Josep Alumà

L’any 1914 va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis, on va ser deixeble del conegut dibuixant Francesc Labarta. Entre 1919 i 1936 es va dedicar a l’art de la decoració i al disseny de vestuari per a les diverses revistes que es feien als music halls del Paral·lel amb títols com Cri-Cri, Chófer al palace, Charivari, Color, etc. També feia els cartells dels espectacles, a part de cultivar la pintura a l’oli. Entre 1919 i 1936 va aconseguir cinc primers premis i set segons amb diversos cartells de teatres, balls, publicacions o propaganda diversa i el 1929 va obtenir una menció honorífica a l’Exposició Internacional de Barcelona. En referència a la seva participació amb algun dibuix a la premsa satírica, el seu fill Jordi (excel·lent pintor, reconegut amb la Creu de Sant Jordi) assegura que mai hi va fer cap acudit.

Va ser membre del Sindicat de Dibuixants Professionals i de l’Associació de Cartellistes que es va constituir el 1933. Durant la Guerra Civil espanyola també es va dedicar a fer cartells. El març de 1917 va ser admès com a soci del Cercle Artístic i el 1922 va guanyar el primer premi del concurs de cartells per anunciar el diari L'Opinió, però el seu cartell estrella va ser el que portava el lema “Visca l’Exèrcit Popular”, que mostrava un soldat desfilant i, al costat d’ell i lleugerament difuminats, la resta dels seus companys. Aquest cartell va ser una idea de Garcia Falgàs, amb un esbós fet per Lluís Perotes i pintat i firmat per Josep Alumà. El cartell va sortir reproduït a La Vanguardia del dia 27 de febrer de 1937 i va motivar que, acabada la guerra, Alumà fos jutjat i condemnat a mort pels tribunals franquistes. Aquesta condemna li va ser commutada per la de cadena perpètua i aquesta, finalment, per una condemna de 10 anys de la què va acabar cumplint setze mesos. Després dels maltractes rebuts quan va sortir, però, no era el mateix Alumà d’abans.

La seva vida personal també havia patit moltes vicissituds. La seva primera dona, Conxa Masvidal, va morir en el part del seu fill Jordi als vint-i-dos anys. Es va casar per segona vegada i la seva filla, Eva Alumà Cardona, va néixer justament el 19 de juliol de 1936 quan a Barcelona sonaven els primers trets de la Guerra Civil. Aquesta noia va morir de càncer quan només tenia dinou anys.

Després de la traumàtica experiència a la presó, Alumà va fer de professor a les escoles de la Diputació de Barcelona. També va fer diverses exposicions, la primera a la Sala Rovira, poc després de sortir de la presó, a més d’altres a les Galeries Pictoria el 1941, a les Galeries Argos (1947) o al Saló de Tardor de 1950. Finalment va fundar la seva pròpia acadèmia (Liceo Las Artes, a la Gran Via de Barcelona, entre els carrers Muntaner i Casanova) que va funcionar fins a la seva mort.

Principals publicacions: La Vanguardia, La Publicitat, L’Opinió.