Apolino Tarúguez hombre de negocios

La sèrie es desenvolupa en una oficina. Els protagonistes són un empresari, Apolino Tarúguez, i el seu empleat, Celedonio, i respon al típic binomi cap despòtic-empleat submís. La simbologia dels dos protagonistes es correspon amb la imatge de l'abús de poder autoritari i despòtic que s'imposa als empleats lleials i servicials, com corresponia a la societat de l'època de postguerra en que va sorgir. El poder i l'autoritat no es discutien, s'intentaven suportar de la forma menys dolorosa possible i, de vegades, se’n podia fer burla, però en silenci. Aquest binomi es va anar desequilibrant a mida que la societat avançava i es temperava el poder de la classe dominant. Així, en les seves etapes finals, era el propi cap el que sortia escaldat després de les argúcies de Celedonio.

La sèrie va iniciar-se a la revista Cucú amb el nom de Tarúguez y Cía. L’any 1951 es va publicar al setmanari El DDT amb un nou títol, Apolino Tarúguez, hombre de negocios. El 1955 va passar a anomenar-se Apolino Tarúguez y su secretario, en agafar Celedonio cada vegada més protagonisme dins la sèrie. Quan el 1957 Conti va protagonitzar la ruptura amb l’Editorial Bruguera juntament amb Cifré, Escobar, Giner i Peñarroya per editar la revista Tío Vivo, va endur-se aquest personatge amb ell, però sota el nom de Tarúguez y Cía. (ja que el títol pertanyia a Bruguera). Quan Bruguera va malmetre l’aventura independent de Tío Vivo i va recuperar els seus antics col·laboradors, Apolino va tornar a publicar-se a El DDT, a més d’en altres revistes de l’editorial, tornant-se a dir Apolino Tarúguez y su secretario. Cap a 1972 la sèrie va ser rebatejada com a Apolino Tarúguez. Els seus lliuraments es van publicar en historietes d'una o dues pàgines, i de vegades de tres quarts de pàgina en vertical, compartint espai amb seccions de textos o d'acudits.

Personatges

Apolino Tarúguez
És un home de negocis obscur que, probablement, va fer fortuna en el mercat negre. La seva mala llet i la seva tirania són llegendàries, i agredeix constantment al seu secretari, Celedonio.

Celedonio
L’infeliç secretari d'Apolino Tarúguez, un homenet mancat de caràcter, senzill i disciplinat, que ha de suportar els excessos del seu cap.