Warning: Undefined array key "HTTP_ACCEPT_LANGUAGE" in /srv/vhost/humoristan.org/home/html/com_parametres.php on line 13
Cesc | Humoristan. Museo digital de 150 años de humor gráfico
Cesc
Cesc

Nombre real: Francesc Vila i Rufas

Nacimiento: Barcelona (España) 22/10/1927.

Defunción: Barcelona (España) 22/12/2006.

País: España

Enlaces: Biblioteca de Catalunya, Cesc Web, El còmic en català, Wikipedia,

Entrevistas:

Entrevista a Miquel Ferreres: «Si tuviera una segunda vida, volvería a hacer de dibujante de periódicos» . Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2023

Entrevista a Miquel Ferreres: «Si tingués una segona vida, tornaria a fer de dibuixant de diaris». Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2023

Entrevista a Pere Olivé: «Les vinyetes són com una font de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Entrevista a Pere Olivé: «Las viñetas son como una fuente de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Artículos:

Ara Humor. Dossier especial. Un país de jutjats. David Miró, Wahab Zeghlache, Jordi March, Gras, Àlex Gallego, Ferran Martín, Cornellà, Deamo Bros, Joan Tharrats, ChemaPeral, Minoria Absoluta (E. Garriga, M. Lucas). Ara Humor 14. 2012

Ara Humor. Dossier especial. Conspiració arbitral.. David Miró, Wahab Zeghlache, Jordi March, Gras, Àlex Gallego, Ferran Martín, Cornellà, Deamo Bros, Joan Tharrats, ChemaPeral, Minoria Absoluta (E. Garriga, M. Lucas). Ara Humor 19, Ara número 475. 2012

Ara Humor. Dossier especial. Rajoy governa. David Miró, Wahab Zeghlache, Jordi March, Gras, Àlex Gallego, Ferran Martín, Cornellà, Deamo Bros, Joan Tharrats, ChemaPeral, Minoria Absoluta (E. Garriga, M. Lucas). Ara Humor 4, diari Ara. 2011

Tinta contra bales. Jaume Vidal. El Punt. 2011

Adéu a Cesc. Mercè Canela. Cavall Fort, número 1068. 2007

D’Ivori, l’il·lustrador polifacètic. Jordi Artigas. El còmic de la premsa comarcal, número 53. 2007

La sátira se va a la tele. El humor político dibujado en la prensa pierde terreno frente a los programas satíricos en los medios audiovisuales. Jaume Capdevila. Revista La Vanguardia, Barcelona. 2006

Humor de transició. Jaume Risquete. Avui, Barcelona. 2000

J.A. Fernández, Fer. Jordi Soler. Presència. 1999

Fer: “Cada acudit és un examen”. Víctor Saura, Jordi Garcia. Avui, Servei de gestió documental, Girona. 1995

El primer día sin Perich. Félix Flores, Àlex García. La Vanguardia. 1995

Ninotaires a les aules. Fer. Avui. 1994

Avui parlem amb Cesc. Anna Boix Sáez, Cesc, Gasull. Cavall Fort, número 887. 1989

L’humor de Cesc. Antoni Batista. “Bocaccio”, Barcelona. 1985

Toni. Titellaire i humorista. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Joma, els ninots amb gag. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Cesc. Màxim exponent de l’humor català de la postguerra. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Cesc: “La censura ha servit per a saber-la afrontar”. Mercè Ibartz. Avui. 1981

Jaime Perich: “Me imitan descaradamente”. Eliseo Albarran. Lecturas, número 1425. 1979

Martínmorales Un joven serio y terriblemente serio.. Eliseo Albarran. Lecturas. 1979

El humor catalán. Josep Maria Cadena. Destino, número 2062. 1977

El TBO, desde el estudio al quiosco pasando por los talleres. Dibujos de Cesc. Número homenaje de TBO a sus dibujantes y colaboradores con motivo de los 50 años de la revista. 1967

Bibliografía:

Duró, Jordi. Cesc, cartellista. Univers. Grup Enciclopèdia. Barcelona. 2022

Riera Pujal, Jordi. El Jueves. Crónica sentimental de España. . RBA libros. Barcelona. 2019

Cesc. Cesc. . Amaníaco, Gaboche. Barcelona. 2016

Vila i Rufas, Francesc; Duró, Jordi (disseny). Cesc (Sin palabras). . Astiberri. Bilbao. 2013

Vila i Rufas, Francesc. Totes les portades d'en Cesc publicades a Cavall Fort. . Fundació Gin. Barcelona. 2011

Vila i Rufas, Francesc. Todo va muy bien. . DeBolsillo. Barcelona. 2010

Vila i Rufas, Francesc. La força del traç, Toni Batllori. . Viena Edicions. Barcelona. 2007

Vila i Rufas, Francesc. Scherzando. . Edicions La Campana. Barcelona. 2002

Cesc. Cesc, ayer 1950/60. . Paneuropea de ediciones. Barcelona. 1974

Cesc. Arriba Spain!. . Península. Barcelona. 1973

Cesc. Tics del país. . Península. Barcelona. 1971

Cesc. Més Gargots. . Publicacion de L′Abadia de Montserrat. Barcelona. 1969

Cesc. La Florista. . Lumen. Barcelona. 1962

Cesc. L′escombra carrers. . Lumen. Barcelona. 1962

Premios:

Paleta Agromán Humor 1973

Premios Gat Perich de Honor 1997

Cesc

En el año 1936, en su Assaig sobre l’humorisme gràfic, Joan Junceda escribiría que el humor gráfico está emparentado con la poesía. En el caso de Francesc Vila su reflexión fue premonitoria ya que muchas de las imágenes creadas por Cesc (su firma habitual) se podrían definir como dibujos líricos. Su manera de enfocar el dibujo era crítica con el tipo de sociedad que le tocó vivir,  pero al mismo tiempo había ironía y ternura en su mirada. Su estilo de humor, lleno de humanidad, le llevó a ser un  dibujante muy valorado internacionalmente, de los pocos de su profesión en España que trabajaron para las mejores revistas europeas. Hijo del también dibujante e ilustrador Joan Vila (D’Ivori), aportó un chiste diario a la prensa diaria durante gran parte de su vida. Empezó su carrera en 1954 en el Diario de Barcelona, por entonces decano de la prensa catalana, y la finalizó en diarios de lengua catalana como Avui (desde 1976) o el nuevo Diari de Barcelona (1987). En 1953 fundó un semanario humorístico, ¡Tururut...!. A pesar de que en esta revista colaboraron los mejores dibujantes de humor barceloneses de la época (Conti, Escobar, Muntañola...), no gozó de una trayectoria muy larga (34 números). En este periodo, y hasta el final de la dictadura, Cesc tuvo muchos problemas con la censura que fue trampeando con dificultades (acabado el Franquismo, se publicaron varios libros dedicados a sus dibujos censurados). En los años sesenta sus viñetas llegaron a la madurez expresiva y artística. En 1961 inició la publicación de libros de dibujos como El Peó de camins y L'escombra-carrer (1962), ambos editados por Lumen de manera cuidada y exquisita. Luego vinieron muchos más en solitario o en colaboración con destacados intelectuales catalanes. A  partir de 1962 empezó a realizar portadas para la revista infantil Cavall Fort, por las que llegó a recibir diversos premios internacionales. Durante muchos años compaginó su trabajo para la prensa diaria, revistas y libros con otros ámbitos como la publicidad. Hacia el final de su vida dejó de ser el cronista de su tiempo (con chistes diarios) y se dedicó plenamente a la pintura.

Publicaciones: Diario de Barcelona, El Correo Catalán, Tele/eXpres.  Diari de Barcelona, Avui, ¡Tururut...!, Por Favor, Gaceta Ilustrada, Mundo, Serra d'Or, Tele/estel, El Jueves, Cavall Fort, l'infantil, Paris-Match, Jours de France, Ici Paris, Le Rire, Constellation, Punch, Lilliput, Every Bodys.

Series: Don Pancracio (Rumbo Sur, 1984), El dibujo de Cesc (Tele/eXprés, 1964), Ironías de Cesc (El Correo Catalán, 1968), La vida en broma (Diario de Barcelona, 1952).

Compartir