JL Martín va aconseguir que el lector se sentís identificat amb el personatge: els seus anhels, les seves desgràcies, les seves renúncies i les seves contradiccions eren els de tota una generació. Quico, el progre és la genial crònica del pas d′una etapa de certesa a una altra de desconcert permanent.
L′exposició es pot veure aquí.