Lluís Giralt és molt més que un col·leccionista d’originals.
Nascut a Calaf (Barcelona) l’any 1943, la seva família es va traslladar a viure a Sabadell (Barcelona) el 1951, ciutat on resideix des de llavors. La seva passió pels còmics, i més concretament per la revista TBO, va començar durant la seva infantesa, i va anar creixent amb els anys, sense defallir en cap moment.
Giralt volia ser dibuixant de còmics. Ho va intentar amb 13 anys però els revessos no el van descoratjar. La vida el va portar al final per un altre camí: va començar a treballar com a aprenent a la impremta Comercial Tipogràfica, i als 16 anys es va convertir en comercial d’una empresa tèxtil. Va aprofitar els seus viatges per visitar llibreries de vell, i va començar així a adquirir no només vells còmics sinó també originals, ja que en aquells dies ningú els donava importància. Giralt sí, i molta. Alguns anys després es va dedicar a la publicitat, muntant fins i tot la seva pròpia agència, Plumilla, publicitat i màrqueting, que li va permetre sentir-se a prop del dibuix.
I així va començar la seva condició de “grafòpata”, que el mateix Giralt defineix així:
Grafòpata: Tot aquell que pateix Grafopatia. Persona que col·lecciona dibuixos originals -peces úniques- realitzades per dibuixants o il·lustradors.
Grafopatia: Monomania cerebral que consisteix a col·leccionar dibuixos originals de certs artistes.
L’any 1979 un encàrrec de l’agència de publicitat en la qual treballava li va oferir l’oportunitat de contactar amb TBO. Per promocionar un producte, se li va ocórrer que seria una bona idea utilitzar una de les historietes de La familia Ulises, “La arquilla moruna”. Va ser rebut per Albert Viña, el director del setmanari, amb qui va confraternitzar ràpidament, fins al punt que aquest li va demanar si podia col·laborar a la revista, tenint en compte que en aquells dies TBO patia un important sot en les seves vendes. A Giralt se li va obrir el cel. “La idea que li vaig proposar”, assegura, “era recórrer a èxits d’èpoques passades que van tenir molts seguidors; em va semblar oportú establir un pont entre el que havia tingut categoria de clàssic de la mà de TBO, i un futur innovador”.
Giralt va estar tres anys compaginant TBO, fins a la seva desaparició el 1983 quan Editorial Bruguera va comprar la capçalera.
Amb el pas del temps, Giralt ha anat guardant milers d’originals, la gran majoria de la seva estimada capçalera TBO. I per divulgar aquest patrimoni, cuidar-lo i estudiar-lo, va fer dues coses. Va concebre la pàgina www.grafopata.com, un web excel·lent en la qual exposa els seus amplis coneixements sobre el dibuix en general i TBO en particular, investigant sempre amb dades de primera mà per documentar les seves excelses biografies. I convertir-se en comissari d’exposicions dels seus originals i dels del seu gran amic Francesc Regàs, amb qui ha compartit també la coordinació de diverses d’aquestes mostres. Giralt, en solitari o amb Regàs i Marcel·lí Mora, ha estat també responsable dels catàlegs d’aquestes exposicions.
Aquí i ara tenim el plaer de poder gaudir d’una petita mostra dels seus originals. L’entranyable Lluís Giralt ha tingut la gentilesa de deixar que escanegem aquestes obres mestres per crear aquesta exposició virtual. Una mostra que s’inicia amb originals de TBO, dividits per la signatura dels seus creadors, i que finalitza amb una petita selecció d’altres interessantíssimes peces de col·leccionista de diversos orígens i autors.
Moltes gràcies, Sr. Giralt!
Iniciem el recorregut per aquesta exposició dels originals de Lluís Giralt amb una mostra dels publicats a la revista TBO, presentats per ordre alfabètic dels autors.
DIBUIXANTS DE TBO: ARNALOT
L’HUMOR FI I ELEGANT
Manuel Jiménez Arnalot (Barcelona, 1927-1993) va ser un dibuixant autodidacta dedicat a l’animació, l’humor gràfic, la historieta, el cartellisme, la il·lustració i la pintura. Com a animador va col·laborar en els llargmetratges Garbancito de la Mancha (1945) o Érase una vez (1950). Va treballar per a revistes com Atalaya, Leyendas Infantiles, Mis Chicas, Nicolás, Pulgarcito o TBO. En la seva faceta d’il·lustrador i caricaturista, va participar en periòdics com Hoja del Lunes i revistes com Lecturas i Páginas Vividas. Va destacar per les seves portades per a publicacions com Ello i Cuentos de hadas.
En la seva vessant pictòrica i il·lustradora, Arnalot va guanyar un important prestigi amb la seva pintura abstracta. L’any 1958 va rebre el premi Lazarillo de literatura infantil i juvenil. L’Ajuntament de Barcelona li va reconèixer la seva obra dedicant-li els Jardins Manuel Arnalot, 5.000 metres quadrats de zona verda situats al districte d’Horta-Guinardó.
Marino Benejam (Ciutadella, Menorca, 1890-1975) va compaginar el seu treball en un banc amb la il·lustració de literatura infantil i publicitat. Des dels primers anys trenta va començar a dibuixar historietes per a revistes com Pocholo i TBO, on l’any 1936 va crear al personatge Melitón Pérez. Després de la Guerra Civil va tornar a la il·lustració, però des de 1941 va concentrar tota la seva activitat gràfica a TBO, realitzant milers d’historietes i il·lustrant sèries com La familia Ulises (amb guions de Joaquim Buigas i de Carles Bech, 1944), Aventuras de Morcillón y Babali (també escrita per Buigas i Bech, 1946) i fins i tot Los grandes inventos de TBO (des de 1951).
Dibuixant prolífic, amb un especial sentit del ritme, va signar algunes de les seves col·laboracions a TBO amb els pseudònims Ferrer o Rino. La seva gran ductilitat i l’eficàcia del seu traç sintètic el van convertir en un dels nostres millors historietistes del gènere humorístic.
Durant molts anys, Joan Bernet Toledano (Barcelona, 1924-2009) es va guanyar la vida en una fàbrica de filats, dissenyant joguines o fabricant botons d’alta costura. No va ser fins a la dècada dels seixanta que va poder dedicar tot el seu temps al dibuix. Durant molts anys va col·laborar per a Editorial Bruguera, on va realitzar sense signar sèries d’Ibáñez (13, rúe del Percebe), però també personatges propis (Ursus y Evaristo o Serafín y Cía., ambdues de 1972). Va ser un dels puntals de TBO, capçalera on va crear una de les seves sèries més populars, Altamiro de la Cueva (1965), amb guions de Carles Bech.
Després de col·laborar a la revista Gaceta Junior, l’any 1970 va crear la seva sèrie més personal, Los guerrilleros, escrita per Andrade i publicada a la capçalera Trinca. L’any 1973 va realitzar el llibre Franciscostein per a Editorial Euredit i, al mateix temps, va treballar per a mercats estrangers. Va dibuixar la sèrie Dragones y Mazmorras per a Planeta DeAgostini (1985), adaptant al còmic la sèrie d’animació televisiva.
Josep Maria Blanco (Barcelona, 1926) va ser un dels col·laboradors més destacats i respectats de TBO. Com molts historietistes, va mantenir una ocupació dual durant la seva trajectòria professional, treballant pels matins com a empleat de banca i dibuixant la resta del dia. A finals dels anys quaranta va començar a treballar a revistes com Pulgarcito, Súper Pulgarcito o Garabatos. L’any 1950 va iniciar les seves col·laboracions a TBO, on va romandre fins a l’any 1979. Allà, a part de milers d’historietes curtes i d’acudits (signats també com Ibarz, el seu segon cognom), Blanco va fer alguna sèrie pròpia com Los Kakikus.
L’any 1969, davant la malaltia de Benejam, va ser escollit com el continuador de La familia Ulises, sèrie que mai va arribar a signar i que, deixant de banda un breu període (entre 1972 i 1973), va seguir dibuixant fins al 1979. El 1993 va publicar el llibre La Barcelona de Blanco, un esplèndid retrat coral de persones i entorns de la ciutat on va néixer.
Mentre treballava com a picapedrer i paleta, Josep Coll i Coll (Barcelona, 1923-1984) va estudiar a l’Escola Industrial i a la d’Arts i Oficis de la seva ciutat natal. L’any 1948 va poder publicar finalment les seves historietes a revistes com Chispa, KKO, La Risa o Nicolás. El 1949 va començar a col·laborar a les pàgines de TBO, on hi va trobar aviat el seu estil propi i molt personal, especialitzant-se en historietes protagonitzades per criatures anònimes (oficinistes, caçadors, automobilistes, lladres o nàufrags) embolicades en situacions de vegades surrealistes. Una altra de les constants de Coll va ser la seva adscripció a les historietes mudes, terreny en el qual es va convertir en un veritable mestre.
El 1964 va decidir que havia arribat el moment de tornar a la paleta. Amb tot, Coll va seguir col·laborant a TBO, lliurant historietes de forma esporàdica. L’any 1984 la revista de còmics Cairo va reivindicar la seva figura i el seu estil i, poc abans de morir, Coll hi va publicar nous lliuraments de les seves historietes mudes.
Maurice Cuvillier (Dormans, França, 1897-1956) va començar a finals dels anys deu del segle passat com a il·lustrador a revistes com Le Pêle-Mêle, Les Petits Bonshommes o Le Dimanche Illustré. Als anys vint va iniciar la seva trajectòria d’historietista per a capçaleres infantils com Lisette, Guignol, L’Èpatant o Pierrot. El seu va ser sempre un dibuix amable, de traç càlid i senzill. Una de les seves sèries més conegudes és Perlin et Pinpin (1940), apareguda a la revista Ames Vaillantes.
Però la saga per la qual serà recordat per sempre és Sylvain et Sylvette (1941), un clàssic de la historieta francesa. Narra les aventures de dos germans d’uns 12 anys que, perduts al bosc, troben una casa on refugiar-se, acollint diversos animals que es convertiran en els seus amics. Com Louis Forton i altres autors francesos, Cuvillier es va convertir en col·laborador de TBO entre 1928 i 1938.
La trajectòria de Manuel Díaz Llamas (Bilbao, 1896-Barcelona, 1981) com a dibuixant i il·lustrador es concentra, pràcticament, en una sola publicació: TBO. En realitat, aquest artista de peculiar i barroc estil va desenvolupar diversos oficis, sobretot càrrecs administratius a diverses empreses. Díaz va començar a col·laborar a TBO l’any 1935, tasca que va desenvolupar fins al 1963, quan les seves ocupacions a l’oficina van absorbir tot el temps del què disposava. També va col·laborar en una altra revista d’Ediciones TBO, S, on va realitzar una secció titulada Noticiario El Ojo del Mundo.
Sobre el seu particular grafisme podem llegir, en un extra de TBO confeccionat l’any 1967 en homenatge als seus principals col·laboradors: “Els seus dibuixos, amb la seva rigidesa característica, tenen una personalitat indubtable i aporten a les nostres pàgines una varietat interessant i un contrast necessari”. Díaz era un observador de la quotidianitat que, en el seu treball, plantejava un humor una mica ingenu però sempre intel·ligent.
Col·laborador dels còmics pioners a Espanya, Ernesto Pérez Donaz (Cabra, Còrdova, 1875-Barcelona, 1938) va exercir d’il·lustrador en tot tipus de premsa, destacant també per la seva tasca en la pintura. Va iniciar la seva trajectòria a principis del segle XX a publicacions satíriques, d’informació general o infantils com Madrid Cómico, Nuevo Mundo o Álbum de los Niños. Va participar en les revistes considerades com a primeres revistes d’historieta del nostre país (Dominguín, Charlot o Charlotín), i el 1917 es va convertir en el primer dibuixant de l’aleshores nova capçalera TBO.
Allà, signant com a Donaz o Equis, va il·lustrar la totalitat del primer número d’aquesta revista, col·laborant durant algun temps al setmanari i a Colección Gráfica TBO. Durant les dècades dels anys vint i trenta va treballar per a revistes com AEI, Bobín, Kadete i Pulgarcito. Per a editorials com E. Heras o El Gato Negro va desenvolupar una ingent tasca com a il·lustrador de portades de centenars de novel·les per lliuraments o fulletons.
Josep Escobar (Barcelona, 1908-1994) va destacar en múltiples manifestacions artístiques, tot i que la seva popularitat es deu a la seva faceta d’humorista i historietista. En aquestes dues disciplines va configurar una trajectòria magistral, iniciada a revistes com Virolet, Sigronet, L’Esquella de la Torratxa, Pocholo o TBO, una experiència truncada per la Guerra Civil. Acusat de maçoneria, va passar prop de dos anys a la presó després de la contesa. El 1946 va iniciar una llarga col·laboració per a Editorial Bruguera, creant sèries tan populars com Carpanta, Zipi y Zape o Petra, criada para todo. L’any 1957 va intentar, al costat de quatre dibuixants més, l’aventura de l’autoedició amb la revista Tío Vivo, per a la qual va crear Blasa, portera de su casa.
Escobar ha gaudit d’una important presència a la història del dibuix animat, havent treballat per a estudis com Hispano Gràfic Films, Dibujos Animados Chamartín o Estela Films, per al que va dirigir el llargmetratge Érase una vez (1950). També va exercir d’inventor, actor aficionat i dramaturg, escrivint diverses obres teatrals en català.
Abans de dedicar-se professionalment al dibuix, Louis Forton (Sées, França, 1879- Saint-Germain-en-Laye, França, 1934) va ser mosso d’estables, jockey i treballador en un hipòdrom. L’any 1904 va començar a col·laborar a la revista L'Illustré, on va crear sèries com Les aventures de Seraphin Laricot (1907) i Les exploits d´Isidore MacAron et Anatole Fricotard (1908). Sent el principal autor de la publicació L’Épatant, Forton va concebre les aventures humorístiques i picaresques de La bande des Pied Nickelés (1908), una de les sèries més populars de la bande dessinée.
El seu va ser un estil clàssic però molt efectiu tot i que pràcticament mai va utilitzar les bafarades en les seves historietes, disposant els textos al peu de les vinyetes. Forton va realitzar altres sèries com Les cent vingt-six métiers de Caramel (1920), Les aventures de Ploum (1925) o Bibi Fricotin. A la dècada dels anys trenta va col·laborar per a TBO, publicant diverses historietes i fins i tot algun dels invents de TBO.
Historieta Autor Louis Forton Publicació TBO (1917-1938) 1932
Albert Mestre (Vic, Barcelona, 1896-Barcelona, 1973) va ser dibuixant litògraf i va confeccionar cartells de cinema, a més de realitzar anuncis publicitaris. En la seva faceta d’humorista va participar, especialment durant els anys vint, a publicacions esportives com La Jornada Deportiva, El Mundo Deportivo, Boxeo o Sidral Deportiu, però també, amb una vena socialment més crítica, a revistes com Papitu o L’Esquella de la Torratxa. Com a il·lustrador va ser cèlebre el seu treball a la col·lecció de cromos Història de Catalunya i realitzant portades i dibuixos interiors per a editorials com Seguí o Llibreria Vària.
El seu traç, realista i amant del detall, va ser idoni per a llibres de caràcter pedagògic. Precisament, la seva col·laboració a TBO, iniciada a mitjans dels anys trenta, es va concretar en seccions didàctiques com la popular Visiones de Hollywood, biografies de les estrelles de cinema del moment escrites per Antares (pseudònim d’Artur Llorenç), o d’altres com Noticiario TBO o Los ases del deporte.
De traç elegant i brillant posada en escena, Salvador Mestres (Vilanova i la Geltrú, Barcelona, 1910-Barcelona, 1975) va ser il·lustrador, historietista i animador. A la dècada dels anys trenta es va convertir en col·laborador fix d’El Gato Negro, il·lustrant moltes portades per als seus llibres i també historietes, tant humorístiques com d’aventures, publicades en revistes com Pulgarcito, Shirley Temple o Camaradas. Després de la Guerra Civil va publicar a capçaleres com Chicos, Nicolás, Yumbo o Florita.
La seva participació a TBO es va iniciar als anys trenta, tot i que la seva signatura es va fer més habitual en el setmanari a partir de la dècada dels seixanta. Per a aquesta capçalera, a més de realitzar centenars de pàgines i portades, va crear sèries com Flas-Flas i va il·lustrar durant sis mesos (1972-1973) la sèrie La familia Ulises, amb guions de Carles Bech. Mestres va ser també un professional de l’animació, participant en desenes de curtmetratges, sobretot per a la productora Hispano Grafic Films.
Joan Rafart (Barcelona, 1928-1997), conegut com Raf, no va decidir prendre el pinzell de forma professional fins que va tenir 26 anys. Després de publicar a revistes com La Risa, Florita o Paseo Infantil, l’any 1957 va iniciar la seva col·laboració a Editorial Bruguera, on va crear sèries com Doña Lío Portapartes o Don Pelmazo. Dos anys després es va concentrar en dibuixar historietes per al mercat britànic fins que, el 1964, va tornar a treballar per a editorials espanyoles, començant a col·laborar a TBO, on va dibuixar centenars de pàgines, gairebé sempre amb la signatura de Roldán.
L’any 1969 va concebre noves sèries per a Bruguera com Flash, Manolón, conductor de camión o Sir Tim O’Theo, que es va convertir en la seva saga més popular. Paral·lelament, Raf va iniciar des de mitjans dels anys setanta una carrera com a humorista per a adults a revistes com Muchas Gracias, El Papus o El Jueves. La seva última gran creació en el terreny de la historieta d’humor va ser Mirlowe & Violeta, apareguda el 1986 a la revista Guai!.
Juan Martínez Buendía (Caravaca, Múrcia, 1893-Barcelona, 1957) era més conegut entre els lectors d’historietes com Tínez. Tot i que al llarg de la seva vida va exercir oficis com els de fotogravador o decorador, la seva màxima dedicació la va aplicar a la historieta, i més concretament a les que publicava a TBO des de pràcticament els seus primers números. Fins a la seva mort, Tínez es va convertir en un dels baluards més segurs d’aquesta capçalera. Dibuixant humorístic de traç delicat, detallista per als fons i més sintètic en les figures humanes, aconseguia que els seus personatges gaudissin d’una vitalitat extraordinària.
Tínez va diversificar les seves propostes a TBO amb relats de protagonisme molt divers, encara que va col·laborar en seccions fixes com De todo un poco o Los grandes inventos de TBO. A més de publicar a TBO, també va publicar a altres capçaleres com Pulgarcito, S, Historietas de Cubilete o Paseo Infantil.
Manuel Urda (Barcelona, 1888-1974) va ser el dibuixant més prolífic i fidel de TBO (on també va exercir de director artístic), ja que va publicar a les seves pàgines des de 1917 fins a 1972, amb aquell grafisme que tant determinava la seva personalitat gràfica. Va començar a publicar des de molt jove a revistes com Monos o En Patufet, i va compaginar la seva llarga estada a TBO amb il·lustracions i historietes per altres editorials. Va col·laborar a capçaleres com L’Esquella de la Torratxa, Nicolás, El Coyote o Lecturas, així com a diverses publicacions d’El Gato Negro i posteriorment de Bruguera, amb historietes i passatemps apareguts a revistes com Pulgarcito o El DDT.
També va treballar en el terreny de l’animació formant part, als anys quaranta, de l’equip d’Estudios Chamartín de Barcelona. Amb la seva feina va alegrar el lleure de diverses generacions d’espanyols, en silenci, amb humilitat, amb l’actitud dels grans i veritables mestres.
Antoni Utrillo i Viadera (Barcelona, 1867-1944) va ser pintor, muralista, il·lustrador, decorador i historietista. Va començar aviat a exposar els seus quadres, carregats de simbolisme social, destacant per la personalitat que imprimia als seus retrats. Va ser cofundador del Cercle Artístic de Sant Lluc (Barcelona) el 1893, al costat de Joan Llimona, Josep Llimona o Alexandre de Riquer. Entre 1908 i 1916 va viatjar per diversos països europeus, establint-se un temps a l’Argentina i afegint el cartellisme, la il·lustració i el muralisme al seu geni artístic.
De tornada a Barcelona, va exercir de cap de protocol i de cap de compres a la Mancomunitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona fins a la seva jubilació el 1936. A part de destacar com a prolífic i molt valorat cartellista, Utrillo va realitzar historietes en diverses publicacions catalanes de principis del segle XX, com La Rondalla del Dijous, Lo Crit d’Espanya, La Barretina o ¡Cu-Cut!. Va col·laborar a TBO durant la dècada dels anys trenta, il·lustrant, entre d’altres pàgines i seccions, els mapes d’El mundo en imágenes.
Tot i que és especialista en TBO com a expert i col·leccionista, Lluís Giralt posseeix originals de molt diversa condició, d’autors molt significatius de la il·lustració i la historieta espanyola.
Hem reservat aquest apartat final per oferir-los una molt petita mostra d’alguns d’ells, tan singulars com significatius, signats per creadors com Jordi Bernet (1944), Eugenio Giner (1924-1994), Raf (1928-1997) i Serra Massana (1896 -1980).
