Diálogos para besugos

Diálogos para besugos va ser una secció que es va començar a publicar a la revista El DDT a partir de 1951, realitzada per diversos redactors. Es tractava d’un breu text que reproduia un diàleg sense sentit, absolutament surrealista. L’any 1953 el dibuixant Conti va convidar al guionosta radiofònic Armando Matías Guiu a treballar com a redactor a l’Editorial Bruguera, moment a partir del qual es va fer càrrec, entre d’altres coses, d’aquesta secció. Amb la brillantor dels seus textos humorístics, Matías Guiu va aconseguir que els seus escrits tinguessin una gran popularitat entre els lectors de El DDT. En aquella època els redactors a Bruguera eren anònims, no gaudien de la consideració que tenien els dibuixants, i no podien signar els seus treballs; Matías Guiu va aconseguir posar el seu nom a les seves col·laboracions. El propi escriptor va afirmar que es considerava “un dibuxant d’imatges mentals”.

Matías Guiu va aplicar el seu toc personal a Diálogos para besugos, una manera de treballar que va definir de la següent manera: “Vaig jugar amb la paraula, vaig apurar al màxim el sentit de cada mot, barrejant-lo amb un altre de fonètica similar amb diferent significat per doner peu a noves imatges, vaig complicar les converses per derivar d’un tema a un altre, liant conceptes, idees, fins a aconseguir que cap dels dos dialogants sabés de qui havia iniciat la trama de disbarats. Va haver-hi jocs de paraules que em van donar peu a varis diàlegs, fins a apurar al màxim els seus significats”.