Los cuentos de tío Vázquez

Es tracta d'històries que narren les situacions més grotesques i surrealistes protagonitzades per un Vázquez de llegenda que, perseguit permanentment pels seus creditors (el seu sastre, el propietari de la casa o cobradors diversos), surt sempre del mal pas fent ús de les estratagemes més irreverents, mesquines i inimaginables. És, en una paraula, humor en el seu nivell més alt. La llegenda del Vázquez professional de la mentida i la gorra es retroalimentava en aquesta sèrie de forma gairebé irreflexiva per part del mateix autor, fins al punt que ja no es podia separar la realitat de la ficció. El mite va arribar a superar l'autor, i la llegenda segueix viva, com va demostrar la pel·lícula dirigida per Óscar Aibar El Gran Vázquez (2010). Però, com acostumava a passar amb Vázquez, al no lliurar puntualment les seves historietes algunes de les pàgines d'aquesta sèrie van ser escrites i dibuixades per altres autors que treballaven a l'estudi de l'Editorial Bruguera.

No era la primera vegada que el mateix Vázquez es convertia en protagonista de les seves historietes. Abans d'aquesta sèrie ja havia aparegut en l’entrega titulada “El Gran Vázquez” de la sèrie La Historia esa, vista por Hollywood (Can Can, nº 5, 1958). Posteriorment, Vázquez va autocaricaturizar-se en obres com ¡Vámonos al bingo! i Yo, dibujante al por mayor per a la revista JAuJA; Tipos peligrosos (posteriorment, Gente Peligrosa) per a Mortadelo i Súper Mortadelo; Las cartas boca arriba per a Súper Mortadelo; La herencia del tio Baldomero, per a la revista Makoki; o fins i tot en les tires que va dibuixar per al diari El Observador o la sèrie Así es mi vida per al diari El País, a més de Las inefables aventuras de Vázquez, agente del fisco, per a la revista Viñetas.

Personatges

Vázquez
El protagonista d'aquesta sèrie és el propi autor, Vázquez, qui, autocaricaturizant-se, desenvolupa un personatge inspirat en la seva pròpia llegenda i en la seva aurèola de llegendària morositat.