Rafael González

No és fàcil presentar la figura de Rafael González, periodista, escriptor, guionista i tècnic editorial, ja que va passar treballant per a l’Editorial Bruguera, segons diverses fonts, des de 1945 o 1946 fins el 1978. Mitja vida. És complicat establir la nòmina de càrrecs que va ocupar: director de publicacions, director artístic, coordinador general de revistes, director de l’agència Creaciones Editoriales…

La primera dada professional coneguda de Rafael González es refereix a les seves col·laboracions com a periodista a diaris com La Noche o el barceloní La Vanguardia, tasca que va desenvolupar els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil. El seu nebot, Francisco González Ledesma, també escriptor i periodista, explica en un text publicat al llibre La novela popular en España (Ediciones Robel, Madrid, 2001): “González acababa de volver de su exilio en Francia (había sido condenado en rebeldía a doce años por ser periodista rojo-separatista y judaico-masónico) y se ganaba la vida como podía, entre otras cosas vendiendo carbón”. Ésser represaliat com a periodista pel règim autoritari de Franco era el mateix que no tenir dret a exercir la seva professió, de manera que per guanyar-se la vida Rafael González va escriure, a principis dels anys quaranta i sota diversos pseudònims, algunes novel·les de l’Oest i una col·lecció de literatura popular, Superhéroes, publicada, precisament, per l’Editorial Bruguera.

Entre 1945 i 1946 Rafael González va ser contractat per Francisco Bruguera, que li va encomanar una tasca gens fàcil: reviure una publicació com Pulgarcito, que havia conegut uns anys de cert esplendor abans de la Guerra Civil. La plantilla de dibuixants, guionistes i col·laboradors literaris que Bruguera havia fitxat als anys trenta i que havien format un equip molt cohesionat havia desaparegut, però els esforços i contactes de Rafael González van permetre que a partir de finals de 1946 Pulgarcito tornés als quioscs d’una manera relativament regular, amb un equip nou i jove composat, bàsicament, per humoristes.

Hi ha dubtes sobre si Rafael González fou el creador de determinats personatges còmics de Bruguera. Francisco González Ledesma va assegurar al respecte: “No, no creó a todos los personajes de Bruguera. Creó a todos los de Cifré. Pero, por ejemplo, todos los personajes de Peñarroya pasaban por mi tío, pero los creaba el autor. Los personajes de Escobar o de Jorge, como Doña Urraca, todos fueron presentados a mi tío, pero no los creó él. Él daba el visto bueno a todas las historietas, y todas las expresiones de los personajes eran suyas; los guiones no eran definitivos, y entre mi tío y Lladó [redactor de Pulgarcito en aquella època] les daban el último toque. Los diálogos sí se podría decir que eran todos suyos. Había una forma de lenguaje que unificaba a Pulgarcito, y eso era obra de mi tío, que también daba ideas para hacer historietas”. De fet, Rafael González, un home molt seriós a la seva vida personal, tenia una certa vis còmica com a escriptor, i va signar excel·lents textos humorístics sota el pseudònim Afrodisio de Camembert. Les poques sèries realistes nascudes a Pulgarcito abans de 1950 van ser creades i escrites al principi per ell mateix: El Inspector Dan (dibuixada por Eugenio Giner), Silver Roy (amb dibuixos de Bosch Penalva) i Doctor Niebla, personatge creat per González a les seves novel·les de la sèrie Superhèroes (il·lustrada per Francisco Hidalgo), que va aparèixer com a historieta el 1948 a les pàgines de la revista de Bruguera El Campeón.

Van passar els anys, Pulgarcito va reviure antigues glòries i van néixer Súper Pulgarcito, El Campeón i algunes col·leccions de quadernets amb historietes d’humor. L’any 1951 un altre setmanari es va unir a la família: El DDT contra las penas. El 1957 es va produïr el cisma de Tío Vivo: Cifré, Conti, Escobar, Peñarroya i Eugenio Giner, cinc dels col·laboradors més importants de Bruguera, van abandonar l’editorial per fundar la seva pròpia empresa i revista. La desaparició d’aquests autors a les revistes de Bruguera, encara que va ser breu (de poc més d’un any: el 1958 els “cinco magníficos” van tornar a Bruguera), va plantejar la necessitat de trobar nous humoristes, entre d’altres coses perquè l’oferta de revistes setmanals augmentava a poc a poc: el 1958, per exemple, va arribar Can Can.

L’Editorial Bruguera no parava de créixer. Rafael González continuava capitanejant la redacció de revistes, però també l’agència de Bruguera, Creaciones Editoriales, empresa adlàter, per dir-ho d’alguna manera, que complementava perfectament l’editorial, creant historietes i acudits per al mercat estranger i adquirint drets de sèries publicades originalment en altres països.

Però el temps passa, impertorbable, per a tots. I així, el 1978, un Rafael González de 68 anys va descobrir que havia arribat al final de la seva trajectòria professional i va deixar una Editorial Bruguera amb símptomes de cansament, jubilant-se molt poc abans de que ho fes Francisco Bruguera, tancant una llarga època de llum i ombra. Rafael González va ser un home controvertit, i mai va gaudir de la simpatia dels autors a causa dels seu enèrgic do de comandament i la seva capacitat de control, però va ser un dels grans treballadors de la historieta espanyola, i un professional íntimament lligat a l’Editorial Bruguera.

Publicacions: Águila Negra, El DDT contra las penas, Inspector Dan, La Noche, La Vanguardia, Pulgarcito (2ª època)

Sèries: Águila Negra (amb dibuixos de Ripoll G., 1948), El Inspector Dan de la Patrulla Volante (amb dibuixos d’Eugenio Giner, Pulgarcito, 1947), Doctor Niebla (personatge creat per Rafael González a les seves novel·les de la sèrie Superhéroes, amb dibuixos de Francisco Hidalgo, El Campeón, 1948), Silver Roy (amb dibuixos de Bosch Penalva, Pulgarcito, 1947).