Munoa

Les seves principals ocupacions van ser la joieria, la pintura i la seva afició per les antiguitats. Nascut a Donostia, quan encara no tenia 20 anys va anar a Madrid a estudiar òptica i, com que tenia habilitat manual i sentit de l'humor, va entrar a dibuixar a La Codorniz, que dirigia Álvaro de Laiglesia, on hi va estar des de 1950 fins a la desaparició de la revista el 1977. En aquest període va fer populars els seus dibuixos d'éssers delicats, de jovenetes ingènues i sofisticades i d'angelets adesiara assetjats per homes amb males intencions, però tot tractat amb una ironia de bona llei. Pràcticament tota la seva carrera de dibuixant va transcórrer al “Semanario Más audaz para el lector más inteligente”, que era com s'autodefinia La Codorniz, malgrat unes poques incursions en altres publicacions com Balalaika, Interviú o La Golondriz, successora de La Codorniz.

Com a il·lustrador, en canvi, va tenir una presència important en molts llibres i va obtenir diversos premis. L’any 1959 li van donar el Premio Lazarillo pel llibre Exploradores en África, el 1967 va guanyar el premi del I Salón de Humoristas de Madrid, el mateix any va ser premiat a la Feria del Hombre de Montréal i el 2005 l'Ajuntament de San Sebastian li va concedir la Medalla al Mérito Ciudadano. Era membre d'entitats culturals com la Real Sociedad Bascongada de Amigos del País o la Hispanic Society of America. Quan va morir, l’any 2012, se'l va recordar més com un gran joier, especialitzat en l'art de la plateria, i com a autor de llibres sobre el tema que per la seva faceta d'humorista.

Publicacions: A las barricadas, Balalaika, Balalín, Bazar, Bocaccio, La Codorniz, La Golondriz, 3 amigos.