Eduardo

Sempre s'ha dedicat més a la pintura, però també ha fet les seves incursions en el dibuix humorístic. En aquest aspecte es va iniciar en la mítica La Codorniz (1941-1978), on hi va dibuixar fins als anys 70. Era un especialista en acudits sobre els burgesos i sobre les noies modernes i sofisticades. Jesús Cuadrado va dir en una ocasió que els seus dibuixos de noies de cames llargues i de costums lleugers tenien molt de mèrit en plena dictadura, “en unos años de difícil camino para la osadía”. Quan aquesta publicació va tancar el 1978 un grup de dibuixants va fer gestions per a la seva reaparició. Però fins al cap de 12 anys, el 1990, no van obtenir una resposta positiva de les autoritats per poder publicar La Golondriz, del mateix tarannà que l'anterior però amb una permissivitat més gran gràcies a les noves circumstàncies polítiques. Eduardo López, que mentrestant havia anat publicant els seus dibuixos al diari Pueblo, hi va prendre part.

Com hem dit, malgrat la seva trajectòria com a dibuixant, la pintura sempre ha estat la seva ocupació principal i li ha reportat diversos reconeixements com la medalla de plata a l'Exposició Nacional d'Art de Saragossa i una primera medalla a Almeria i ha fet tot un seguit d'exposicions individuals a San Sebastian, Bilbao, Sevilla, Málaga o Saint Moritz (Suïssa).

Pel seu dibuix també ha aconseguit formar part de l'Acadèmia de l'Humor, i ha publicat llibres com Humor agridulse o Con la voz de otros, que és una antologia de vinyetes publicada l’any 1993 per l'Editorial Presencia Gitana amb el títol original de Sat A Golé e Averés.

Publicacions: La Codorniz, La Golondriz, Pueblo.