Sol dir-se que TBO no era una revista de sèries. Més enllà de Los grandes inventos de TBO o La familia Ulises, que són les més clàssiques, se’n solen citar d’altres com a complement, com ara Melitón Pérez, Eustaquio Morcillón y Babali, Josechu «El Vasco» o Altamiro de la cueva, però poques més.
La realitat és que al llarg de la seva història, TBO va publicar moltes sèries, però, en comparació amb d'altres revistes d'humor infantils o juvenils (com les de Bruguera), bastantes menys. I és que TBO era una publicació on s’hi podia trobar moltes coses: seccions de textos, historietes sense protagonistes fixos, sèries, acudits, il·lustracions i seccions gràfiques. Durant la seva història, TBO va mantenir la disparitat de continguts, fent-ne un segell de la seva pròpia personalitat. Però en 100 anys van passar moltes coses i, en efecte, TBO va ser també una revista de sèries amb personatges fixos.
La realitat és que moltes d'elles van ser relativament breus, però també és cert que algunes, tot i ser més longeves, van caure en l'oblit. I també és possible que la força, popularitat i potència de la secció dels grans invents i la saga dels Ulisses eclipsés la resta de sèries i seccions. Però, com que TBO va tenir moltes sèries —algunes d'elles molt populars, a part de les esmentades—, aquesta exposició es proposa, d’una banda, oferir les més evidents i conegudes, i de l’altra, recuperar-ne algunes que el temps sembla haver deixat en l'oblit.
No hi són totes les que hi va haver, però sí que hi són totes les que hi ha. Són grans sèries de TBO.
LOS GRANDES INVENTOS DE TBO
Inici:TBO, núm. 146 (Editorial Buigas, 1920).
Finalització:TBO, núm. 105 (Ediciones B, 1998).
Autors: Urda, Tínez, Serra Massana, Nit, Méndez Álvarez, Sabatés, Benejam, Ricard Opisso, Forton, Alfred Opisso, Batllori Jofré, Grau, F. Tur, Blanco i Sabatés.
En essència, es tracta d'invencions casolanes més o menys complexes, habilitades per facilitar la quotidianitat. De la seva popularitat n’és una prova el fet que durant molts anys al carrer es deia «Això sembla un invent del TBO!» per referir-se a algun estrany artefacte. El 1935 va néixer el personatge del professor Franz de Copenhaguen, que va acabar convertint-se en el presentador dels grans invents de TBO.
Dos dels seus autors, Nit i Sabatés, eren pèrits mecànics. Sabatés fins i tot va materialitzar alguns dels seus invents i va demostrar que podien funcionar.
Finalització:TBO 2000, núm. 2.497 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 1982).
Autors: Tínez, Rapsomanikis, Serra Massana, Nit, Díaz, Opisso, Albert Mestre, Urda, Antares, Benejam, Pere Olivé, Sirvent, Bernet Toledano, Enrique de Obregón, Rosa Segura i Urbis.
Juntament amb Los grandes inventos de TBO, va ser la secció més longeva de la revista. Fent honor al títol, es tractava d'una pàgina ( sempre la penúltima de la revista) plena de textos breus i petites il·lustracions, en les quals es podien trobar acudits, relats i narracions curtes, textos culturals o anecdòtics i endevinalles, i fins i tot algun petit text autopromocional de TBO. Era, en efecte, una pàgina molt densa, amb els textos tipografiats, que requeria una bona estona de lectura. El 1943 començà a realitzar-la Urda, que va ser qui se’n va responsabilitzar fins al 1972. Urda, a part de dotar la secció de diversos dels seus logotips, la va dotar d'una personalitat molt acusada.
1 Aquest número és el primer en el qual hem trobat la secció, però hem de dir que no hem pogut localitzar els números 253 a 257 de TBO, per la qual cosa és possible que, en realitat, aparegués per primera vegada en algun d'aquests.
Inici:TBO, núm. 952 (Editorial Buigas, 6 de setembre de 1935).
Finalització:TBO, tercera època, núm. 619 (Buigas, Estivill y Viña. S. L., 5 de setembre de 1969).
Autors: Joaquim Buigas, Rapsomanikis, Matico, Antares (Artur Llorens), Albert Mestre, Díaz, Ayné, Liza (Teresa Maria Pons) i Mary (Maria Urda).
Secció que va passar per quatre etapes. En la primera (1935-1937), es narrava la vida personal i professional d'actors i actrius de Hollywood, amb dades no del tot fiables, ja que eren facilitades per les productores, que solien maquillar les biografies. La segona (1945-1963) segueix aquest camí, però aporta biografies d’estrelles espanyoles i europees, indicant sempre l'edat dels protagonistes. En la tercera (1963-1969) i quarta etapa (1969), es va apostar per una miscel·lània de notícies sobre el món del cinema.
Inici:TBO, núm. 979 (Editorial Buigas, 18 de març de 1936).
Finalització:TBO, tercera època, núm. 660 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 19 de juny de 1970).
Autores: Benejam i Carles Bech.
De Melitón Pérez, el lector en deu saber ben poca cosa. No sembla un home que tingui cap relació laboral, i gairebé sempre està passejant i protagonitza gags pràcticament muts. El protagonista és un home baixet, ben vestit, amb el seu barret bolet, vestit i bastó (que perdrà aviat), i cara de vianant atònit.
En les seves peripècies evidencia el seu bon tarannà, mostrant-se a vegades com una persona molt despistada i ingènua, en d’altres bastant astut, i fins i tot incapaç, per molt bones intencions que tingui, d'ajudar el proïsme. Els gags es mouen sempre entre el costumisme i l'humor absurd.
Inici:TBO, segona època, onzè número (Ediciones TBO, octubre de 1944).
Finalització:TBO 2000, núm. 2.364 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 28 de desembre de 1979); segona etapa iniciada a TBO, núm. 9 (Ediciones B, octubre de 1988) i finalitzada a TBO, núm. 62 (Ediciones B, marzo de 1993).
Autors: Joaquim Buigas, Benejam, Tínez, Carles Bech, Blanco, Salvador Mestres, Víctor Mora, Esegé, Cera, Josep Renalias i Alfonso López.
Don Ulises Higueruelo (el pare), doña Sinforosa (la mare), doña Filomena (l'àvia) i Lolín, Merceditas i Policarpito (els fills) conformen la família Ulises, els personatges més populars de TBO. Ambientada a Barcelona, es tracta d'una de les millors sèries costumistes de la historieta espanyola. Utilitza un to jocós de tendència quotidiana, però sobretot sap reflectir les vivències i misèries de la classe mitjana espanyola, evolucionant amb els anys i seguint el seu perfil social (adquisició de televisió, cotxe o electrodomèstics, sortides al camp, estiuejos, segona residència, etc.).
Inici:TBO, segona època, sisè número (Ediciones TBO, juny de 1945).
Finalització:Almanaque HumorísticoTBO para 1970 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., desembre de 1969).
Autor: Muntañola.
Ella, Angelina, és una dona madura, alta i gran, amb sobrepès; ell, Cristóbal, és un home també madur, baixet i petit, molt lleuger. Tots dos conformen un matrimoni estable que no se separa ni un segon, i que sembla viure de forma acomodada (tenen fins i tot una serventa), encara que poc o gens sapiguem de l'ofici de Cristóbal (Angelina es dedicava a les feines de la llar, amb assistentes, és clar). En tot cas, semblen disposar de molt temps lliure, perquè sempre se’ls veu al carrer, passejant, comprant, xafardejant, o al camp i a la platja.
Inici:TBO, segona època, tercer número (Ediciones TBO, abril de 1946).
Finalització:TBO, tercera època, núm. 497 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 5 de maig de 1967).
Autors: Joaquim Buigas, Benejam i Carles Bech.
Morcillón és el caçador blanc; Babali és un indígena africà que és tan estrella d'aquesta saga com el primer. El treball de Morcillón consisteix a caçar animals per a circs i zoos, en una sèrie que cal situar en el seu context històric: l'esperit colonialista del segle XX i el tractament de la raça negra com a éssers inferiors necessitats de la civilització occidental. Per aquest motiu, Babali apareix com un personatge servicial, ingenu i covard, encara que en moltes ocasions sigui ell qui acabi salvant la vida de Morcillón.
Coll va ser dels pocs autors bàsics de TBO que no va crear cap sèrie amb personatge fix a la revista. Però, en realitat, Coll sí que va crear sagues per a TBO. Cada historieta tenia el seu propi títol, i els personatges eren teòricament diferents, però hi havia conceptes que estaven per sobre de les criatures de Coll, arquetips als quals aquest autor tornaria en moltes ocasions. Sí, Coll va fer moltes historietes western, costumistes o relacionades amb l'art, però va haver-hi tres tipologies en concret que van destacar per sobre de la resta en la seva producció per a TBO: les historietes de nàufrags, de cotxes i vianants, i de deserts o safaris exòtics. En la seva ingent producció (encara que en realitat no va col·laborar més de disset anys per a TBO) aquests tres temes es van reproduint, de vegades gairebé a una historieta per quinzena o setmana, i en més d'una ocasió en el mateix número.
Finalització:TBO, tercera època, núm. 691 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 22 de gener de 1971).
Autor: Blanco.
Los Kakikus va ser una sèrie molt peculiar i bastant aliena a la filosofia de TBO. El plantejament general és molt senzill; es tracta d'un tema tractat en molts dels còmics d'humor del segle passat: els exploradors blancs com a dieta per a les tribus caníbals africanes. Però Blanco ho converteix en una aposta personal, tant en el tractament del tema com en la seva resolució estètica. Els Kakikus apareixen com una tribu intel·ligent, amb un sentit de l'humor molt peculiar i una notable base democràtica. Els blancs són personatges innocents, ambiciosos o senzillament insulsos. No hi ha ni bons ni dolents; la qüestió és molt senzilla: els Kakikus necessiten caçar per menjar.
Finalització:TBO 2000, núm. 2.232 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 7 de maig de 1977).
Autors: Muntañola i Carles Bech.
És un home noble, forçut, directe, innocent, sociable, bonàs, rústic, sentimental i basc, per més senyes. Respon a alguns dels tòpics de la personalitat de la gent del País Basc, fins al punt que porta un dels vestits típics: txapela, camisa i pantalons blancs, faixa vermella a la cintura i avarques als peus. És, doncs, l'únic personatge de TBO (si exceptuem els Ulises, que eren catalans) que pertany clarament a un lloc específic de la nostra geografia.
Inici:TBO, tercera època, núm. 374 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 25 de desembre de 1964).
Finalització:TBO2000, núm. 2.040 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 21 de setembre de 1973).
Autora: M. Ángeles.
Publicada en format de tira vertical, Maribel es así aportava, d'alguna manera, un halo de modernitat a TBO. De fet, era així, entre d’altres raons, perquè la seva autora, M. Ángeles (filla de Ramón Sabatés) comptava només 17 anys quan va començar a publicar-la; per tant, la sèrie reflecteix d'alguna manera el món de l'adolescència. Maribel és, en efecte, una adolescent que encara va a l’escola, un col·legi o institut en el qual totes les alumnes porten el mateix i pudorós uniforme. L'univers de la protagonista, emperò, es concreta en el de la classe més aviat burgesa, entre d’altres raons perquè Maribel sol vestir a l'última moda, comprar discos, muntar festes amb moltes de les seves amigues o anar a l'òpera amb els seus pares.
Inici:TBO, tercera època, núm. 395 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 21 de maig de 1965).
Finalització:TBO 2000, núm. 2.265 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 27 de gener de 1978).
Autors: Bernet Toledano i Carles Bech.
Bech planteja en aquesta sèrie ambientada a l'Edat de Pedra una societat tribal d'homo sapiens perfectament organitzada. I és que l'univers d’Altamiro és plàcid; no hi ha excessives topades amb animals antediluvians o tribus enemigues, i han après a utilitzar animals de granja o de labor per a les seves pròpies finalitats. Altamiro comença sent una espècie d'artista bohemi, pintor, escultor, decorador d'interiors, que a poc a poc va revelant-se com un home enginyós, capaç de generar invents que fan la vida més atractiva a tota la tribu.
Inici:TBO, tercera època, núm. 426 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 24 de desembre de 1965).
Finalització:TBO, tercera època, núm. 757 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 28 d’abril de 1972).
Autores: Ayné i Carles Bech.
Conten les cròniques que Joaquín era el nom d'un dels fills d'Albert Viña, i que d'aquí va sorgir el nom d'aquest personatge. Sigui com sigui, Ayné va començar Joaquinete y su chupete amb el subtítol d'Historieta para niños pequeñitos, però aviat va passar al més adequat Aventuras de un niño prodigio. Perquè això és el que és Joaquinete: un saberut, un «pitagorín», un nen espavilat que té coneixements absolutament de tot, i que tant és capaç d'escriure un discurs a un catedràtic com de compondre una música exquisida.
Inici:TBO, tercera època, núm. 504 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 23 de juny de 1967).
Finalització:TBO 2000, núm. 2.053 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 21 de desembre de 1973).
Autora: Isabel Bas.
Isabel Bas ja era una creadora amb experiència quan va començar a col·laborar amb TBO (quaderns de fades, Editorial Bruguera, L’Infantil - Tretzevents). El primer que va fer va ser, precisament, aquesta sèrie, un encàrrec que Bas va saber resoldre amb molt bon ofici. Ana-Emilia (a qui tothom diu Ana) viu en una família formada pels seus pares, el seu avi matern i el seu gos Bolita. És una nena d'uns 6 anys bastant espavilada i un xic entremaliada (sense excessos), que es mou exclusivament entre gags casolans d'humor senzill i tendre.
Inici:TBO2000, núm. 2.009 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 16 de febrer de 1973).
Finalització:TBO2000, núm. 2.332 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 18 de maig de 1979).
Autor: Sirvent.
Sirvent explica així com era Lobito Can: «[...] un llop vegetarià fill de pare guillot i mare lloba, que vivia al Pirineu i que tenia com a amics i amigues núvols, flocs de neu, estrelles, flors i un minúscul satèl·lit de la Terra amb l'òrbita tan baixa que anava ensopegant amb arbres, roques i llops; va ser en una ensopegada amb el clatell de Lobito quan es van conèixer i es van fer amics». Com poden comprovar, Sirvent utilitza el surrealisme com a eix fonamental de la seva particular visió de l'humor. Lobito Can, que amb aquest títol o amb el de La vida insólita de Lobito Can va habitar durant sis anys a TBO 2000, és un personatge en efecte insòlit: tendre, amant de la naturalesa, pacífic, vegetarià (cosa que en si mateixa ja el converteix en un llop singular) i obert a la imaginació i la poesia que podria oferir-li la seva vida a les muntanyes.
Altres títols: TV presenta, Hablemos de TV, T.V. Historias, Páginas de televisión, Estrenos de TV.
Inici:TBO2000, núm. 2.095 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 11 de julio de 1974).
Finalització:TBO 2000, núm. 2.302 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 20 d’octubre de 1978).
Autor: Cubero.
Cubero va realitzar moltes paròdies televisives per a TBO 2000, però no totes, ni de bon tros, es van englobar en el títol diguem majoritari de la sèrie, Historias de TV. Incloure-hi una secció com aquesta va ser una bona idea, i escollir Cubero encara més, encara que d'alguna manera la seva experiència en aquest terreny el convertia en l'autor ideal. Les paròdies de Cubero no eren (perquè no podien ser-ho a TBO 2000) àcides, però, tot i ser amables, tenien a vegades un puntet de mala llet que les convertia en una de les millors seccions de la revista. Cubero posseïa una habilitat especial per a la caricatura, i si a això hi unim un dibuix dinàmic i uns diàlegs de vegades enginyosos, evidenciarem l'èxit d'aquesta secció.
Inici:TBO2000, núm. 2.137 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 1 d’agost de 1975).
Finalització:TBO 2000, núm. 2.170 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 19 de març de 1976).
Autor: Rigol.
Quan va arribar a TBO 2000 a mitjan anys setanta, Francesc Rigol Alsina (1940-2010) ja era un professional del dibuix amb deu anys d'experiència. El seu grafisme, senzill però no simple i molt efectiu, va començar a aparèixer en algunes tires, fins que va concebre la sèrie Letras, números y Cía., publicada a pàgina sencera. Situada a la penúltima pàgina de la revista, era una saga molt particular, amb un cert to didàctic però molt adequada per als lectors més menuts. Rigol va inventar un univers en el qual convivien lletres, nombres i altres signes de puntuació que, com l'autor adverteix en el primer lliurament, surten dels llibres aprofitant les vacances escolars dels seus joves lectors. Entre la poètica i l'humor absurd, Rigol compon unes excel·lents pàgines on cada lletra o nombre posseeix personalitat pròpia.
Inici:TBO2000, núm. 2.148 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 17 d’octubre de 1975).
Finalització:TBO 2000, núm. 2.247 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 23 de novembre de 1977).
Autors: Sirvent (guió) i Tha (dibuixos).
EUA, 1859. L'argument gira entorn d'un destacament de l'exèrcit nord-americà, Fort-Baby, assetjat des de fa dos anys per una tribu d'indis. Podria semblar que parlem d'un western comú, però res queda més lluny de la realitat. Es tracta d'una sèrie d'humor surrealista, en la qual els dies per batallar són sempre els dijous, el càstig favorit del Major envers els seus subordinats és manar-los comptar voltors al desert, i els indis, sempre més enginyosos, són els que acaben guanyant.
Inici:TBO2000, núm. 2.259 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 16 de desembre de 1977).
Finalització:TBO 2000, núm. 2.318 (Buigas, Estivill y Viña, S. L., 9 de febrer de 1979).
Autors: Bigart (Joan Tharrats), Esegé, Mir, Sirvent i Tha (amb la col·laboració de Pelai).
Es va autodefinir com «La página loca de TBO», i amb raó. Era una secció d'humor, però un humor surrealista, absurd, trencador, que requeria la complicitat del lector. Era com un joc, un puzle artístic i literari cohesionat per una filosofia molt determinada. Hi havia acudits, tires, textos, subseccions, anuncis per paraules, fotografies i fins i tot un guardó per als lectors, el Premi Habichuela, que consistia en el lliurament d'una «hermosa, vitamínica y reluciente habichuela» per als autors dels dibuixos que es publiquessin en aquesta secció.
Finalització:TBO, núm. 90 (Ediciones B, juliol de 1995).
Autors: Francisco Pérez Navarro (guió) i Sempere (dibuixos).
Encara que parteix d'una mena d'actualització dels membres de la família Ulises, aquesta sèrie va aportar des de l'inici una visió molt diferent d'aquests personatges. Els fills menors, per exemple, són una punk i un informàtic. Els seus autors juguen amb els arquetips clàssics per aportar una lectura moderna tant de l'entorn familiar com de la realitat social del moment. La sèrie concedeix un protagonisme especial a diversos enclavaments de la ciutat de Barcelona. Per la seva llarga trajectòria en el TBO d'Edicions B i la seva qualitat, va ser la més destacada d'aquella revista.
Historieta Autor Francisco Pérez Navarro Publicació TBO (Ediciones B) 1988
Historieta Autor Francisco Pérez Navarro Publicació TBO (Ediciones B) 1988
