Ja hem revisat tant la història dels cents anys de TBO com algunes de les millors i més populars sèries aparegudes en aquesta històrica revista. Ara és el torn de la part segurament més important: els autors, les persones que van fer TBO, que amb el seu talent van escriure i dibuixar algunes de les pàgines més destacades d’aquesta capçalera. Parlarem una mica d’ells i de la seva obra, i gaudirem d’algunes imatges de la seva feina. Recordem que a TBO van publicar alguns dels il·lustradors i historietistes més destacats del país, autors que es van dedicar tant a la historieta d’humor (sobretot) com a la d’aventures, més realista. Són les signatures més populars de TBO, les d’aquells que van realitzar més pàgines i van publicar més anys en aquesta revista que enguany, recordem, fa un segle d’existència.
Tots ells atresoren una gran qualitat i personalitat en el seu traç, tots ells van marcar, d’una manera o d’una altra, l’aspecte gràfic del TBO durant molts anys. Amb sèrie pròpies o amb historietes diverses, els seus noms estan i estaran íntimament lligats a TBO.
AYNÉ
Nom real: Antonio Ayné Esbert (Barcelona, 1920 - Mataró, Barcelona, 1980).
Pseudònims: Enya, Esbert.
Principals publicacions: Boliche, Chispa, Cholito, Don Triqui, Els Infants, Florita, Garabatos, Hipo, Monito y Fifí, Jaimito, KKO, L’Infantil, La Risa, Narizán, Nicolás, Pinocho, Pocholo, Pulgarcito, TBO, TBO 2000, Tío Vivo, Yumbo, Zipi y Zape.
Sèries més importants: Pacomio (Pulgarcito, 1947), El Capitán Petardo (Nicolás, 1948), Niñerías (Florita, 1949), Tarugo Kid (Nicolás, 1949), Bonifacio, el buen criado (Nicolás, 1951), De Cine (TBO, 1951), La familia Tarúguez (Nicolás, 1952), El Conejto Atómico (Yumbo, 1953), Aventuras de Narizán (Hipo, Monito y Fifí, 1954), Clavelito y Rosalita (Pinocho, 1957), Filomeno y Parsifal, los gamberros del Penal (guió de Carles Bech, La Risa, 1958), Las aventuras de Tatán (Hipo, Monito y Fifí, 1958), Joaquinete y su chupete (amb Bech, TBO, 1965), Cacharrilandia (Zipi y Zape, 1972).
Presència a TBO: 1950-1979.
Ayné va ser un professional prolífic que durant la seva carrera va crear desenes de sèries per a revistes com ara Pulgarcito, Nicolás, Hipo, Monito y Fifí o La Risa. Es distingia per la ductilitat del seu traç i l’acabat net de les seves vinyetes. Va alternar la historieta i la il·lustració de contes infantils encunyats amb la pintura. Va ser un dels col·laboradors més actius de TBO, on va realitzar portades, seccions, multitud d'historietes i una sèrie (Joaquinete y su chupete, amb guió de Bech). També va demostrar uns especials dots per al dibuix d'animals i objectes parlants, com va evidenciar en diversos contes i sèries com El Conejito Atómico o Cacharrilandia.
A. BATLLORI JOFRÉ
Nom real: Antoni Batllori Jofré (Barcelona, 1915-1999).
Pseudònims: Kisoc, Abat.
Principals publicacions: Àncora, Ave Maria, Avant, Aventuras célebres, Atalaya, El Ángel, Els Infants, El Tarlà, En Patufet, Esquitx, Història i llegenda, Hoja Cultural, Intrigas y estocadas, La familia, Mari Luz, Orientación, Patufet, Pocholo, TBO, TBO 2000.
Sèries més importants: Relatos ilustrados (TBO, 1961), Historietas ejemplares (TBO, 1964).
Presència a TBO: 1934-1979.
Batllori Jofré va ser deixeble i seguidor de l'art de Junceda, però va saber desenvolupar el seu propi estil dins dels estrictes cànons del dibuix acadèmic. Va il·lustrar molts llibres amb el seu traç elegant i evocador, demostrant que era un professional minuciós i detallista. Com a historietista, va realitzar també pàgines de grafisme més proper a la caricatura signades com a Abat. A part de ser durant molts anys pràcticament l'únic dibuixant d'estètica realista a TBO, va ser l'artista escollit per il·lustrar els contes de Carles Bech que durant tant de temps van aparèixer a les pàgines de la revista. També va col·laborar en publicacions com Atalaya, En Patufet, Esquitx o Pocholo.
BENEJAM
Nom real: Marí Benejam Ferrer (Ciutadella de Menorca, Menorca, 1890 - Barcelona, 1975).
Pseudònims: B., Ferrer, Rino.
Principals publicacions: El Muchacho, Atalaya, Pocholo, Revista del Hogar, Sigronet, TBO.
Sèries més importants: Melitón Pérez (TBO, 1936), El profesor Franz de Copenhague (TBO, 1936), La familia Ulises (amb Buigas i Bech, TBO, 1944), Los grandes inventos de TBO (TBO, 1945), Aventuras de Eustaquio Morcillón y Babali (amb Buigas i Bech, TBO, 1946).
Presència a TBO: 1934-1969.
Benejam va dedicar pràcticament tota la seva vida professional a TBO. Va ser un dels seus col·laboradors més prolífics i importants, no ja per la gran quantitat de pàgines i portades que hi va publicar o per l'autoria gràfica de la seva sèrie estrella, La familia Ulises, sinó per la qualitat del seu treball. El seu és un estil inconfusible, de traç fresc, dinàmic, amb la síntesi adequada per reforçar l'expressivitat i mobilitat dels seus personatges. Era un dibuixant disciplinat que seguia al peu de la lletra els guions de Buigas; de fet, tots dos van formar una parella artística de primera línia que més enllà de les seves historietes es va estendre a llibres infantils i fins i tot tècnics.
BERNET TOLEDANO
Nom real: Joan Bernet Toledano (Barcelona, 1924 - Pontons, Barcelona, 2009).
Principals publicacions: Can Can, Din Dan, El DDT, Franciscostein, Gaceta Junior, JAuJA, La PZ, Mata Ratos, Nicolás, Pepe Cola, Pulgarcito, Súper Mortadelo, Súper Pulgarcito, TBO, TBO 2000, Tele Color, Trinca.
Sèries més importants: Pep Siglas (Nicolás, 1952), Altamiro de la cueva (amb Bech, TBO, 1965), Serafín Doblones (Din Dan, 1968), Don Vicente vive deportivamente (Gaceta Junior, 1970), Super-Agente Secreto A.E.I.O.U. (Gaceta Junior, 1970), Los Guerrilleros (amb Andrade, Trinca, 1970), Juanito er Kiko (amb Enrique S. Abulí, Trinca, 1971), Serafín y Cía. (Súper Pulgarcito, 1972), Ursus y Evaristo (Din Dan, 1972), Filadelfio Gun (Pulgarcito, 1972).
Presència a TBO: 1965-1978.
Encara que va començar dibuixant còmics de grafisme realista, Bernet Toledano es va especialitzar en la historieta humorística d'estil caricaturesc, on va destacar per la vivesa especial dels seus personatges. Als anys seixanta va començar a col·laborar amb TBO, on va crear la sèrie Altamiro de la cueva. Una bona part de la seva producció va ser dirigida a editorials estrangeres (alemanyes, sueques i franceses), amb les quals va col·laborar per mitjà de diverses agències. El 1970 la revista Trinca va publicar el que va ser un dels seus millors treballs: la sèrie Los Guerrilleros, ambientada a la Guerra de la Independència espanyola i escrita per José María Echevarría. També va participar en el llargmetratge d'animació Los sueños de Tay-Pi (Franz Winterstein, 1952).
BLANCO
Nom real: Josep Maria Blanco Ibarz (Barcelona, 1926).
Pseudònims: Ibarz.
Principals publicacions: Colibrí, DDT, Garabatos, Pulgarcito, Súper Pulgarcito, TBO, TBO 2000.
Sèries més importants: El loco Pericos (Garabatos, 1950), Patam Plaff (Garabatos, 1950), Los Kakikus (TBO, 1957), La familia Ulises (TBO, 1969).
Presència a TBO: 1951-1981.
Blanco va recalar a TBO el 1951 i d'allí ja no es va moure. Va compartir, això sí, aquella experiència oficiant també d'empleat de banca, tasca que va desenvolupar entre 1944 i 1986. Va ser un dels motors de TBO, especialment en les dècades dels anys seixanta i els setanta; va dibuixar moltes cobertes, tires, historietes (com La familia Ulises i Los Kakikus) i va ocupar moltes vegades les pàgines centrals. Uns anys després del tancament de TBO, va publicar el llibre Barcelona de Blanco (Ediciones B, 1993), amb unes espectaculars il·lustracions corals, que ara ha estat reeditat per Ediciones B amb noves il·lustracions.
CASTANYS
Nom real: Valentí Castanys i Borràs (Barcelona, 1898-1965).
Pseudònims: As, Dova, Birosta, El Cònclave, Eufemio Rodríguez, Lord Baldufa, Dova fill.
Principals publicacions: Atalaya, Buen Humor, Chicos, Cinòpolis, D'Ací i d'Allà, Destino, Domingo, El Be Negre, El Correo Catalán, El Mundo Deportivo, El Once, El Sr. Canons, El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses, En Patufet, Flechas, Flechas y Pelayos, L'Esquella de la Torratxa, La Ametralladora, La Llanterna sorda, La Trinchera, Lecturas, Pakitu, Papitu, Paseo Infantil, Pelayos, TBO, Vida Deportiva, Virolet, Xut!
Sèries més importants: Doña Perifrasia y su vástago (Librería Dalmau, 1940), La familia Sistacs (Paseo Infantil, 1956).
Presència a TBO: 1943-1965.
Valentí Castanys va ser un humorista polifacètic: escriptor, dramaturg, animador, il·lustrador, conferenciant i historietista. Va evidenciar el seu talent per al dibuix, de traç molt mesurat i elegant, i per a la narració, irònica i sorneguera en ocasions. Home de grans inquietuds artístiques, també va dirigir i va fundar publicacions com Xut! (1922) o El Once (1945), a més de ser director artístic del setmanari satíric El Be Negre. Va escriure guions radiofònics (La família Salisachs, 1933), obres de teatre (El partit del diumenge, 1925) i llibres (La memòria es diverteix, 1964). Va realitzar un acudit diari per al diari El Correo Catalán entre 1946 i 1965, i un de setmanal per a la revista Destino.
COLL
Nom real: Josep Coll i Coll (Barcelona, 1924-1984).
Pseudònims: Yo.
Principals publicacions: Balalaika, Cairo, El Mono Gràfic, Jim Phoscao, KKO, La Risa, L'infantil, Locus, Mundo infantil, Pocholo, Primeras noticias, TBO, TBO 2000, Timoteo, Tribulete, ¡Tururut...!, Viñetas.
Sèries més importants: Cejudo Gorílez (Pocholo, 1945), Cocoduro, el Conde de Calvatiesa (Chispa, 1946), Primitivo Cuadrete (La Risa, 1952), En Bufa i en Pumpum (L’infantil, 1963).
Presència a TBO: 1949-1979.
TBO no hagués estat TBO sense Coll. Aquells personatges atònits que poblaven les seves historietes van ser una bona part de la clau de l'èxit de la revista. Va ser un estilista de la historieta amb el seu grafisme sintètic i vivaç, en el qual les seves criatures (automobilistes, nàufrags, caçadors, indígenes…) cobraven una vida inusitada. Moltes de les seves historietes eren mudes, un art complex del qual Coll era un mestre. Va realitzar centenars de tires, historietes i portades a TBO, fins que el 1964 va decidir que aquella professió no era rendible i va tornar al seu ofici primigeni : paleta. TBO va continuar publicant les seves pàgines fins al final, en part amb reedicions i en part amb historietes que tenia en reserva.
DONAZ
Nom real: Ernesto Pérez Donaz (Cabra, Còrdova, 1875 - Barcelona, 1938).
Pseudònims: Equis, Caspitina.
Principals publicacions: AEI, Álbum de los Niños, Bobín, Charlot, el rey de la risa, Charlotín, Colección Gráfica TBO, Cuentos y aventuras de Periquín, Dominguín, El Progreso, Eva, Floreal, KDT, La Alegría Infantil, Lecturas, Los Muchachos, Madrid Cómico, Monos, Mundo Galante, Nuevo Mundo, Pulgarcito, TBO, Totó.
Sèries més importants: Aventuras de cuartel (Bobín, 1930), Caco y Kico, alrededor del mundo (Charlot, el rey de la risa, 1930), Cocolino y Tragabolos (Bobín, 1930), El misterio del castillo (Bobín, 1930).
Presència a TBO: 1917-1937.
Col·laborador dels còmics pioners a Espanya (Monos, Dominguín), Donaz va exercir d'il·lustrador de novel·les populars i de tot tipus de premsa, i va destacar també per la seva tasca en l’àmbit de la pintura. Va iniciar la seva trajectòria a principis del segle XX a la premsa madrilenya, en publicacions satíriques, d'informació general o infantils. El 1917 es va convertir en el primer dibuixant de l’aleshores nova capçalera TBO, on va il·lustrar la totalitat del primer número d'aquesta revista. Sempre va elaborar una historieta molt «vuitcentista» (amb textos situats al peu de les vinyetes), i durant la dècada dels anys vint i trenta va treballar per a revistes com AEI, Bobín, Kadete i Pulgarcito.
MÉNDEZ ÁLVAREZ
Nom real: Gaspar Anselmo Méndez Álvarez (Granada, 1875 - Tarragona, 1940).
Pseudònims: MA, Burlón, Fray Tomate, Modesto (com a escriptor).
Principals publicacions: Bésame, Blanco y Negro, ¡Cu-Cut!, Eva, L’Esquella de la Torratxa, El Caloyo, El Piropo, KDT, La Chala, La Risa, La Traca, Madrid Cómico, Monos, Sicalíptico, Vida Galante, TBO.
Sèries més importants: El niño TBO (TBO, 1920).
Presència a TBO: 1917-1929.
Méndez Álvarez és una figura bàsica en el terreny de l'humor gràfic. Escriptor, il·lustrador i historietista, el seu grafisme contundent, burlesc, vehement i la seva aposta per un humor sarcàstic i crític el converteixen en un dels grans de la historieta espanyola de la primera meitat del segle XX. El 1917 es va convertir en col·laborador de TBO, on va evidenciar amb el seu dibuix i les seves històries, carregades de vegades d'un àcid to satíric, que era un rara avis en aquella publicació; de fet, va abandonar TBO el 1929, possiblement perquè la direcció de la capçalera creia que no encaixava en la seva línia de producte familiar. Va treballar també per a diverses publicacions satíriques (El Caloyo, La Traca) i sicalíptiques (Vida Galante, Eva, KDT).
ALBERT MESTRE
Nom real: Albert Mestre Moragas (Vic, Barcelona, 1891 - Barcelona, 1973).
Pseudònims: Chita.
Principals publicacions: Boxeo, El Coyote, El Mundo Deportivo, Jim Pat, L’Esquella de la Torratxa, La Jornada Deportiva, La Risa, Papitu, PBT, S, Sidral Deportiu, TBO.
Sèries més importants: De todo un poco (TBO, 1937), Visiones de Hollywood (amb Antares i Liza, TBO, 1945), La cruz Laureada de San Fernando (TBO, 1948), Noticiario TBO (TBO, 1951), Una frase santa (TBO, 1952), Peregrinaje Mariano (TBO, 1957), Las páginas de oro de las letras españolas (TBO, 1959), Navegantes españoles (TBO, 1959), Arte español (TBO, 1959), Los ases del deporte (TBO, 1961).
Presència a TBO: 1936-1971.
Va ser dibuixant litògraf i va confeccionar cartells de cinema, a més de realitzar anuncis publicitaris. En la seva faceta d'humorista, va participar especialment en publicacions d'àmbit esportiu al llarg dels anys vint, però també, amb una vena socialment més crítica, en revistes com Papitu o L'Esquella de la Torratxa. Com a il·lustrador, va ser cèlebre el seu treball a la col·lecció de cromos Història de Catalunya, col·laborant amb les seves portades i dibuixos interiors en editorials com Seguí o Llibreria Vària. El seu traç, realista i amant del detall, va ser idoni per il·lustrar moltes seccions informatives de TBO.
SALVADOR MESTRES
Nom real: Salvador Mestres Palmeta (Vilanova i la Geltrú, Barcelona, 1910 - Barcelona, 1975).
Pseudònims: S.Mes-3.
Principals publicacions: A todo color, Aventuras, Camaradas, Chicos, El Be Negre, El Coyote, El Once, En Patufet, Florita, La Alegría Infantil / Shirley Temple, Nicolás, Parque, Paseo Infantil, Pocholo, Pulgarcito, TBO, TBO 2000, ¡Tururut…!, Xut!, Yumbo.
Sèries més importants: ¡Gong! (Aventuras, 1936), Mae Blond, la Mujer Fantasma (La Alegría Infantil / Shirley Temple, 1937), Guerra en la Estratosfera (Camaradas, 1937), Casas Grandes, la ciudad misteriosa (Chicos, 1942), Maruja (Florita, 1949), Cuquita (Lupita, 1951), El faunito Pepino (Yumbo, 1954), La caseta zancuda del profesor Ferson (TBO, 1961), El mago Flas-Flas (TBO, 1967), La familia Ulises (TBO 2000, 1972-1973).
Presència a TBO: 1932-1975.
Extraordinari i completíssim dibuixant, de traç elegant i brillant posada en escena, Salvador Mestres va ser il·lustrador, historietista i animador. A la dècada del 1930 es va convertir en col·laborador fix de l’editorial El Gato Negro, il·lustrant portades per als seus llibres i historietes, tant humorístiques com d'aventures. Després de la Guerra Civil va publicar en diversos còmics infantils, i va participar també en quaderns humorístics o d'aventures. La seva presència a TBO es va iniciar la dècada dels trenta, encara que la seva signatura es va fer més habitual a partir de la dècada dels seixanta Per a aquesta capçalera, a més de realitzar centenars de pàgines i portades, va il·lustrar durant una curta etapa La familia Ulises.
ARTURO MORENO
Nom real: Arturo Moreno Salvador (València, 1909 - Barcelona, 1993).
Pseudònims: Moro.
Principals publicacions: Chicos, Chito, El Gran Chicos, El Be Negre, El Hogar y la Moda, El Once, En Patufet, Flechas y Pelayos, KKO, L’Esquella de la Torratxa, La Ametralladora, La Vanguardia, Lecturas, Lo Noi Català, Mickey, Mis Chicas, Nicolás, Papitu, Pinocho, Pocholo, Pulgarcito, Sigronet, TBO, TBO 2000, Virolet, Xut!, Yumbo.
Sèries més importants: Punto Negro (Pocholo, 1935), Faustino de la O (Mickey, 1936), Capuchín (Mis Chicas, 1941), Chupatintas y su pandilla (Chicos, 1941), Kari (Tricolor, 1949), Ciclonín (Pinocho, 1957), Chito (Chito, 1974), Tontolín de Tarrascón (TBO 2000, 1976).
Presència a TBO: 1930-1944 i 1956-1982.
La dinàmica dels seus personatges era creativa i natural; vivien sobre el paper però en tres dimensions, sempre vitals i en moviment. Fins al 1948 va desplegar una intensa activitat en la historieta infantil, aportant al mitjà una modernitat de concepte i una posada en escena molt singulars. Va ser notable la seva aportació en el terreny de l'animació, on va destacar tant en publicitat com amb els seus curtmetratges i llargmetratges (va dirigir Garbancito de la Mancha el 1945). El 1948 va emigrar amb la seva dona a Veneçuela, on va col·laborar sobretot amb la revista Tricolor. Al seu retorn a Barcelona, el 1956, va tornar a treballar per TBO i va marcar amb el seu elegant traç diverses etapes de la revista.
MUNTAÑOLA
Nom real: Joaquim Muntañola Puig (Barcelona, 1914-2012).
Pseudònims: Don, Kim, Puig.
Principals publicacions: Atalaya, Barcelona Deportiva, Barça, Cavall Fort, Cinópolis, Dicen, Don Balón, El Be Negre, El Mundo Deportivo, El Correo Catalán, En Patufet, Fotogramas, Interviú, La Olla, La PZ, La Vanguardia, Locus, Papitu, Patufet, TBO, TBO 2000, Tío Vivo, ¡Tururut…!, Xut!
Sèries més importants: Angelina y Cristóbal (TBO, 1945), Don Felipe (El Correo Catalán, 1946), Doctor Pitoff (Tío Vivo, 1958), Doña Exagerancia (TBO, 1958), Josechu el Vasco (TBO, 1963), Canarín (El Día de Canarias, 1972), Don Ingenuo (El Mundo Deportivo, 1977).
Presència a TBO: 1932-1977.
Humorista, novel·lista, dramaturg, animador, il·lustrador, historietista i guionista de cinema, va ser un home polifacètic que va participar en revistes infantils, satíriques, esportives i del cor, a més de dirigir les seves pròpies (Atalaya i Locus). Extensa també va ser la seva presència en la premsa diària, tant en la general com en l'esportiva. Com a presentador, va treballar al costat d’Escobar i va realitzar diversos curtmetratges durant la dècada del 1940; va ser novel·lista, va publicar llibres d'acudits i va estrenar diverses comèdies teatrals. Era un humorista gràfic de línia desimbolta i senzilla, però no pas simple, que no necessitava més de quatre traços per comunicar-se amb els seus lectors.
NIT
Nom real: Joan Macías (¿?-¿?).
Pseudònims: Nit.
Principals publicacions: BB, Blanco y Negro, Eva, Flechas y Pelayos, Gente Menuda, KDT, KKO, Pocholo, TBO.
Sèries més importants: Los grandes inventos de TBO (TBO, 1925).
Presència a TBO: 1925 a 1938.
Fa vergonya reconèixer-ho, però la veritat és que disposem de molt poques dades biogràfiques sobre la figura de Joan Macías, més conegut com Nit. Sabem que era pèrit mecànic de professió, i com a il·lustrador i historietista va col·laborar en revistes de tot tipus en els primers decennis del segle XX. Nit va ser un dels clàssics col·laboradors de TBO. Hi va destacar, sobretot, per ser la signatura més habitual durant alguns anys de la secció Los Grandes Inventos de TBO. Els invents de Nit eren sempre originals i enginyosos, les seves idees eren fresques i senzilles, i potser per això va cridar poderosament l'atenció dels lectors de la revista.
OPISSO
Nom real: Ricard Opisso i Sala (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966).
Pseudònims: Bigre.
Principals publicacions: BB, Chicos, ¡Cu-Cut!, Destino, Dominguín, El Caloyo, En Patufet, Hojas Selectas, L’Esquella de la Torratxa, Floreal, La Campana de Gràcia, La Mainada, Lecturas, Papitu, Pocholo, Quatre Gats, Pèl i Ploma, Review of Reviews, Virolet, TBO, Xut!
Presència a TBO: 1917-1965.
El 1903 va iniciar una llarga col·laboració a ¡Cu-Cut! Entre 1912 i 1934 va dibuixar per a la revista satírica L'Esquella de la Torratxa, on va desenvolupar els seus primers retrats de multituds, convertint-se en un cronista gràfic de la Barcelona de l'època. Va compaginar la il·lustració de llibres i revistes amb l'humor satíric i la historieta en revistes com TBO, entre d’altres. També va publicar nombroses il·lustracions de diversos esdeveniments esportius. Republicà convençut, va retratar en una sèrie d'il·lustracions la tragèdia dels que fugien d'Espanya a causa de la Guerra Civil. Durant la postguerra va exposar les seves pintures en diverses galeries d'art mentre continuava treballant per a revistes com TBO, Chicos o Destino.
RAF
Nom real: Joan Rafart Roldán (Barcelona, 1928-1997).
Pseudònims: Dino, Dius, J. Rafart, Roldán, R.
Principals publicacions: Barrabás, Bruguelandia, Buster, Din Dan, Gran Pulgarcito, Guai!, L’Infantil, El Jueves, Mata Ratos, Mortadelo, Muchas Gracias, Paseo Infantil, El Papus, El Pingüino, Pulgarcito, Puta Mili, La PZ, La Risa, TBO, Yumbo.
Sèries més importants: Levy Berzotas (amb guions de Bech, La Risa, 1953), Campeonio (El DDT, 1957, i Gran Pulgarcito, 1969), Don Pelmazo Bla, bla, bla… y las mil latas que da (El DDT, 1959), Sherlock Holmes (TBO, 1965), Don Jerónimo, jefe de oficina (TBO, 1965), Olegario (Pulgarcito, 1966), Doña Tecla Bisturín, enfermera de postín (Din Dan, 1968), Manolón, conductor de camión (Gran Pulgarcito, 1969), Flash el fotógrafo (Gran Pulgarcito, 1969), Sir Tim O’Theo (amb guions propis, d’Andreu Martín i de Ron Clark, Mortadelo, 1971), Mirlowe & Violeta (Guai!, 1986), La Fragata Capadora (Puta Mili, 1992).
Presència a TBO: 1957-1958 i 1965-1971 (a partir de 1967 amb la signatura de Roldán).
Després de publicar en diverses publicacions infantils, el 1957 va iniciar la seva col·laboració amb l’Editorial Bruguera i TBO, i dos anys després va començar a treballar per al mercat britànic. El 1969 va concebre noves i molt populars criatures per a Bruguera, com el fotògraf Flash, el camioner Manolón o Sir Tim O'Theo, que es va convertir en la seva sèrie més popular i longeva (fins a 1986). Des de mitjans dels any setanta, Raf passà també a publicar en revistes satíriques (El Papus o El Jueves). La seva última gran creació en el terreny de la historieta d'humor va ser Mirlowe & Violeta (Guai!, 1986). Raf sempre es va distingir per la seva facilitat per al dibuix humorístic, al qual va aportar el seu traç fresc i dúctil, detallista i narrativament molt eficaç.
SABATÉS
Nom real: Ramon Sabatés i Massanell (Llinars del Vallès, Barcelona, 1915 - Sant Just Desvern, Barcelona, 2003).
Principals publicacions: Atalaya, El Coyote, El Once, El Periódico de Catalunya, En Patufet, Flechas y Pelayos, Florita, Jaimito, Jordi, La Vanguardia, Lupita, Mickey, Nicolás, Paseo Infantil, Patufet, Pocholo, Pulgarcito, Saturday Evening Post, TBO, TBO 2000, TBO (Ediciones B).
Sèries més importants: Los grandes inventos de TBO (TBO, 1944 i des de 1960), Don Sulfato, sabio distraído (Pulgarcito, 1947), Sindulfo Sintetikón (Pulgarcito, 1948), El Mago Perejil (Nicolás, 1949), La familia Sulfamida (Trampolín, 1949), Pepe el gitanillo (Florita, 1949), Jaimito (Florita, 1950), La tía Nicasia (Paseo Infantil, 1957), Don Cosme y sus nietos (títol convingut, TBO, 1967) i Casimiro Noteví, agente del TBI (guió de Carles Bech, TBO 2000, 1974).
Presència a TBO: 1933-1980 i 1988-1998 (TBO d'Ediciones B).
És una figura essencial en la historieta infantil espanyola. Els seus dibuixos eren vius, i els seus nens i animals, expressius i entranyables, van marcar la pauta d'un estil molt particular i imitat. Va multiplicar la seva presència en moltes revistes a les dècades dels quaranta i cinquanta, creant personatges de gran vitalitat. On la seva signatura va deixar una empremta més profunda va ser a TBO per les seves historietes, però sobretot per la seva dedicació a la secció Los grandes inventos de TBO. Sabatés va il·lustrar llibres infantils per a editorials franceses, suïsses, alemanyes, britàniques, nord-americanes i japoneses, i va col·laborar amb diaris com La Vanguardia o El Periódico de Catalunya. Va morir gairebé en la indigència.
SERRA MASSANA
Nom real: Josep Serra Massana (Igualada, Barcelona, 1891 - Barcelona, 1980).
Pseudònims: Fausto, Yusuf, Plinio, J. Serra.
Principals publicacions: Alegría, BB, Chicos, El Hogar y la Moda, En Patufet, Esquitx, Flecha, Flechas y Pelayos, La Mainada, Lecturas, Pelayos, Pocholo, S, TBO, Virolet.
Sèries més importants: Aventures genuïnes d’unes famoses joguines (La Mainada, 1921), Los grandes inventos del TBO (TBO, 1926), El profesor Franz de Copenhague (TBO, 1935), Gustavo el aventurero (Flecha, 1937), Míster Paf detective (Flecha, 1937 i S, 1947), El secreto de Lord Dawson (Flecha, 1938), Hernando el Grumete (Chicos, 1938), Pelayín sin Miedo (Pelayos, 1938), S (amb guió de Canellas Casals, S, 1947).
Presència a TBO: 1923-1944 i 1966-1973.
Serra Massana va ser un dels pioners de la nostra historieta que es va iniciar a les pàgines de la revista Charlot el 1916, per col·laborar posteriorment a Virolet, En Patufet, L'Esquitx o TBO. Des de la dècada dels anys 1920 fins a la dels 1940 emprèn una sòlida trajectòria com a il·lustrador. Va ser també creador de revistes d'èxit com Mujer o Corte y confección mujer. El 1947 va fundar, al costat de Joaquim Buigas, la revista S, on va participar amb sèries com Míster Paf detective o S. Per a TBO va concebre el 1935 el personatge Franz de Copenhague. Després d'abandonar TBO el 1944 hi va tornar el 1966 il·lustrant diverses historietes, encara que la seva participació es va concentrar sobretot als almanacs.
TÍNEZ
Nom real: Juan Martínez Buendía (Caravaca de la Cruz, Múrcia, 1893 - Barcelona, 1957).
Pseudònims: Buen, Día, Juanito, Tínez.
Principals publicacione: Colorín, Cubilete, Chiquitín, Jim Pat, Mundo Infantil, El Patinete, Periquito, Pierrot, Pulgarcito, La Risa Infantil, S, Sancho Panza, TBO, Titín.
Sèries més importants: Los grandes inventos de TBO (TBO, 1922), De todo un poco (TBO, 1925), Jim Pat (amb guió de Canellas Casals, Editorial Grafidea, 1940).
Presència a TBO: 1920-1957.
Encara que al llarg de la seva vida va exercir oficis com els de fotogravador o decorador, la seva màxima dedicació la va aplicar a la historieta, i més concretament a les que publicava a TBO. Fins a la seva mort, Tínez es va convertir en un dels baluards més segurs d'aquesta capçalera; dibuixant humorístic de traç delicat i detallista per als fons, i més sintètic en les figures humanes, aconseguia que els seus personatges gaudissin d'una vitalitat extraordinària. Tínez va diversificar les seves propostes a TBO amb relats de protagonisme molt divers, encara que va col·laborar en seccions fixes com De todo un poco o Los grandes inventos de TBO. A més del TBO, va publicar revistes com Pulgarcito, S o Paseo Infantil.
F. TUR
Nom real: Francesc Tur Mahen (Barcelona, 1895-1960).
Principals publicacions: El Mono Gràfic, Junior Films, La Novela Gráfica, TBO.
Sèries més importants: El profesor Franz de Copenhague (TBO, 1953), Los grandes inventos de TBO (TBO, 1954).
Presència a TBO: 1951-1960.
Francesc Tur va iniciar la seva carrera com a professional de l'animació el 1940, a la productora Dibsono Films i posteriorment a Dibuixos Animats Chamartín, per formar part el 1949 de l'equip de realització del llargmetratge Érase una vez (Alexandre Cirici Pellicer i Josep Escobar, 1950), una ambiciosa producció de dibuixos animats. A partir de 1951, F. Tur es va convertir en un dels col·laboradors habituals de TBO, dibuixant diverses historietes i alguns episodisdel professor Franz i de Los grandes inventos de TBO. El seu estil, minuciós, detallista i elegant, deu molt a la tècnica del dibuix animat, que li va permetre conferir un dinamisme molt especial als seus personatges.
URDA
Nom real: Manuel Urda Marín (Barcelona, 1888-1974).
Principals publicacions: Alegría, Chiquitín, ¡Cu-Cut!, En Belluguet, En Patufet, El Coyote, El DDT, Els Follets, L’Escolanet, L’Esquella de la Torratxa, Lecturas, Monos, Nicolás, Pulgarcito, S, TBO, Virolet.
Sèries més importants: De todo un poco (TBO, 1933), El Profesor Torníllez (Pulgarcito, 1947), Cosas de Pirúlez (Nicolás, 1948), Aventuras de Topolino (Nicolás, 1950), Tirilla (El Coyote, 1950), Nolito (Nicolás, 1951), El Pequeño detective (Pinocho, 1958), Gorila (TBO, 1963).
Presència a TBO: 1917-1972.
Urda va ser el dibuixant més prolífic i fidel de TBO, amb un grafisme molt marcat per la seva personalitat i unes historietes d'humor entranyable, centrades sovint en l'home comú del carrer. Urda va començar a publicar des de molt jove en revistes com Monos o En Patufet, i va compaginar la seva llarga estada a TBO amb il·lustracions i historietes per a altres editorials. Va col·laborar amb capçaleres com L’Esquella de la Torratxa, Nicolás, El Coyote o Lecturas, així com amb diverses publicacions de l’editorialEl Gato Negro. Va treballar també en el terreny de l'animació, formant part els anys 1940 del magnífic equip de dibuixants reunit als Estudios Chamartín de Barcelona.