Martínez el Facha

Autors: Kim.

País: Espanya

Origen: El Jueves, número 1 , 1977

Desaparició: El Jueves , 2015

Enllaços: El coleccionista de tebeos , El Jueves, El Jueves. Videoblog Martínez el Facha, El País, La cárcel de papel, Retro análisis, RTVE, Ultramundo, Viquipèdia , Wikipedia,

Entrevistes:

Entrevista a Kim «Faig humor, sense haver-me plantejat mai ser humorista.». Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2021

Entrevista a Kim: «Hago humor, sin haberme planteado nunca ser humorista. ». Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2021

Fer. Entrevista con el Premio Diario de Avisos al Mejor Dibujante de Humor. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1986

Articles:

“El Jueves” la revista dels dimecres. M. Miralles. Presència. 2002

Costumbrismo se escribe con “ka“. Ramón de España. El País. 1996

El Premi Perich desafía el mar. Aina Mercader, Xavier Bertral. Avui. 2007

Entrevista con Kim, creador de “Martínez el facha”. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1990

Kim. Joan Pieras. 1997-2006 La Massana Còmic Andorra, Comú de La Massana. 2006

Kim. Joan Tharrats. Los irresponsables de El Jueves. El Jueves. 1992

Kim “Martínez el Facha segur que es mobilitzarà contra el nou Estatut”. C. Santamaria, F. Melcion. Avui (Diumenge). 2004

Sergio Aragonés, el rey del mambo. Yexus. La Comictiva nº 16, La Factoría de Ideas, Madrid. 1999

Vint anys d’humor cada dimecres. Agustí Pons. Avui. 1996

Bibliografia:

Riera Pujal, Jordi. El Jueves. 40 años. . RBA libros. Barcelona. 2017

Kim. Martínez el Facha (1977-1978). . Dolmen. Palma. 2016

Kim. Martínez el facha. ¡¡Esto se hunde!!. . Edicions de Ponent. Onil. 2013

Kim. Martínez el facha. Lo mejor de Martínez el facha. 10 cuadernos. Sol. Madrid. 2011

Kim. Martínez el facha. Tiempos modernos. Colección Luxury Gold. Ediciones El Jueves/RBA. Barcelona. 2008

Kim. Martínez el facha. Gastaos toda la pasta. Colección El Jueves. Ediciones El Jueves/RBA. Barcelona. 2007

Kim. Martínez el facha. La transición. Colección Luxury Gold. Ediciones El Jueves/RBA. Barcelona. 2007

Kim. Martínez el facha. Vacaciones en el pueblo. Colección Nuevos pendones del humor. Ediciones El Jueves. Barcelona. 2006

Kim. Martínez el facha. Colección Clásicos El Jueves. Ediciones El Jueves. Barcelona. 2006

Kim. Martínez el facha. Colección Lo más mejor de.... Ediciones El Jueves. Barcelona. 2004

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Kim. Martínez el facha. España para los españoles. Colección Nuevos pendones del humor. Ediciones El Jueves. Barcelona. 2000

Kim. Martínez el facha. ¡¡Arrasando!!. Colección Nuevos pendones del humor. Ediciones El Jueves. Barcelona. 2000

Martínez el Facha

Quan va néixer la revista El Jueves (1977) al dibuixant Kim (Joaquim Aubert) li va tocar donar vida al personatge “feixista” de la publicació. En plena època de transició política, on tot el “personal” franquista s’anava adaptant (o no) a la nova situació, les històries que Kim plantejava eren de plena actualitat. El dibuixant, que era fill d’un represaliat, havia experimentat de primera mà la idiosincràsia del pensament “carca” de la dictadura i el que suposava, de manera que només va haver de posar el dia els seus coneixements llegint llibres falangistes per poder treure punta als arguments de la sèrie. Martínez el facha és una venjança contra el règim franquista i una sàtira esmolada sobre els elements més reaccionaris de la societat espanyola.

En contrast amb Martínez, que és un home d’ultratreta convençut, els seus companys ho són més aviat per interès. El grup sempre busca maneres d’aconseguir diners fàcilment, tot i que les situacions aparentment normals en què es troben sempre tenen finals esbojarrats. L’humor desdramatitza els arguments de la sèrie, però alhora no deixa de retratar una realitat i política present.

Durant dècades, la sèrie ha estat una de les més llargues i apreciades pels lectors d’El Jueves. L’autor és conscient de la semblança entre el seu personatge principal amb l’actor mort recentment José Sazatornil, amb qui sempre s’havia comptat en el cas de que es fes una adaptació cinematogràfica de la sèrie, tot i que la possibilitat mai es va concretar. Tot i així, el dia de la Hispanitat de 2011, Martínez el Facha, interpretat per l’actor Manuel Manquiña, va estrenar un vídeoblog on va comentar temes com l’homosexualitat, la religió, els immigrants, la llibertat de premsa, l’energia nuclear o la unitat d’Espanya, des del seu particular punt de vista.

Personatges

Adolfito
És l’amic de l’ànima de Martínez, i un gran amant d’anar de putes.

Don Florián
Un banquer que representa la vella dreta adaptant-se a la nova època.

El Padre Bocquerini
Un cura argentí golut i d’ideologia ultradretana.

El señor Morales
President del partit d’ultradreta al qual pertany Martínez. Un home tèrbol i caradura que intenta aprofitar-se de la situació i de la ingenuïtat dels afiliats al seu partit.

Francisquito
El nét de Florentino (Martínez, el Facha)

La Condesa
Un personatge lligat a l’aristocràcia amb moltes idees (totes tradicionalistes) per salvar el país o ajudar els seus amics.

La señora Martínez
La dona del protagonista. Molt seductora, té una gran propensió a fer el salt al seu marit.

Martínez
Florentino, un home jubilat, veterà de la División Azul. És un feixista convençut que creu realment que la seva ideologia és la millor opció de govern per al país.

Compartir