Javirroyo

Javirroyo és il·lustrador, historietista, humorista gràfic i dissenyador gràfic. Al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb mitjans com Infolibre, Uppers, El País, La Maleta de Portbou, El Estafador i Interviú.

Com molts altres creadors, va aprendre el llenguatge del còmic imitant les clàssiques sèries de Bruguera, Mortadelo y Filemón i Zipi y Zape. Amb els anys, va descobrir el còmic underground estatunidenc i revistes influents dels anys vuitanta i noranta com Cimoc i El Víbora. Aquests importants referents el van inspirar a crear La cebolla asesina, una sèrie d’historietes surrealistes en què una ceba sembra el terror entre els seus companys d’hort. Es tracta d’un personatge, en paraules de l’autor, amb tocs “naïf” i polítics.

L’any 2004 va formar part de la revista El Virus Mutante, un setmanari satíric de curta durada que, malgrat la seva brevetat, va reunir un elenc de col·laboradors de gran prestigi integrat per figures com Forges, Gallego y Rey, El Roto, Peridis i Pablo Carbonell, entre d’altres.

Després de finalitzar la seva col·laboració amb la revista Interviú, l’any 2009 va decidir emprendre un nou projecte al qual convida a col·laborar a alguns humoristes gràfics com a Liniers, Tute o Juanjo Sáez: la revista en línia El Estafador. Un espai digital alternatiu concebut per experimentar i compartir vinyetes, obert també a la participació de nous creadors.

Des del 2024 dirigeix la col·lecció d’humor gràfic Un elefante en la sala d’Editorial Siglo XXI, una sèrie d’àlbums monogràfics on diferents autors —com Eneko, Laura Árbol, Roger Petra, @otraputacuentadedibujos, Juli Cèsar Pérez, Mercrominah, Tute i Power Paola— aborden grans temes com l’estupidesa, la llibertat, Déu o la solitud humana a través de vinyetes gràfiques.

Javirroyo comparteix amb freqüència les seves pròpies vinyetes a les xarxes socials. El seu estil es caracteritza per un traç fi en negre sobre fons blanc, i els seus temes recurrents inclouen el sexe, l’amor, el menjar i la vida des d’una perspectiva disfrutona. També li agrada abordar la crítica social. Obres com Laborachismo (2021) i Homo Machus. De animales a hombres (2020) exploren la (de)construcció d’actituds vinculades a la masculinitat.

A més del seu treball com a dibuixant, dirigeix Chispum Studio, una marca de vinils decoratius, i coordina tallers especialitzats en creativitat. Fruit d’aquesta tasca, va publicar Dibujo, luego pienso (2023), una reivindicació del dibuix adreçada a aquells que el van abandonar en arribar a l’edat adulta.

Publicacions: El Estafador, El País, El Virus Mutante, Infolibre, Interviú, La Maleta de Portbou, Uppers.