Pedro Alférez

Nom real: Pedro Alférez González

Pseudònims: Casio, P. Casio, Pero Reverte, Peter, Piter,

Naixement: Inca (Illes Balears, Espanya) 1925.

Defunció: Barcelona (Espanya) 1987.

País: Espanya

Enllaços: Bedetheque, Lambiek/Comiclopedia, Tebeosfera, Todo Pumby, Wikipedia,

Entrevistes:

Una tarde con los Blasco y Pedro Alférez. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Entrevista con uno de los mejores historietistas del mundo en la historieta western, Jordi Buxadé. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Bibliografia:

Guiral, Antoni. 100 años de Bruguera. De El Gato Negro a Ediciones B. . Ediciones B. Barcelona. 2010

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

March i Reñé, Martí (dir.). Diccionario “Ràfols” de Artistas Contemporáneos de Catalunya y Baleares. vol. 1. Ed. Catalanes. Barcelona. 1985

Pedro Alférez

De formació autodidacta, es va inclinar pel dibuix d’historietes i la pintura d’aquarel·les, activitats que va alternar durant tota la seva vida. Pedro Alférez va ser un dibuixant prolífic que, com tants d’altres, va dignificar l’ofici modestament, amb una quantitat ingent d’encàrrecs per a diferents editorials (Ameller, Bruguera, Hispano Americana), ja fos il·lustrant novel·les populars o historietes en revistes i quaderns apaïsats. El 1946 va fundar amb el seu germà, el guionista Feralgo (Fernando Alférez), el seu propi segell, Éxito. S’hi van publicar algunes col·leccions que van sobreviure pocs mesos als quioscos.

A finals dels anys cinquanta va il·lustrar per a l’Editorial Bruguera una gran quantitat de llibres de la col·lecció Historias com ara Un Capitán de quince años, Guillermo Tell o Viajes de Gulliver, entre d’altres. El 1958 va buscar millor condicions de feina als mercats francès i alemany, on va publicar en diverses capçaleres, per tornar a Espanya al cap d’onze anys i seguir treballant en editorals autòctones com Bruguera. A Alemanya va ser un dels molts artistes que van il·lustrar una sèrie humorística molt popular d’aquell país: Fix und Foxi.

A la dècada dels setanta va ser membre fundador del Club DHIN, una incipient agrupació d’historietistes i il·lustradors que volien reivindicar i dignificar la seva professió.

Publicacions: Colección Azucena, Colección Comandos, El Campeón, Hipo, Monito y Fifí, La Risa, Mariló, Princesita/Princesa, Pulgarcito (2ª época), Pumby, Strong, Tío Vivo (2ª época).

Sèries: Anita, secretaria perfecta (Mariló,1954), Aunque le cueste creerlo (Pulgarcito, 2ª época, 1948), Avalancha Kid (1945), Aventuras de Conejín (1944), Aventuras de León, Dan y Alicia (guión de Feralgo, 1945), Bartolo, el Rey del Rancho (El Coyote, 1947), Brik (1962), Brik, le Corsaire du Roi (Aventures et Voyages, 1958), Celiberión (guión de Estalló, Strong, 1971), Cinco Palos (1943), Comandos (1957), Destry Ryder (guión de Feralgo, 1949), El Capitan Johnson (guión de Feralgo, 1952), El Caballero Pirata Ricardo de Guzmán (1950), El Capitán Sullivan, de la Real Policía Montada del Canadá (guión de Feralgo, 1950), El Capitán Zambomba (guión de Feralgo, Seila, 1943), El Halcón de Acero (guión de Feralgo, 1944), El Inspector Dan (1952), El mundo se ríe (con otros autores, Pulgarcito, 1944), El Pirata Moderno (guión de Feralgo, 1946), El Rey de la Jungla (guión de Pedro Quesada, 1948), El Sargento Ryan, de la Real Policía Montada del Canadá (guión de Feralgo, El Coyote, 1949), El Vaquero Moderno (1950), Fred Ryder (guión de Feralgo, El Campeón, 1948), Hazañas de la Infantería de Marina (La Risa, 1953), La Mano que Aprieta (con Martínez Osete, guión de Feralgo, 1948), Leandro, el ratón trotamundos (Hipo, Monito y Fifí, 1952), Leoncito (Leyendas Infantiles, 1944), Los gemelos Dolly (Mariló, 1954), Mascarita (guión de Federico Amorós, 1949), Matilde niña revoltosa (Mariló, 1954), Olivita y Rebotijo (1943), Pat el Pendenciero (1946), Pinky, Poli y Virginia (guión de Feralgo, 1946), Pórrez y Cia (Tío vivo, 2ª época, 1971), Rufo-Rufa (La Risa, 1952), Teodolito Ultramuz (Pulgarcito, 2ª época, 1947), Tóntilo Idiótez (La Risa, 1952).

Compartir