Superlópez

Superlópez va néixer l’any 1973 com a resultat de l'encàrrec d'un llibre d'humor gràfic per part de l'editorial Euredit a en Jan. L'autor va escriure i va dibuixar un llibre en format d'historietes mudes de 4 vinyetes, en què parodiava a en Superman o, millor dit, el somni de creure’s Superman. L'any següent, en Jan va proposar el personatge a l'Editorial Bruguera, i fins l’any 1975 va desenvolupar historietes curtes autoconclusives, sense cap fil conductor i amb guions de Conti i de Francisco Pérez Navarro, que feien que les històries tinguessin una major entitat narrativa i paròdica. Va ser precisament en col·laboració amb aquest últim guionista quan, l’any 1979, va començar una nova etapa de Superlópez on es dedicaven a parodiar l'univers dels superherois, i a on en Superlópez pertanyia a El Supergrupo, en una clara referència humorística als grups de personatges amb poders especials com Els 4 Fantàstics o Els Venjadors.

L'any següent en Jan va decidir escriure també els guions, i va ampliar la referència narrativa de la paròdia més enllà de la ficció superheroica, dirigint-la cap a altres temàtiques com per exemple la ciència ficció a Los alienígenas (1980), la fantasia més o menys heroica a El señor de los chupetes (1980-1981), la sèrie negra a La semana más larga (1981), les referències mitològiques a La caja de Pandora (1984) o el món del cinema a La gran superproducción (1984-1985).

L’any 1985 Superlópez va tenir la seva pròpia revista amb el mateix nom, que només va sobreviure tres números. L’any 1987 Ediciones B, que havia adquirit el fons editorial de Bruguera, va llançar de nou la sèrie amb Al centro de la tierra (1987), basada en la novel·la de Jules Verne, i va publicar de nou la revista Superlópez que, amb una periodicitat quinzenal , va sobreviure fins al febrer de 1990 amb 55 números. La sèrie es va seguir publicant en revistes com Yo y Yo, Mortadelo i altres capçaleres d'Ediciones B fins al 1996. A partir d’aquell moment, les aventures d’en Superlópez, encara actives, es van editar directament en format de llibre. Recentment, en Pérez Navarro ha tornat a realitzar els guions de dos títols protagonitzats per El Supergrupo, il·lustrats per en Jan: Otra vez El supergrupo (2013) i El Supergrupo y la guerra de las latas (2014).

L'humor d’en Jan en aquesta sèrie es basa en la paròdia i en un fort sentit lúdic, jugant contínuament amb les referències, les paraules i els paisatges. Seguint aquest estil, l’autor incrusta parcel·les de la realitat en entorns de ficció o fantàstics com un altre mecanisme generador de gags. Aquest contrast ve afavorit per un grafisme àgil, dinàmic i molt narratiu, que dóna una forma específica i diferenciada a la caricatura de la quotidianitat.

Personatges

Al Trapone
El líder d'una temible banda de gàngsters.

El cap
El cap de l'empresa on treballen el Juan, la Luisa i el Jaime, un gran fumador de cigars.

Jaime González
El company de feina de la Luisa i del Juan. Al principi es mostra una mica mesquí però, amb el temps, suavitza el seu caràcter i evoluciona cap a la condició d'amic d’en Superlópez.

Juan López/Superlópez
A la seva vida no heroica, en Superlópez es diu Juan López Fernández, nom i cognoms molt comuns que evidencien el joc paròdic de fer conviure, tant en el personatge com en la narració, allò extraordinari amb allò vulgar i corrent. Així, el seu físic recorda més a en José Luis López Vázquez que a un actor forçut, i la seva roba és un pijama arrugat. El seu ofici és el de comptable i la seva forma d'actuar es basa en el cop de puny i el saltamartí. Com a superheroi, i en la seva condició d’alienígena del planeta Chitón, posseeix poders com el de volar, la superforça, la supervelocitat o la visió de raigs X.

L’inspector Hólmez
Un policia poc eficient i bastant despistat.

Lady Araña
Una de les enemigues habituals a la sèrie.

Luisa Lanas
La seva xicota i companya de treball. Una dona d'empenta que no aguanta a en Superlópez, a qui anomena "supermediocre".