Durant el mes de juliol, recordem amb estima Francisco Ibáñez, un dels grans mestres del còmic a Espanya. La seva obra va deixar un llegat inesborrable en la història de la historieta.
El seu talent per construir el gag perfecte el va convertir en un dels historietistes més populars i reconeguts del país. Al llarg de la seva trajectòria, va rebre nombrosos guardons, entre els quals destaquen el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona (1994) i la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (2002), que van reconèixer la seva enorme contribució a la cultura popular.
L’any 1957, Ibáñez es va incorporar a la mítica Editorial Bruguera, on va donar vida als que serien els seus personatges més emblemàtics: Mortadelo y Filemón, agencia de información. Aquesta paròdia de detectius privats va aparèixer per primera vegada el 20 de gener de 1958, al número 1394 de la revista Pulgarcito. L’èxit va ser immediat, i la parella còmica no va trigar a conquerir el públic, guanyant cada cop més presència en altres publicacions com Gran Pulgarcito, la seva pròpia revista Mortadelo (des del 1970) i nombrosos àlbums que han marcat generacions.
Però Mortadelo y Filemón no van ser les seves úniques creacions. Ibáñez també va donar vida a personatges inoblidables com: Rompetechos (1964), un homenet miop les confusions visuals del qual derivaven en situacions esbojarrades; Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio (1966), un duet d’operaris les feines dels quals acabaven sempre en desastre; o Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo (1986), tres amics aturats a la recerca de qualsevol oportunitat.
Dos anys després de la seva mort, recordem Francisco Ibáñez per haver creat un univers propi que continua viu en la memòria dels lectors de totes les edats.