Vaquer

Amb només 16 anys va guanyar un premi de la revista de còmics Trinca, el 1974 publicava les seves primeres historietes al diari Última Hora i, a l'any següent, a la revista satírica Barrabás. El 1976 es va traslladar a Barcelona, on aviat es va integrar dins del col·lectiu Butifarra mentre col·laborava en diverses publicacions de l'Editorial Bruguera. Per a capçaleres com Zipi y Zape Especial, Pulgarcito o Mortadelo va crear sèries com Los empollones (1977), Agencia de viajes “El más allá” (1980) o Atasco Star (1980), aquestes dues últimes en col·laboració amb Alfonso López i amb la signatura de Frankfurt.

Amb l’equip Butifarra va desenvolupar una vessant més costumista, participant a la revista Butifarra! i en els àlbums col·lectius El urbanismo feroz (1979), La familia (bien, ¿y usted?) (1980), 24 horas (1985) o El patio trasero (1987). Dins de l'activitat de l'equip Butifarra, i en una síntesi d'humor i divulgació històrica, va col·laborar, al costat d'Alfonso López i Joan Aliu, en els àlbums Història de les Balears en cómic (1981) i La història de l’Anna de Sta. Coloma de Gramanet (1983).

Butifarra també va publicar dues revistes humorístiques de curta durada en què hi va participar Vaquer, Cul de Sac (1982) i Más Madera! (1986). Amb la primera va néixer també Johnny Roqueta, el seu personatge més popular, que es va convertir breument en Choni Biela y colegas per a la revista Súper Mortadelo amb la signatura de Frankfurt, i que un any més tard, amb guions de Joan Tharrats, passaria a les pàgines de El Jueves, on es va mantenir fins a l'any 2002, allargant la seva vida en la ficció fins al 2004 a la revista Solo moto. Johnny Roqueta era un espècimen de la tribu urbana dels rockers, definit per la seva indumentària imitant l'Elvis (tupè inclòs), la seva fidelitat musical i la seva afició a les motos, a la cervesa i altres substàncies estimulants, així com per la seva aversió al "curro” esclavitzador. Durant la publicació d’aquesta sèrie, Vaquer va consolidar un estil gràfic que havia anat evolucionant des de les referències bruguerianes i de Mandryka fins a un traç rotund, definitori i ràpid, més tard matisat per l’ús d’imatges creades amb l’ordinador.

A Más Madera! hi va publicar la sèrie Lula, en col·laboració amb El Largo. El 1996 va realitzar la sèrie Fauna autóctona juntament amb Alex Fito, i un any després, també amb Alex Fito i amb Pere Morey, va il·lustrar l'àlbum Desembarc a Santa Ponça. El 2001, de nou al costat de Joan Tharrats, va desenvolupar per a El Jueves la sèrie Navigator el cibernauta. Un dels seus últims treballs com a historietista és el llibre Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Les ales trencades (2014), escrit per Antoni M. Planas.

Llicenciat en Ciències de la Informació, Publicitat i Relacions Públiques, Vaquer ha desenvolupat paral·lelament a la historieta una carrera com a publicista en diferents empreses de comunicació de Barcelona i Palma de Mallorca. També ha estat responsable de l'àrea de disseny de l'Institut d'Innovació del Govern de les Illes Balears (1995-2012), i imparteix diferents assignatures a l'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears.

Publicacions: Angelitos Negros, Barrabás, Bruguelandia, Butifarra, Còmic Clips, Cul de sac, Diari de Balears, Diario de Barcelona, El Jueves, El País, Esquitx, H-Dios-O, Kòmic, Más Madera!, Mortadelo, Pulgarcito (2ª época), Sacarino, Solo Moto, Última Hora, Zipi y Zape Especial.

Sèries: Agencia de viajes “El más allá” (con Alfonso López, 1980), Atasco Star (con Alfonso López, Pulgarcito, 2ª época, 1980), Fauna autóctona (guión de Álex Fito, Diari de Balears, 1996), Johnny Roqueta (con Joan Tharrats, Cul de Sac y El Jueves, 1982), Los empollones (Zipi y Zape Especial, 1977), Lula (con El Largo, Más Madera!, 1986), Navigator el cibernauta (con Joan Tharrats, El Jueves, 2001).