Ajubel

Ajubel va estudiar arts plàstiques a Cuba. L’any 1973 va començar a treballar com a dibuixant per al setmanari d’humor Melaíto. Dos anys més tard es va posar en contacte amb la revista DDT, publicació que va tenir una gran repercussió en la història de l’humor gràfic cubà. Durant els anys vuitanta va participar al projecte grupal del que sorgia DDT, on hi participaven dibuixants com Manuel (Manuel Hernández), Carlucho (Carlos Villar) o Padroncito (Juan Padrón). Ajubel, durant aquest temps, va desenvolupar també el seu estil i un tipus d’humor irònic i reflexiu.

El 1991 es va traslladar a Espanya. En aquell temps ja havia publicat a dues revistes espanyoles, Madriz i Medios Revueltos, col·laboracions que es van incrementar després del seu pas per La Vanguardia i, més tard, El Mundo, entre d’altres publicacions. A finals dels noranta va decidir establir el seu propi estudi (Ajubel Studio) i la seva trajectòria ve emprendre un nou curs.

Deixant enrere la seva etapa d’humorista gràfic, va començar a centrar-se en la seva feina com a il·lustrador. Ajubel va treballar en una versió il·lustrada del clàssic de Defoe Robinson Crusoe, que ha estat premiada a diferents països, entre ells a Itàlia, on va rebre el Bologna Ragazzi Award al Millor Llibre Il·lustrat per a Nens i Joves, a la categoria de Ficció. El llibre consta de 77 il·lustracions fetes a bolígraf i acolorides digitalment.

Actualment viu a València i ha participat en conferències i espais de treball al voltant de la creació de llibres il·lustrats i la creació d’aplicacions per a mòvils i tauletes. El seu llibre il·lustrat El Gato que siempre andaba solo (editat per iBooks Author) fou triat per Apple com un dels cinc millors llibres digitals de 2012.

Publicacions: Bohemia, DDT, El Caimán Barbudo, El Mundo, La Vanguardia, Madriz, Medios Revueltos, Melaíto, Prisma.