Nani

Nani és una il·lustradora, historietista, escriptora i dissenyadora d’origen colombià que actualment resideix a Alcalá de Henares.
Des de ben petita, Nani va aprendre a dibuixar de manera autodidacta. Animada pel seu professor d’arts, Jaime Villamarín, va començar a fer vinyetes per al periòdic escolar, fet que la va portar a participar i a guanyar premis a nivell nacional. Anys més tard, va ingressar a l’Escuela de Caricatura Nacional de Bogotà.

Als inicis de la seva carrera, durant la Feria Internacional del Libro de Bogotà de 1992, els organitzadors van convidar els dibuixants a realitzar un mural col·lectiu. Nani va adonar-se que els personatges femenins dels seus col·legues eren estereotipats i pràcticament idèntics: rosses, de cabells llargs, amb pits grans i cintures petites. Aquella observació la va portar a crear un personatge completament oposat. La reacció del públic va ser altament positiva; així va néixer Magola, un personatge emblemàtic i ple de reflexions intel·ligents, que des d’aleshores l’acompanya.

L’any 1995, mentre treballava al diari El Espectador, Nani va decidir incloure Magola a les seves vinyetes. El personatge va assolir ràpidament una gran popularitat entre els lectors, i amb el temps donaria lloc a la publicació de més de deu llibres recopilatoris.

El 1997, després de ser convidada per la Universidad de Alcalá de Henares a presentar la seva obra, va viatjar a Espanya i va decidir establir-s’hi. Des d’aleshores, va publicar durant catorze anys a la revista Interviú, sense deixar de col·laborar amb El Espectador a Colòmbia. A més, va ampliar la seva presència a la premsa espanyola amb col·laboracions a La Razón, Metro, Diario de Alcalá, Mercado, El Batracio Amarillo i 20 Minutos.

Les temàtiques que aborda giren entorn de la crítica social, i exploren qüestions de gènere, racialització, política i cultura llatinoamericana, entre d’altres. El seu estil gràfic es caracteritza per l’ús de colors vius, traços ferms i una caracterització expressiva dels personatges.

En moltes de les seves vinyetes, prioritza la claredat del missatge per damunt d’una possible ambigüitat. Quan va començar a publicar, les vivències de les dones es consideraven assumptes exclusivament femenins. Part de l’aportació de Nani ha estat precisament donar visibilitat a aquestes experiències, ocupant un espai humorístic i despertant també l’interès dels homes per aquestes qüestions. La seva contribució ha ajudat a ampliar les fronteres del discurs humorístic, aportant una sensibilitat pròpia i diferenciada.

Publicacions: Colòmbia: El Espectador, El Heraldo de Barranquilla, El Tiempo, La Opinión de Cúcuta; Espanya: AR, Diario de Alcalá, El Batracio Amarillo, Interviú, La Razón, Mercado, Publimetro, 20 Minutos; Cuba: DDT; Brasil: Piau