La Biblioteca de Catalunya acull, del 29 de juliol al 2 de setembre, l′exposició "Miquel Cardona, Quelus: Barcelona – París – Caracas", una mostra que recorre la vida i obra de l′artista polifacètic a través de les tres ciutats que van marcar la seva trajectòria. L′exposició es pot visitar a l′Espai Zero, de dilluns a divendres de 9 a 20 h i els dissabtes de 10 a 14 h.
L′exposició ofereix un recorregut pel treball de Miquel Cardona, des dels seus inicis a Barcelona com a il·lustrador de llibres i col·laborador habitual de la mítica revista TBO, fins a l′etapa a París, on va mantenir el seu compromís amb la premsa catalana. La mostra culmina amb la seva vida a Caracas, on la seva obra es va centrar en l′estudi del folklore veneçolà: creences populars, jocs tradicionals i fins i tot pràctiques de màgia.
Gràcies a una generosa donació familiar, la Biblioteca de Catalunya conserva més de 500 peces, moltes d′elles són originals: dibuixos a ploma, llapis, pastels, guaixos, caricatures publicades a la premsa, retrats, auques, felicitacions, figurins i cartells publicitaris.
Més enllà de la seva aportació a la cultura gràfica catalana, l′exposició també convida a reflexionar sobre l′exili com a experiència personal i creativa. Lluny de la seva terra, Quelus no va deixar d′ocupar-se de les seves pròpies circumstàncies, passant de la reflexió dibuixada a l′expressada mitjançant la paraula.
L′exposició ha estat comissariada per Roser Insenser i Concepción Isern, de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya, amb la col·laboració del dibuixant d′humor i investigador Jaume Capdevila (KAP).
Sobre Miquel Cardona, Quelus
Miquel Cardona i Martí (Barcelona, 1903 - Caracas, 1964) va ser dibuixant, guionista, humorista gràfic i cartellista. Conegut artísticament com a Quelus —una llanització abreujada del seu nom de pila—, sovint signava amb aquest pseudònim acompanyat del dibuix d’una rosa, en homenatge a la seva esposa, Rosa. Era fill del reconegut taquígraf Rafael Cardona i Mercader.
Va cursar els estudis generals a les Escoles Pies de Barcelona i es va formar en arts al Polytecnicum i a l’Escola de la Llotja. Inicialment signava les seves obres amb la inicial i el primer cognom, però, per esquivar la censura creixent, va adoptar defi niƟ vament el pseudònim de Quelus.
Admirador de Xavier Nogués i Josep Obiols, l’obra de Quelus mostra la influència d’aquests dos artistes, tot i que amb el temps va consolidar un estil propi, d’esperit francès i molt característic de l’època. Després de la Guerra Civil, es va exiliar a París, on va conƟ nuar la seva activitat artística i va aprofundir en l’estudi del folklore. L’any 1947 es va establir a Caracas, on es nacionalitzà veneçolà i esdevingué una figura destacada en l’àmbit del folklore local. Va exercir com a subdirector de l’Institut de Folklore de Caracas, institució que li va dedicar una sala després de la seva mort. De manera pòstuma, es publicà la seva obra Temas de folklore venezolano, considerada fonamental en aquest camp.
Als anys trenta, Quelus va ser un dels dibuixants més prolífics de la revista TBO i va col·laborar amb pràcticament totes les publicacions catalanes de l’època: Bella Terra, D’ací i d’allà, Cinòpolis, El Borinot, En Patufet, La Publicitat, Jordi, L’Esquella de la Torratxa, L’Estevet, La Mainada, Papitu, i Virolet, entre d’altres.
Va participar en nombroses exposicions col·lectives de dibuix humorístic, així com en mostres de pintura a l’oli, sovint amb temàtica satírica. També va il·lustrar llibres infantils, entre els quals destaquen 3 al Pol d’Àngel Ferran i una adaptació per a infants del Canigó de Jacint Verdaguer. Durant l’exili a París, col·laborà amb revistes de la diàspora catalana com Catalunya i Per Catalunya, alhora que prosseguia els seus estudis sobre folklore. A Caracas, publicava esporàdicament a la revista satírica El Morrocoy Azul.
Quelus es pot considerar hereu de la línia clara, un estil que es caracteritza per l’ús d’un traç negre net i regular per delimitar personatges i escenes. Els decorats sovint es tracten amb un realisme detallat, mentre que els personatges prenen formes més caricaturesques.