltiples publicacions com La Campana de Gràcia i El Be Negre o diaris com La Noche, El Diluvio, El Dia Gráfico, La Humanitat o La Rambla, cada cop amb un estil més depurat i personal. Alhora treballava per a diverses editorials com Juventud, Tasso o Layetana.

Els dies posteriors al 18 de juliol, amb l'esclat de la Guerra, va prendre la iniciativa de requisar L'Esquella de la Torratxa i Papitu, publicacions on col·laborava. Aquestes, posteriorment van passar a la tutela del Sindicat de Dibuixants, però aquell fet va salvar la vida de les revistes, cosa que no va passar amb altres publicacions com Xut! o El Be Negre, que van deixar d'aparèixer. Amb la Guerra, l'activitat d'Alloza encara es va intensificar. El van nomenar vicepresident del Sindicat de Dibuixants Professionals, formava part de l'Agrupació Professional de Periodistes de la UGT, va guanyar un concurs de cartells de la Generalitat de Catalunya i va dirigir L'Esquella de la Torratxa, a més de dibuixar per a altres revistes com Meridià i Juliol o els diaris Treball o La Vanguardia, on va intentar crear un suplement d'humor que va durar pocs números titulat Humor. Finalment es va incorporar a l'exèrcit de la Repúblicà i va anar al front, on va lluitar a la batalla de l'Ebre. Amb la desfeta republicana, va haver de marxar a l'exili.

Va anar a França, on va ser internat al camp d'Argelers. Va aconseguir arribar fins a París, on hi va fer una exposició de revistes i, segons les investigacions de Jordi Artigas, va utilitzar el pseudònim Saff per dibuixar a Le Rire, Regards, L'Image du Jour, Màrius i la revista Catalunya. De París va marxar cap a la República Dominicana, on va desplegar una intensa activitat com a pintor, il·lustrador i dibuixant. El 1944 es va instal·lar definitivament a Caracas, Veneçuela, on el 1949 va obetnir el títol de periodista de la Universitat Central de Veneçuela, va realitzar múltiples exposicions i va fer dibuixos per a molts llibres, mentre seguia vinculat a iniciatives d'exiliats espanyols per denunciar el règim feixista de Franco. A Veneçuela va col·laborar en diversos mitjans: revistes com Elite, Figuras, Venezuela Gráfica, El Gallo Peleón, Bohemia o Tricolor i els diaris El Nacional, Últimas Noticias, La Esfera, El Heraldo, La Tarde  La Calle.

Publicacions: Catalunya, Bohemia (Cuba), Buen Humor, El Be Negre, El Día Gráfico, El Diluvio, El Gallo peleón (Venezuela), El Morrocoy Azul (Santo Domingo), El Nandu, Elite (Venezuela), Fantoches (Santo Domingo), Figuras (Venezuela), Gutiérrez, Juliol, La Campana de Gràcia, La Humanitat, La Noche, La Rambla, La Vanguardia, L'Esquella de la Torratxa, L'Image du Jour, Màrius, Meridià, Papitu, Le Rire, Regards, Treball, Tricolor (Venezuela), Venezuela Gráfica, Xut!