La relació del cinema amb les historietes ve de lluny. Els dos mitjans comparteixen l’objectiu d’entretenir un públic ampli i participen d’un llenguatge narratiu amb molts punts en comú. El transvasament d’arguments i personatges entre els dos mitjans ha estat constant des de principis del segle xx. La influència i interrelació entre les dues arts ha estat contínua en aquesta història de més de cent anys i no sembla que al segle xxi s’hagi d’aturar. En aquesta exposició volem mostrar la relació entre el cinema d’humor i els còmics en el període que va des de principis del segle xx fins a la postguerra.
En aquesta mostra parlem de dos mitjans de masses que fan eclosió i aconsegueixen una gran popularitat al segle xx. El còmic i el cinema neixen al segle anterior a Europa, però serà als Estats Units on sabran trobar un públic ampli. A partir de la Primera Guerra Mundial, amb una Europa embarcada en batalles, Hollywood ocuparà un lloc hegemònic amb les seves pel·lícules en el mercat mundial, que ja no abandonarà. A partir de la primera dècada del segle xx les seves estrelles cinematogràfiques seran imants per a la taquilla i passaran a ser universals. Convé ressaltar que en un cinema encara mut, entre les grans estrelles destaquen una gran diversitat d’actors còmics. Molts dels seus noms encara són recordats i coneguts gairebé cent anys després.
El cinema va començar l’any 1895 com un espectacle popular, amb uns arguments simples i una narrativa tosca, que era menyspreat per les classes mitjanes i altes. No seria fins uns anys després, amb productes de més qualitat, que aquest mitjà assoliria un seguiment massiu per part de la societat. En les publicacions del canvi de segle es parlava poc del cinema; el teatre aglutinava molts més seguidors. L’espectacle cinematogràfic només es comentava de manera esporàdica en alguna vinyeta d’humor gràfic.
Aquesta exposició no hauria estat possible sense la generositat de Paco Baena, el gran col·leccionista i estudiós de la cultura popular de la primera meitat del segle xx. La majoria de les imatges de l’exposició han estat extretes del seu gran llibre Tebeos de cine d’Edicions Trilita de Barcelona (2017).
Charlie Chaplin crea el personatge Charlot per a un curtmetratge el 1914. L’estiu de 1915 arriben les seves aventures còmiques a les pantalles espanyoles. El febrer de 1916 el Sr. Navarrete, a Barcelona, vist l’èxit de les seves pel·lícules, ja llança una capçalera amb el nom de Charlot. Chaplin serà la gran estrella universal del cinema còmic i garant de vendes en tota mena de productes comercials i publicitaris. Seguint el camí iniciat, altres editors pensaran en diversos còmics del cinema americà perquè protagonitzin historietes i animin així les vendes dels seus productes.
El cinema d’animació desenvolupat a França i als Estats Units va arribar a un alt grau de maduresa narrativa i perfeccionament tècnic en els anys vint i trenta. El transvasament de personatges entre cinema dibuixat i historieta seria constant a partir d’aleshores. Productores americanes com Pat Sullivan (Fèlix, el gat), Max Fleischer (Betty Boop) o Walt Disney (Mickey, Donald) van veure a partir de 1925 com els seus personatges protagonitzarien historietes en multitud de publicacions.
El novembre de 1934 arribava a les pantalles Gracia y simpatía (Baby, Take a Bow), que suposava la presentació, segons La Vanguardia, de la «doneta en miniatura» Shirley Temple. La talentosa actriu de sis anys seduiria amb humor, simpatia, cançons i balls tota mena de públic. Juntament amb Charlot, seria l’estrella de cinema més popular per al públic infantil i familiar en el primer terç de segle.
A partir de 1943, amb l’estrena de Los tres mosqueteros, el nom de Cantinflas es popularitza enormement a Espanya. En els anys següents, l’astre còmic mexicà, amb el seu llenguatge absurd, la seva gesticulació i el seu caminar bellugadís, es consolidarà com el rei de les taquilles de postguerra.
