Emilio Freixas

Nom real: Emilio Freixas i Aranguren

Pseudònims: Aranguren, E.F., Emili, Emilio,

Naixement: Barcelona (Espanya) 1899.

Defunció: Barcelona (Espanya) 1976.

País: Espanya

Enllaços: Dibuixants, Imagorama, La Guía del Cómic, Odisea 2008, Tebeos y Cómics, Wikipedia,

Entrevistes:

Entrevista con uno de los mejores historietistas del mundo en la historieta western, Jordi Buxadé. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Articles:

Mingote: “Mi mayor vicio es dibujar”. Eliseo Albarran. Lecturas, número 1421. 1979

Entrevista con Consuelo Gil (Chicos) y Ardel (Leyendas). J.M. Moritz. Sunday Comics. 1978

Bibliografia:

VV.AA.. El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants catalans que cal conèixer. . Pòrtic. Barcelona. 2004

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Freixas, Emilio. El Secreto De La Guía Telefónica / Los Dragones Del Tíbet. . Ibercómic Ediciones. Madrid. 1982

Freixas, Emilio. El Murciélago humano / Sir Black. . Revival comics. Barcelona. 1982

Vázquez de Parga, Salvador. Emilio Freixas. . Editorial Toutain. Barcelona. 1982

Freixas, Emilio. Cómo dibujar la historieta cómica. . Editorial sucesor de Meseguer. Barcelona. 1973

Freixas, Emilio. Lecciones de dibujo artístico. Varios cuadernos de láminas de múltiples temas. . Editorial sucesor de Meseguer. Barcelona. 1964

Puigmiquel, Àngel; Freixas, Emilio (d). Los Pastorcillos. . Editorial sucesor de Meseguer. Barcelona. 1940

Emilio Freixas

L’afició pel dibuix i el fet que els seus pares fossin actors van fer que, des de ben petit, Emilio Freixas se sentís atret per l'escenografia. Als 14 anys va anar a estudiar amb el pintor Emili Casals i, més endavant, amb els escenògrafs Bulbena i Girbal, amb els quals s'hi va estar molts anys.

Al començament de la dècada dels 30 va il·lustrar una història del vestit que va publicar a El Hogar y la Moda i també va dibuixar per a un setmanari de la mateixa empresa que es deia Lecturas. Va col·laborar a Films Selectos i va començar a dibuixar a la revista Mickey, on hi feia portades i dibuixos molt treballats en els quals hi recreava aventures futuristes i móns somiats de fades i de princeses. En aquesta època també va dibuixar a la revista infantil Pocholo, convertint-se en un gran il·lustrador de contes.

Acabada la Guerra Civil va esdevenir, juntament amb Jesús Blasco, un dels puntals del setmanari Chicos i de la seva descendència (Mis Chicas, Chiquitito y Gran Chicos), on dibuixava historietes que tenien per herois el Coronel Bustamante i, sobretot, el Capitán Misterio, una de les seves màximes creacions.

Totalment obsessionat pel dibuix, els seus quatre fills (Carlos, Margarita, Maria i Emilio) encara tenen ben present quan anaven a jugar al parc de Montjuïc i els seu pare seia en un banc i passava a tinta, amb el paper damunt dels genolls, les seves historietes. El seu fill gran, Carlos, nascut el 1923, també va ser un excel·lent dibuixant i va fer bona part de la seva carrera a Argentina, creant sèries policíaques i d'aventures de l'oest americà.

Una altra de les seves grans vocacions va ser la docència. Va crear amb èxit l'anomenat Método de dibujo Freixas, que el seu fill Carlos va continuar. Molts joves dibuixants han fet les seves primeres passes amb el llapis gràcies a les seves col·leccions de làmines editades a Barcelona per Meseguer. Amb la col·laboració del seu fill i d'Àngel Puigmiquel va intentar endinsar-se en l'edició independent amb la col·lecció Mosquito, on publicaven històries en petit format (1945).

Va dibuixar cartells, col·leccions de cromos, retallables i encara, el 1974, una aventura del seu personatge Shadu publicat per la revista Chito de l'editor Joan Martí. Precisament en aquesta revista va ser on es va publicar el seu darrer treball, titulat El monstruo extraterrestre.

Considerat un dels millors historietistes del període clàssic, durant la seva vida Freixas va acumular una gran quantitat de premis d’entre els que destaca l’honor de ser designat millor dibuixant a tres certamens: el 1947 a la National Cartoonist Society de Nova York, el 1952 al Congrés Internacional de Nova York i el 1972 a Luccca (Itàlia). El 1976, a Gijón, se li va retre un singular homenatge pòstum.

Va ser un treballador infatigable. Dedicava de sis a vuit hores diàries a la seva feina i admirava els grans mestres realistes americans Alex Raymond, Harold Foster i Milton Caniff. D’entre els nacionals li agradaven molt els dibuixos de Jesús Blasco, amb un estil proper al seu.

Publicacions: Alex, Algo, Alta Costura, Bang, Can Can, Chicos, Chiquiitito, Chito, El gran Chicos, El Hogar y la Moda, Films Selectos, Gran Hotel, Imágenes, Lecturas, Mickey, Mis Chicas, Noveno Arte, Pocholo, Quinta Avenida, Xanadú.

Principals sèries: Alas negras (Chicos, 1947), Chatillo, Federico y el coronel Bustamante (Chicos, 1939), Dos años de vacaciones (Mickey,  1936),  El caballero sin nombre (Chicos, 1942), El capitán Acero en Mèxico (Chicos, 1941), El capitán Misterio (Gran Chicos, 1945), El halcón del mar (Mickey, 1935), El misterio del murciélago humano (Chicos, 1945), El monstruo extraterrestre (Chito, 1974),  El tesoro de las montañas azules (Chicos, 1944), El secreto de la guia telefónica (Chicos, 1943),  La confesión de un muerto (Chicos, 1949), La gran hazaña de Primo Villa (Chicos, 1943), La isla de los volcanes (Chicos, 1941), Los dragones del Tibet (Chicos, 1945), Shadú (Chicos, 1944), Sir Black (Chicos, 1946), Viajes de Gulliver (Mickey, 1935).

Compartir