Bécquer

El seu avi va ser el també pintor i dibuixant Valeriano Domínguez Bécquer (Sevilla, 1833-1870), germà gran del conegut poeta Gustavo Adolfo Bécquer, de manera que les facultats intel·lectuals i artístiques ja li venien de família.

Als 14 anys va entrar a estudiar a Llotja i als 17 se'n va a París, on va retratar diversos indrets de la capital i on va treballar per a l’editorial Hachette il·lustrant diverses revistes i llibres. Seguidament, va viatjar per Europa i pel nord d'Àfrica.   

Quan va tornar a Barcelona, l’any 1921, va col·laborar en alguna revista i va il·lustrar diversos llibres i fins i tot un diccionari. També va col·laborar a En Patufet i a les seves revistes satèl·lits Virolet i Esquitx, a més d’alguna altra escrita en castellà com Pocholo, on va donar fe de la seva facilitat per pintar animals de tota mena a l'estil d'en Llaverias.L’any 1926 van sortir dibuixos seus al prestigiós i esperat Calendari d'En Patufet.

Acabada la Guerra Civil va pintar quadres a l'oli i a l'aquarel·la que exposava en galeries i que tot just li donaven per sobreviure. En aquella època anava a estiuejar a Viladrau i allà va decorar totes les parets del menjador de l'hotel on s'hostatjava. El 1946 va publicar una carpeta amb aquarel·les i dibuixos sobre temes d'animals que va tenir un cert èxit i que van fer que la societat El Arca de Noé (els membres de la qual adoptaven tots cognoms d’animals) l'anomenés soci d'honor pel seu amor a les bèsties i per les múltiples vegades que les havia pintat. Quan va morir, el 1968, aquesta entitat i el Reial Cercle Artístic li van organitzar conjuntament una exposició d'homenatge a la Pinacoteca. El darrer any de la seva vida també va poder col·laborar en el llavors renascut Patufet.

Publicacions: El Coyote, En Patufet, Lecturas, L'Esquitx, Patufet, Pocholo, Virolet.