Cavall Fort

Origen: 24/12/1961

Numeració: 1.118 (numerats de l’1 al 1.258, amb 140 números dobles)

Mides: 26 x 18 cm. (números de l’1 al 16) i 28,5 x 20, 5 (del número 17 en endavant)

Format: Revista

Editor: Secretariats Catequístics de Girona, Vic i Solsona / Fundació Cavall Fort / Edicions Cavall Fort

Idioma: Català

País: Espanya

Enllaços: Gran Enciclopèdia Catalana, 8TV, Arnau Solà, Artijoc, Biblioteca Armand Cardona Torrandell, BTV, Cadena SER, Catàleg de còmic en català, Cavall Fort, CCMA, Comicat, CoNCA, Contrapunt, Diputació de Barcelona, El còmic en català, El Día, El Periódico, El Rincón del Taradete, Enedelate, Ficomic, Instituto Quevedo del Humor, Kireei, L'H digital, La Vanguardia, Mecanoscrit, Nació Digital, Núvol, Tebeosfera (50 aniversario), Tebeosfera (Balears), Tebeosfera (El comic en catalán...), Tebeosfera (Revista), Territoris, Traces, Vic, Vilaweb , Viquipèdia, Wikipedia, Xarxanet,

Entrevistes:

Avui parlem amb Joma. Joan de Déu Prats. Cavall Fort, número 935. 2001

Entrevista a Pere Olivé: «Las viñetas son como una fuente de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Entrevista a Pere Olivé: «Les vinyetes són com una font de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Historieta: Entrevista con Alfonso (Es el director de Butifarra). Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Articles:

Adéu a Cesc. Mercè Canela. Cavall Fort, número 1068. 2007

Avui parlem amb Cesc. Anna Boix Sáez, Cesc, Gasull. Cavall Fort, número 887. 1989

Avui parlem amb Ramon Folch i Camarassa. Anna Boix Sáez. Cavall Fort, número 913-914. 2000

Avui parlem de Junceda. Fina Rifà. Cavall Fort. 2007

Cesc. Màxim exponent de l’humor català de la postguerra. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

En record de Josep Tremoleda. Mercè Canela. Cavall Fort, número 881-882, Barcelona. 1989

Ermengol. Joan Pieras. 1997-2006 La Massana Còmic Andorra, Comú de La Massana. 2006

Gràcies, Madorell!. Joaquim Carbó. Cavall Fort, número 1048. 2006

Joaquim Carbó per Joaquim Carbó. Redacció. Cavall Fort, número 967. 2002

Joma, els ninots amb gag. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

La prensa infantil en Catalunya. Ana Estany. Vindicación feminista, número 5, Barcelona. 1976

La visión de Terrassa de Pilarín Bayés en el Arxiu Tobella. Jordi Manzanares. Diari de Terrassa. 2008

Los comics. Juan Carlos Cucurella. Destino, número 2062. 1977

Manel. De la música a l’humor eròtic. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Més de mig segle de premsa infantil catalana presidit per “En Patufet“. Josep M. Cadena. Tele-estel, número 114, Barcelona. 1968

Pep Brocal, la revelación de lo evidente. Jaume Vidal. El País. 1996

Picanyol. Creador de móns màgics. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Pilarín. El dolç encant del dibuix ingenu. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Sabeu què és una onomatopeia?. Albert Jané. Cavall Fort, número 97. 1967

Xots, com quan era petit. Lluís Solà i Dachs. Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Bibliografia:

Moliné, Alfons. Cavall fort, el milagro catalán. Tebeos. Las revistas infantiles (p. 247-305). Asociación cultural Tebeosfera. Sevilla. 2014

Vila i Rufas, Francesc. Totes les portades d'en Cesc publicades a Cavall Fort. . Fundació Gin. Barcelona. 2011

Riera Pujal, Jordi. El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011). . Ediciones Glénat. Barcelona. 2011

Aloy, Josep Maria. Cavall Fort, 40 años con el mazo dando. Clij: Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil. 144. [s.l]. 2001

Martín, Antonio. Apuntes para una historia de los tebeos. . Ediciones Glénat. Barcelona. 2000

Jané, Albert. 25 anys de Cavall Fort. Avui del diumenge, suplement del diari Avui. 8 de febrer. Barcelona. 1987

González, Laia. Cavall Fort: 25 anys d'història. Avui del diumenge, suplement del diari Avui. 21 de desembre. Barcelona. 1986

Larreula, Enric. Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà. . Edicions 62. Barcelona. 1985

Jané, Albert. Cavall Fort, una font de material didàctic. Perspectiva escolar ; 90. [s.n]. Barcelona. 1983

Carbó, Joaquim. Revistes infantils i juvenils en català, avui. Serra d'Or. 299. Barcelona. 1978

Carbó, Joaquim. El teatre de Cavall Fort. Monografies de teatre ; 1. Edicions 62. Barcelona. 1975

Gasca, Luis. Los cómics en España. . Editorial Lumen. Barcelona. 1969

Tremoleda, Josep. Cavall Fort, una experiencia concreta. . Nova Terra. Barcelona. 1967

Cavall Fort

Aprofitant els canvis interns que el règim franquista va experimentar a partir de 1959, es van obrir petites escletxes que van fer possibles alguns fenòmens totalment inimaginables pocs anys abans com l’increment de l’edició de llibres en català o l’aparició de la Nova Cançó. En aquest context, l’activista Josep Espar i Ticó va suggerir a l’escriptor Josep Tremoleda i Roca la creació d’una revista infantil en català per tal d’afavorir el coneixement de la llengua per part dels més petits. Amb aquest objectiu, Tremoleda va reunir un grup de persones on hi havia, entre d’altres, l’escriptor Joaquim Carbó, l’il·lustrador Llucià Navarro, la pedagoga Marta Mata i el dibuixant i humorista gràfic Cesc.

El grup promotor volia fugir tant del model antiquat d’En Patufet i altres revistes d’abans de la guerra com del de les publicacions comercials en castellà del moment, en especial les de l’Editorial Bruguera. Volien acostar-se més aviat als nous corrents educatius europeus, que aviat arribarien a les escoles catalanes. Una qüestió que va resultar especialment controvertida dins d’aquell grup va ser la presència d’historietes a la revista, que alguns pedagogs com Artur Martorell consideraven superficials i antididàctiques. Però Josep Tremoleda i Marta Mata estaven convençuts de l’atractiu de les historietes sobre els joves lectors i van aconseguir que es repartissin les pàgines de la revista al cinquanta per cent. Per raons de viabilitat econòmica, es va decidir que Cavall Fort només es vendria per subscripció.

Però obtenir el permís d’edició d’una revista infantil en català no era gens fàcil en ple franquisme, per la qual cosa es va buscar l’aixopluc de l’Església Catòlica. Així, el desembre de 1961 va sortir el primer número de Cavall Fort, que figurava com “editada pels Secretariats Catequístics de Girona, Vic i Solsona”, malgrat que la redacció era a Barcelona. Sembla que el nom de la publicació, que fa referència al tradicional joc infantil, va ser suggerit per una tia d’Espar i Ticó.

En aquell primer número hi van debutar les sèries Quina trepa! de Jordi Pineda Bono, Pitof de Granero i Jep Esports S. L. (més endavant, Jep i Fidel) de Madorell, que es convertiria en una de les més característiques de la revista. A partir del número 5 es van començar a incloure historietes estrangeres, sobretot de l’editorial anglesa Fleetway.

Cesc va publicar la seva primera portada per a Cavall Fort a aquest número 5, que va marcar la línia de la publicació en aquest aspecte durant molts anys. Cesc va arribar a signar 110 portades de Cavall Fort fins a la seva mort l’any 2006, entre les quals figuren totes les dels números de Nadal.

Al número 17 va arrencar una segona etapa, amb un format una mica més gran i més pàgines, i es van publicar per primera vegada materials de l’editorial belga Dupuis, com les sèries Jan i Trencapins (Johan et Pirlouit) i La patrulla dels Castors (La Patrouille des Castors). Des d’aquell moment, Cavall Fort donaria a conèixer a Catalunya moltes sèries d’historietes de procedència franco-belga com els clàssics Sergi Grapes (Gaston Lagaffe) o Els Barrufets (Les Schtroumpfs), traduïdes per Albert Jané. De fet, algunes d’aquestes sèries franco-belgues es van publicar en català abans que en castellà.

L’any 1965 Cavall Fort va passar de mensual a quinzenal. Aquell mateix any va sortir la col·lecció Anxaneta, àlbums amb històries completes que s’havien publicat per capítols a la revista. Gairebé de forma simultània va aparèixer la línia de discos infantils Discoteca Cavall Fort i, el 1967, van començar els cicles de teatre organitzats per la revista al Teatre Romea. Joan Miró va fer desinteressadament la portada del número 44 i, més endavant, altres grans artistes catalans s’hi van afegir, entre ells Antoni Tàpies (número 82 i 400), Joan Josep Tharrats (número 125) o Josep Maria Subirachs (número 168).

Al número 89 (1966) va començar a publicar-se La casa sota la sorra, adaptació a la historieta de la novel·la homònima de Joaquim Carbó amb dibuixos de Madorell que va marcar l’inici de la sèrie Les aventures de Pere Vidal. Ot, el bruixot, de Pincanyol, una altra de les sèries emblemàtiques de la revista, va debutar al número doble 215-216 (1971). El còmic històric d’Oriol Garcia Quera s’ha anat publicant intermitentment amb èxit a la revista des de 1987.

Pensant en els lectors més petits, Cavall Fort va incorporar al número 659 (1989) el suplement El Tatano, de vuit pàgines i periodicitat bimestral. L’any 2005 El Tatano es va convertir en una publicació mensual independent de 28 pàgines. A partir de 1976 es va fer una edició especial de Cavall Fort adaptada a la varietat dialectal balear amb la qual La Caixa obsequiava als seus clients de les Illes.

Josep Tremoleda va continuar a la direcció de Cavall Fort fins el 1979, quan va ser rellevat per Albert Jané. Des de 1997 la directora és Mercè Canela. L’any 1991 es va constituir la Fundació Cavall Fort per finançar i assegurar l’edició de la revista, encara que la referència als “Secretariats Catequístics de Girona, Vic i Solsona” es va mantenir durant uns anys.

La revista ha rebut nombrosos premis i reconeixements per la seva tasca a favor de la llengua i la cultura catalanes, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi que se li va concedir el 1987. Amb motiu del cinquantenari de la revista es van organitzar diversos actes commemoratius durant l’any 2012: un acte oficial, diverses exposicions i la producció del documental Món Cavall Fort. Actualment, Cavall Fort és la revista d’historietes més veterana de tot l’estat espanyol que es continua publicant i es segueix venent bàsicament per subscripció. Les col·laboracions pròpies i les adaptacions foranes segueixen mantenint un gran nivell de qualitat.

Principals col·laboradors: Abad, Roser Agell, Frederic Anguera, Lluís Albert Arrufat, Ricard Arrufat, Dino Attanasio, Jordi Badesa, Marta Balaguer, Arnal Ballester, Guy Bara, Francesc Bofill, Bono, Antoni Bosch Penalva, Marc Brocal, Pep Brocal, Bou, Mercè Canals, Miguel Calatayud, Roser Capdevila, Joaquim Carbó, Ricard Castells, Cesc, Jean-Michel Charlier, Pierre Christin, Guillem Cifré, David Cirici, Helena Cortés, Marc Cuadrado, Étienne Davodeau, Maria Dolz, Toni Donada, Teresa Duran, Franquin, Fer, Jean-Yves Ferri, Fred, Oriol Garcia Quera, Philippe Gaucker, Montse Ginesta, René Goscinny, Greg, Mariano Hispano, Christian Inaraja, Francesc Infante, Ivà, Albert Jané, Pere Joan, Joma, Joub, Òscar Julve, Manu Lacernet, Joan Lleó, Alfonso López, Cristina Losantos, Madorell, Ferrer, Carles Martí, Andreu Martín, Masferrer, Marc Mateu, Max, Patrick McDonnell, Jean-Claude Mezières, Carles de Miguel, Mitacq, Mittéï, Isidre Monés, Ricard Monrós, Morris, Joan Mundet, Llucià Navarro, Grazia Nidasio, Maria Novell, M. Àngels Ollé, Óscar, Rubén Pellejero, Peyo, Picanyol, Pilarín Bayés) Esther Prim, Quico (Francesc Bofill), Raf, Roc Riera Rojas, Marcel Remacle, Fina Rifà, Carles Roman, Enric Sió, Carme Solé, Mariel, M. Tillieux, Montse Tobella, Tom, Jordi Viladoms, Pere Virgili, Marc Wasterlain, Xots.

Principals sèries: Alfons Delmar (Tini Donada), Anant pel món (Enric Sió), Aníbal i Victòria (Alfons López, Xavier Roca), Aquil·les Taló (Achille Talon) (Greg), Les aventures de Pere Vidal (Madorell, Carbó), L’avi Quim (Le vieux Nick), Els Barrufets (Les Schtroumpfs) (Peyo), Benet Tallaferro (Benoît Brisefer) (Peyo), Bet i Bob, En Camús (Xots, Mautro), Els Cepats (Manel Ferrer), Cresques (Joma), Les aventures de Dick Bannion (Tremosell), El Dog i el Muix (Mutts), Enriqueta (Henriette), Espagueti (Spaghetti), Espirú i Fantàstic (Spirou et Fantasio), Estefi (Stefi)  (Grazia Nidasio), Els Estornells (Bosch Penalva), Fabi i Fedó (Carles Roman), Felip Marlot, detectiu (Francesc Infante, Carbó), Feudals (Oriol Garcia Quera), Filalici (Philémon) (Fred), Gil Pupil·la (Gil Jourdan) (Tillieux), Grau i Segismon (Oriol Garcia Quera), El grumet Roger i la tortuga Tula (Dick Terrapyne and Myrtle the Turtle), L’inefable Felip (L’indésirable Desiré), Jan i Trencapins (Johan et Pirlouit) (Peyo), Jana Passavant (Jeanette Pointu), Jep i Fidel (Madorell), Kid Paddle, L'avi Nick (Vieux Nick) (Marcel Remacle), Lucky Luke (Morris, Goscinny), Marta (Violante), Massagran (Madorell, Ramon Folch), Maurici Bonull (Marc Brocal, Pep Brocal), Max i Zoé, Max l’explorador (Max l’explorateur) (Guy Bara), Mireia (Jenny), Món de mumerons (Esther Prim, Marta Balaguer), Ornis (Quim Bou), Ot el bruixot (Picanyol), El país dels vòlics, Papyrus (Lucien De Gieter), Parker i Badger, La patrulla dels Castors (La Patrouille des Castors) (Michel Tacq, Jean-Michel Charlier), Pep Antic (Isidre Monés), Pesquis i Baliga (Jordi Viladoms), Pitof (Granero), Quim Sidral (Masferrer), Quina trepa! (Bono), Retorn a la terra (Retour à la terre) (Larceret), Roc Roca (Lluis Albert), Sandy, Sense adreça coneguda, Sergi Grapes (Gaston Lagaffe) (Franquin), Temps d’espases (Oriol Garcia), Tirant Lo Blanc (Jordi Bullbena), Valerià (Valérian) (Christin, Mezieres), Zig i Zag (Francesc Infante).

Compartir