La Chala

La Chala va ser una revista satírica de contingut eròtic, escrita en valencià, que es va publicar entre 1926 i 1935.

L′origen de la seva creació es remunta a la suspensió del setmanari valencià La Traca. Aquest va aparèixer el 1884 impulsat per Manuel Lluch i Soler i Luis Cebrián i Mesquita, tots dos republicans i militants de la Renaixença valenciana, moviment cultural i social que reivindicava l′ús de la llengua valenciana en els espais institucionals i culturals.

Malgrat la pressió política que van patir, van aconseguir publicar 40 números de La Traca, assolint una tirada de fins a 12.000 exemplars. El 1887 en fou empresonat el director, Lluch i Soler; tot i així, la publicació es va mantenir fins al 1889.

El 1909, amb la incorporació de l’empresari Miquel Carceller a la direcció, es va inaugurar una segona etapa de la revista. En el número del 21 de juliol de 1923, Carceller va anunciar un canvi en la línia editorial de La Traca: la publicació apostaria per l’erotisme i incorporaria dibuixants especialitzats en el dibuix eròtic, com Marquès de Sade (Enric Pertegàs), Oximel o Morellà.

No obstant això, per als censors de la dictadura de Primo de Rivera, aquest tipus de contingut suposava una transgressió moral, cosa que va provocar que el 29 de setembre de 1923 se’n decretés la suspensió.

Després de dos mesos sense publicar-se va aparèixer La Sombra, una publicació d’estil més costumista que reduïa l’expressió eròtica —que, tanmateix, continuava— amb l’objectiu d’evitar noves suspensions. Pretenia ser, com indicava el seu subtítol, un «semanari festiu i literari». No obstant això, i sense raons evidents, va deixar d’editar-se el 3 d’abril de 1926.

Aquest mateix any va començar a editar-se La Chala. En aquesta revista, Carceller va recuperar personatges que havien format part de La Traca, com la Nàsia o Serafín Sebollino Chorrisples. Com a hereva de La Traca, les al·lusions al sexe es van mantenir, tot i que molt ben camuflades, ja que la censura continuava; així a cada portada hi anunciaven: «Este número ha segút revisat per la previa censura gubernativa».

Les seves seccions van anar canviant amb el pas del temps. En els primers números eren recurrents «Valensia al dia», que narrava humorísticament notícies d’actualitat, o diàlegs humorístics sota el títol «Allipebre setmanal», que feia referència a un guisat tradicional valencià. Pel que fa a les temàtiques, el món esportiu i el de la moda van tenir un espai destacat.

Després de la caiguda de Primo de Rivera, la revista va ampliar l’espai dedicat als acudits gràfics i als continguts sicalíptics, fins aleshores reprimits, i va reforçar la defensa de la cultura popular valenciana. Segons el mateix Carceller, aquests canvis van permetre duplicar la tirada de la publicació.

El punt d’inflexió va ser el número 197, publicat el 26 d’abril de 1930, en què es va anunciar a portada «La reforma de LA CHALA», que deia així:

Estem en plena febra reformista: reformes urbanes, reformes gubernamentals, reforma de les idees en els homens públics y reforma de ornato en les dones publiques; davant, pues, de tanta reforma, no anaba LA CHALA quedarse resagá com el coliste dels reacsionaris.

Y nostres reformes comensaran desde el número próxim, introduint, entre atres, les siguients secsions noves:

Homens ilustres. Galería de valensians que s’han destacat per el seu saber en la siensia, en el art, en la política, ets, ets., pera demostrar que la rechió valensiana, Alacant, Castelló y Valensia, han produit homens sélebres que han sabut donar dies de gloria a la mare patria.

Efemérides valensianes Per les que demostrarem que les tres provinsies chermanes que formen la rechió valensiana tenen una gloriosa historia.

Cantars populars y refraner valensiá en els qu’es vorá y podrá apresiar la fecunditat del nostre poble en la poesía y en la filosofía, y en sa grasia peculiar, que no se sembla a ningún atra, y que per lo tant es la que li dona eixe carácter que tant el distinguix del resto dels españols.

Y ademés de tot lo dit, la ASTRACANÁ CHALERA, LA GRASIA PER ARROBES, ELS CHISTES PER QUINTALS Y LA PERIPITULIA PER TONELLAES. ¡¡DESDE EL NÚMERO PRÓXIM!!

Els lliuraments de La Chala solien tenir vuit pàgines. La gran majoria de portades, a partir de 1930, van ser realitzades per Marquès de Sade. El preu, molt popular, es va mantenir entre 10 i 15 cèntims. La revista va arribar a tenir 330 números ordinaris, 8 extraordinaris i dos almanacs.

Principals col·laboradors: K-Hito, López Rey, Marqués de Sade, Méndez Álvarez, Trovar, Fersal