Clàssics de l’humor gràfic a Catalunya (1845-1939)

Catalunya és un país amb una llarga tradició periodística i una arrelada tradició de premsa satírica i humorística. La intensa activitat editorial que es desenvolupa a Barcelona des del segle XVIII, i també la proliferació de revistes satíriques que es miraven el poder des de la distància, van afavorir l’aparició de diverses generacions de dibuixants de gran talent. Al tombant del segle XX, Barcelona fou una de les capitals mundials del dibuix d’humor i les seves revistes i els seus ninotaires esdevenen referents imprescindibles. El crític d’art cubà Bernardo G. Barros ho certificava en el seu tractat La Caricatura Contemporánea (Ed. América, Madrid, 1916, vol II): “Por eso resulta muy justo afirmar que hoy residen en Cataluña los humoristas españoles perfectamente capacitados para obtener un puesto en la evolución universal de dicho arte. Verdaderos maestros que junto a una gráfica notable, dominadora de la psicología, colocan muy a menudo, el acierto de unas leyendas que no he visto ni he podido aplaudir en Madrid”.

Coberta


Publicació:

La Flaca

La premsa satírica s’inicia a Espanya el 1735 amb El Duende Crítico de Madrid, però no pren embranzida fins ben entrat el segle XIX amb publicacions com El Zurriago (1821) o Fray Gerundio (1837). A Catalunya, les publicacions pioneres són El Lechuguino a la Dernière, aparegut el 1830, i que serà seguida per El Carlino (1836), Sancho Gobernador (1836) o Lo Pare Arcàngel (1841), que serà la primera publicació satírica escrita en català. La majoria de les publicacions es dediquen a realitzar una furibunda crítica política aixoplugades sota el paraigua de la sàtira, i tindran contínues topades amb la censura. El Cañón Rayado (1859), Gil Blas (1864), o La Flaca (1869) són les publicacions més significatives d’aquest període, tant per la seva duració com per la qualitat dels col·laboradors gràfics, amb noms com Josep Lluís Pellicer, Eusebi Planas o Tomàs Padró, que formen la generació pionera de l’humor gràfic del nostre país. Barcelona serà la seu d’algunes de les millors publicacions humorístiques del país, des de La Campana de Gràcia (1870) i L’Esquella de la Torratxa (1879) de l’editor López, que comptaren amb el llapis d’Apel·les Mestres, Manuel Moliné, Marià Foix o Llorenç Brunet.