Olmo

Luis del Olmo Alonso va ser un humorista gràfic i periodista bilbaí.

Fill de pares republicans, va viure una infància complicada, marcada per la Guerra Civil.

El futur periodista dibuixava des de petit i, de fet, va aconseguir portar els seus primers diners a casa gràcies als dibuixos que feia per a una fàbrica de lubricants. Ja en l’edat adulta, va continuar dibuixant mentre es formava a l’Escuela de Peritos Industriales.

L’any 1945, a mitjan estudis, va rebre una oferta de feina del director del diari La Gaceta del Norte de Bilbao, Aureliano López Becerra, més conegut amb el pseudònim de Desperdicios. Luis la va acceptar sense dubtar-ho i, deixant de banda el seu futur com a perit industrial, es va endinsar plenament en el periodisme. En pocs anys no només publicava les seves vinyetes, sinó també articles com a periodista i redactor.

El personatge amb el qual va iniciar la seva carrera va ser El Professor Nimbus, una còpia del famós personatge francès Doctor Nimbus, creat per André Daix l’any 1934 i publicat a Le Journal de París. Més endavant, Desperdicios va demanar a Luis que creés una nova sèrie que pogués substituir la que s’havia publicat fins aleshores. Va ser llavors quan va recordar uns dibuixos d’un personatge sense nom, oblidats en un calaix del seu escriptori. Els va mostrar al director i, el 19 d’octubre de 1945, van començar a publicar-los. Es tractava del que acabaria esdevenint el seu personatge més reconegut: Don Celes.

Durant vint-i-quatre anys a La Gaceta del Norte i gairebé cinquanta-dos a El Correo, Don Celes va acompanyar els lectors dia rere dia a l’última pàgina del diari.

La popularitat del personatge va ser tal que, amb prou feines un any després, es va publicar un primer volum recopilatori de les seves historietes, al qual en seguirien molts altres al llarg de la seva carrera.

El format de tira de còmic amb poques vinyetes, molt utilitzat als Estats Units, es va traslladar a França i, des d’allí, ocasionalment a la nostra premsa. Mai no va ser el format més habitual als diaris, que sempre es van decantar més per la vinyeta única d’humor gràfic.

Les historietes mudes facilitaven una comprensió ràpida i en permetien una fàcil exportació al mercat internacional. Als anys cinquanta, a través de l’agència danesa Press Illustration Bureau, la seva obra es va poder veure arreu d’Europa.

El seu to humorístic va ser principalment blanc, amb la intenció de provocar un somriure en lectors de diferents edats i ideologies. La tècnica que utilitzava era la tinta xinesa, fet que l’obligava a reduir el dibuix a l’essencial, un recurs clau juntament amb una narrativitat acuradament treballada per a l’eficàcia de les seves historietes mudes.

Publicacions: Actualidad Española, Diario de Burgos, Diario de Navarra, Diario Montañes, Diario Vasco, El Alcázar, El Correo, La Gaceta del Norte, Marca, Pensamiento Navarro.