Manuel Bartual

Aplica un humor desenfadat, directe i de vegades irònic amb el seu grafisme minimalista, de traç gruixut i arrodonit, i molt efectiu. Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de València, convertint-se en membre fundador el 1999 del col·lectiu editorial 7 Monos, format també per Jordi Bayarri, Manuel Castaño, Sergio Córdoba, Jesús Huguet, Joan Marín, Juan Pedro Quilón, Nacho Sanmartín i Víctor Santos. En aquesta modesta editorial, que va publicar títols tan significatius com Magia y acero (Bayarri) o Los Reyes Elfos (Santos), van aparèixer els seus primers còmics entre 1999 i 2001, realitzats amb Manuel Castaño i Nacho Sanmartín. Als 21 anys es va traslladar a Madrid, on va continuar amb el seu ofici d’historietista, escrivint i dibuixant la sèrie Reflexiones de un oficinista (coescrita amb Lorenzo Gómez, 2003-2005 ) per a la revista Tos. El 2007 va iniciar la seva col·laboració amb El Jueves, setmanari en què publica, des del començament, la popular sèrie Sexorama (encara en actiu), així com El detective de la SGAE (2008) i diversos lliuraments de ¡Escucha esto! (2010-2011), sèrie nascuda en un bloc de MTV Espanya l’any 2007.

Però Manuel Bartual és un home polifacètic. Com a dissenyador gràfic presenta una llarga trajectòria, col·laborant per a editorials com Santillana, El País, Sinsentido, Es Pop, Dibbuks o Astiberri. Els dissenys de revistes com Buen provecho, Noroeste, Trama, El Manglar (on també va exercir de codirector) o de la revista de cultura visual online Nomagazine (que va dissenyar i dirigir ​​entre 2003 i 2005) són seus. Com a escriptor de còmics, la seva signatura es va poder llegir en publicacions com 9º Arte, TopComics, Nexus 21 o Volumen. El 2011, i gràcies a l’èxit del seu fanzine ¡Caramba!, va fundar l’editorial del mateix nom al costat d’Alba Diethelm, amb la qual publiquen còmics alternatius d’autors com Rubén Fdez., Miguel B. Núñez, David Sánchez, Néstor F., Albert Monteys, Paco Alcázar, Carmen i Laura Pacheco o Manel Fontdevila. Bartual és també director de curtmetratges com 85.12.30 (2012), Tengo que matar a María (2012), Salvador (2012) o Ventanitas (2013) i, en l’actualitat, està en procés de producció el seu primer llargmetratge, un thriller costumista que forma part de la iniciativa conjunta entre #littlesecretfilm i el canal Calle 13, integrat en una sèrie de tretze pel·lícules. Les seves il·lustracions es poden veure en tasses, cartells, articles i maquetes de discos. El 2010, al costat de Mireia Pére, va il·lustrar un concert de Wicked Wanda.

Al juny de 2014 va sorgir un conflicte amb l’empresa editora d’El Jueves. RBA, propietària de la capçalera, va retirar una portada en què es feia referència al canvi de monarca. La portada estava dibuixada pel Manel Fontdevila i representava la figura del rei passant al seu fill una corona plena d’excrements i mosques. L’autor, entre d’altres col·laboradors de la revista, va considerar la retirada un acte de censuda per part de l’empresa i va abandonar la seva feina a El Jueves. Juntament amb els altres col·laborados que van renunciar a seguir en el setmanari, Manuel Bartual va fundar la revista satírica mensual digital Orgullo y Satisfacción.

Publicacions: Trama, El Manglar, El Jueves, Superjuegos Xtreme, Órbita, Buen provecho, ¡Caramba!, Dos Veces Breve, Retranca, El Balanzín, El Fanzin, Tos, Fluide Glacial, Linus, escuchaesto.com, 9º Arte, TopComics, Nexus 21, Volumen, El Estafador.

Sèries: Morón el Pollastre, Hermanas, Álex, Con amigos como estos, Reflexiones de un oficinista, Sexorama, El detective de la SGAE, ¡Escucha esto!.