Humbert

Fill d’advocat, de jove semblava destinat a seguir les passes del seu pare, fins i tot va cursar els primers cursos de la carrera de dret. La mort del seu pare, però, li va permetre dedicar-se a la seva vocació artística. Als 18 anys d’edat la va mostrar al públic per primera vegada mitjançant col·laboracions al setmanari Papitu que Feliu Elias Apa acabava de fundar. El seu primer dibuix va aparèixer al número 7 d’aquella capçalera (05-01-1909), i el segon, al número 10 (27-1-1909), per passar a augmentar-ne la freqüència durant aquell any i fins a finals de 1911, quan va abandonar el setmanari que havia estat venut pel seu fundador i havia emprès una trajectòria massa liberal pel que fa als temes eròtics, fet que ell trobava incompatible amb la seva manera de pensar. Tot i que a Papitu s’estilava signar amb pseudònim, Humbert va emprar gairebé sempre el seu nom. Només en alguna ocasió va fer servir la inicial H., i algunes altres vegades el nom d’Isaac.

Alternava Barcelona i París com a lloc de residència. El 1912, Josep Aragay i Xavier Nogués el van convidar a col·laborar a la publicació que dirigien, Picarol, patrocinada per l’antiquari Santiago Segura. Aquesta revista, excel·lent en els seus continguts i presentació tipogràfica, va durar només sis números, doncs no va guanyar-se el favor del públic i el promotor no es va poder fer càrrec de les pèrdues econòmiques que li suposava. Humbert va col·laborar a la majoria dels seus números amb grans dibuixos. Més tard, es va dedicar majoritàriament a la pintura i al dibuix artístic.

Publicacions: Papitu, Picarol.