Adam

Joan Colom va formar part com a pintor del grup noucentista Les arts i els Artistes. Com a dibuixant va firmar Adam al Papitu de la primera època, en la qual es van posar de moda els pseudònims relacionats amb temes bíblics. També va ser un destacat pintor paisatgista. Va viure llargues temporades a Mallorca, on va pintar a l’oli molts dels seus racons, tot i que també es va dedicar a l’aquarel·la. Va ser un gran especialista en l’art del gravat, especialment en la tècnica de l’aiguafort. De molt jove va anar a l’antiga província de la Guinea Espanyola Fernando Poó, d’on va tornar malalt, i també va viatjar a Madrid, Roma i París, on hi va viure una temporada l’any 1912. A Barcelona va fer originals per a les publicacions D’Ací i d’Allà, Jordi, Iberia, Picarol i  Revista Nova, així com il·lustracions per als llibres Fábula de Oro (1919), La leyenda del rey Olaro (1921) o Los viajes de los apóstoles (1922).

L’any 1929 va exposar, amb molt d’èxit, a la Sala Parés de Barcelona. També va realitzar diferents mostres a l’estranger (a ciutats com Londres, Venècia o Pittsburg). Aquell mateix any va decorar un dels salons del Palau Nacional de Montjuïc amb motiu de l’Exposició Internacional.

Durant la Guerra Civil va fer diversos cartells i va ser un dels primers a provar la nova tècnica del fotomuntatge, i també va tenir temps d’il·lustrar L’Ermità Maurici de Roig i Raventós. Després de la Guerra es va dedicar només a la pintura i vivia pràcticament retirat al seu poble natal, on va morir als 90 anys.

El seu estil de dibuix era de línies tancades, i era molt detallista. Les seves il·lustracions, plenes de vigor, exhibien un complet domini del traç. Treballava normalment amb unes línies gruixudes i contundents de tinta. No sabem si els peus dels seus dibuixos els redactava ell mateix o els posaven a la redacció, com passava amb tants altres autors de l’època.

Publicacions: Cuca Fera, D’Aci, d’Allà, Iberia, Jordi (1a època), La Mainada, Papitu, Picarol, Revista Nova