Sir Cámara

Dibuixant vocacional, després d'haver treballat en agències de publicitat va començar la seva carrera de dibuixant humorístic al Diario de Cádiz l’any 1970 d'una manera força curiosa: es trobava de visita a la ciutat andalusa i no tenia diners per pagar-se el bitllet de tornada, així que se li va ocórrer presentar uns dibuixos a aquell diari, amb la sorpresa que van ser admesos i, després de col·laborar-hi una setmana, li van donar diners suficients per pagar-se el viatge cap a Madrid.

L’any 1972 va començar la seva col·laboració a la mítica La Codorniz. A l'antologia d'aquesta publicació es diu que “Cámara fué uno de los que supo captar en sus chistes los ángulos oscuros de un país que vivía con incertidumbre la transición política hacia la democracia. La agudeza y la ironía con que siempre mira la realidad quedan de manifiesto en sus dibujos de entonces, que nos trasladan de inmediato al ambiente de la época”. Es diu que quan La Codorniz va tancar l’any 1978 el diari Pueblo va crear una secció d'humor expressament per donar ocupació als dibuixants que havien quedat a l’atur. Cámara, a part d’aquest diari, va iniciar aleshores un autèntic rosari de col·laboracions amb diaris i revistes com Nuevo Diario, Informaciones, Madrid, Cambio 16 i Diario 16, del qual va ser un dels fundadors. A fora de Madrid va col·laborar a La Vanguardia, El Faro de Vigo, Diario de Ibiza, El Norte de Castilla, El Correo Español-El Pueblo Vasco i també a l’esportiu Marca. També va dibuixar per a publicacions tan diverses com Cinco Días, Madridiario, Gaceta Fiscal, Setas y Plantas, Computer World, Interviú, Via Libre, Patagón, l’agència de notícies Fax Press o la revista El Banzo, que es publicava a Cuenca.

Es va iniciar a la radio col·laborant a Radio El País i a Radio Cadena. Va escriure diversos llibres, entre d’altres El Camarasutra, La guerra en paz descanse, Homo scrotalensis (amb consells per a la joventut), Libro de José (2004, referit al polític José M. Aznar) o Humor a toda vela (dedicat a la Copa Amèrica de vela que es va celebrar a Valéncia). Amb els seus dibuixos ha participat en diverses exposicions, tant col·lectives com individuals. Durant la seva carrera ha tingut diversos problemes amb la censura com l’any 1978, quan va haver de visitar els jutjats denunciat pel líder d'ultradreta Blas Piñar. A les eleccions del 1999 va fer campanya a favor del PSOE (Partido Socialista Obrero Español) amb els seus dibuixos. El seu polifacetisme també l'ha portat a participar en diverses propostes com Humor y Tolerancia (1995), La Picaresca: desde Quevedo a nuestros dias (1997) o El Tercer Milenio (1999).

Diu que la intenció del seu treball és remoure les consciències, però que actualment l'humor ha evolucionat molt i que a l'autèntic dibuixant, en certa manera, li han fet mal el desenvolupament de l'ordinador i la infografia. Afegeix, textualment, que “el humor gráfico es como una nave que va con muchos remeros en la bodega y dos o tres que van tomando el sol en la popa”.

Publicacions: As, Balalaika, Diario de Cádiz, Cambio 16, Cinco Días, Computer World, Diario de Ibiza, Diario 16, El Banzo, El churro ilustrado, El Correo Español, El Pueblo Vasco, El Faro de Vigo, El Norte de Castilla, Gaceta Fiscal, Informaciones, Interviú, La Codorniz, La Vanguardia, Madridiario, Marca, Nuevo Diario, Patagón, Pueblo, Setas y Plantas, Vía Libre.