Junceda

Junceda fou el dibuixant humorístic i il·lustrador més complert i interessant a la Catalunya del seu temps. El seu primer cognom era compost (García-Junceda), però ell solia signar Junceda, J., J. G-Junceda ocasionalment, o bé publicava el seu treball anònimament quan apareixien diverses obres seves al mateix número d’una revista. Durant anys també va emprar el pseudònim Titella al setmanari El Patufet, i quan col·laborava amb revistes nacionalistes catalanes com La Tralla unia les dues jotes del seu nom de pila i cognom, creant una espècie de nota musical.

Fill i nét de militars, els seus oncles també pertanyien a l’exèrcit, igual que els amics més propers de la família com el tinent coronel Granados, pare del compositor Enric Granados (padrí de Junceda en el seu bateig). El castellà era la llengua amb la què tots ells es comunicaven. La família García-Junceda, per mediació del pare, era molt aficionada a la lectura, la música i la cultura en general, per la qual cosa el jove Junceda i els seus dos germans van rebre una educació molt oberta respecte a la seva època, fet que explica l’evolució del dibuixant vers posicions catalanistes. Quan era petit, el que més li agradava era dibuixar animals, cavalls sobretot, i caricatures.

Com era habitual en aquella època entre les famílies benestants, va ser una dida qui es va fer càrrec de Junceda en la seva primera infància. Però Junceda fou molt mal alimentat, fins al punt que gairebé va perdre la vida. El seu pare el va rescatar i va aconseguir que es recuperés, tot i que li van quedar seqüeles que arrossegaria tota la vida. Va estudiar el batxillerat a Barcelona i a Lleida i, després de la mort del seu pare, la família el va instar a optar per la carrera militar. El van enviar a Toledo, on va estudiar per a les oposicions a cadet de l’Acadèmia d’Infanteria, però va suspendre els examens. Va tornar llavors a la Ciutat Comtal on un antic militar, soci dels grans magatzems El Siglo, el va contractar com a comptable de l’empresa. Fer de comptable no li agradava gaire i el jove Junceda aprofitava les estones lliures per dibuixar ninots. Un company malintencionat el va delatar per fer que l’acomiadessin, però la direcció va decidir aprofitar les seves habilitats com a dibuixant i el va traslladar a la secció que s’encarregava de confeccionar l’extens catàleg de productes que venien. Aquesta feina tampoc era gaire del gust de l’artista, però li va permetre agafar pràctica amb el llapis.

Interessat per les revistes d’humor gràfic, es va oferir espontàniament per treballar a varies d’elles, sense cap sort. Finalment, a finals de 1902, va enviar uns dibuixos al setmanari ¡Cu-Cut!, signant com a Ribera (el segon cognom de la seva mare), i la revista el va convidar a una entrevista dins de la seva secció de respostes a col·laboradors espontanis. S’hi va presentar, van acceptar els dibuixos que va mostrar, li van assignar una retribució per cada dibuix i el van convidar a enviar-ne més. Encara no era un dibuixant del tot format, i la seva inspiració en models de publicacions allunyades de la línia de ¡Cu-Cut! era palesa, però Gaietà Cornet, el director artístic del setmanari, creia en les seves possibilitats creatives en l’àmbit de l’humor gràfic i el va recolzar.

Entusiasmat per aquella oportunitat, Junceda va enviar nous dibuixos i es va sotmetre a una prova especial per tal de demostrar que sabia ser original després de que un anònim l’acusés de limitar-se a copiar. Malgrat tot, mai li van pagar per la seva feina i, convençut de que l’estaven estafant, va posar fi a la col·laboració. El que va succeïr en realitat va ser que l’encarregat de pagar-li es quedava els diners i, un cop es va aclarir l’incident, Junceda va passar a formar part de la nòmina de dibuixants i aviat es va convertir en un element molt important de la publicació, arribant a convertir-se en membre del consell de redacció.

Junceda es va integrar a la publicació tant humanament, va connectar amb els seus companys Gaietà Cornet, els germans Manuel i Josep Maria Folch i Torres, Eduard Coca Vallmajor (K.O.K.), Feliu Elias, Apa, Joan Llaverias, Josep Morató i Ricard Opisso, així com amb l’editor Josep Baguñà, com ideològicament. La publicació, moguda amb precisió editorial, responia a l’ideari patriòtic catalanista. Posteriorment, Junceda, referint-se als seus inicis, diria de sí mateix que era una “casa fundada el 1902”, com fan els establiments que presumeixen de la seva antiguitat.

La dècada entre 1902 i 1912 va ser molt important per a la seva maduresa artística i el compromís polític del dibuixant. Un dels seus acudits gràfics, que contraposava una victòria electoral catalanista amb les derrotes de l’exèrcit espanyol, publicada el 23 de novembre de 1905, va motivar un assalt militar a la redacció de ¡Cu-Cut!, la suspensió de la publicació i l’aprovació de la Llei de Jurisdiccions, que sotmetia els delictes contra l’exèrict a tribunals militars.

Junceda va participar en altres publicacions de l’editorial Baguñà, com ara En Patufet, Mundial Humor, Virolet i Esquitx, entre moltes d’altres (La Tralla, Metralla, La Nova Tralla, La Tralla del carreter, La Senyera, Literatura sensacional, De tots colors, Papitu, Or i Grana, El Gall, La Piula, L’Estevet, D’ací i D’Allà, Bella Terra, Pro Ex Libris, Bon Seny, Cuca Fera, Els contistes catalans, Llegiu-me, El Senyor Canons, El Foc, El lliri blanc, L’Àngel, Recull, etc).

També cal destacar l’elaboració de les portades dels contes que la publicació En Patufet repartia setmanalment entre els seus subscriptors i les il·lustracions dels contes de la Biblioteca Patget, molts d’ells escrits per Josep M. Folch i Torres (els més coneguts dels quals són: Aventures extraordinàries d'en Massagran, Noves aventures d'en Massagran, En Bolavà, detectiu, Aventures d'en Bolavà al país dels xinos, La família del capità Delmar; Els fills del capità Delmar; La fortuna d'en Pere Virolet, El retorn accidentat d'en Virolet, La vida extraordinària de Jaumó Rabadà i La glòria d'en Jaumó Rabadà).

L’estreta col·laboració entre Josep Maria Folch i Torres i Junceda va portar a Junceda a il·lustrar durant molts anys els textos de l’autor (que al principi signava com a El Narrador gentil, i després va passar a fer-ho amb el seu nom) a la secció Pàgines viscudes del setmanari En Patufet, molt popular a la majoria de llars catalanes.

A més, Junceda també va dibuixar cartells, anuncis, fulletons, capçaleres comercials, estampes de comunió, imatges pietoses i tota mena d’encàrrecs. Fervent catòlic (sense caure en l’extremisme) va participar en els calendaris de La Lliga del Bon Mot i a les revistes de divulgació piadosa de la Balmesiana. El seu humor fi i elegant servia de manera eficaç els propòsits deïficants que el guiaven. Es va interessar pels gravats i són notables alguns dels seus aiguaforts, com el que va realitzar sobre Sant Jordi on se’l veu, cansat després de lluitar contra el drac, marxant a cavall tot i arrossegant el cadàver de la bèstia. La lectura, la música i l’astronomia van ser algunes de les seves aficions més vives.

Publicacions: ¡Cu-Cut!, Garba, En Patufet, Mundial Humor, Virolet, Esquitx, La Tralla, Metralla, La Nova Tralla, La Tralla del carreter, La Senyera, Literatura sensacional, De tots colors, Papitu, Or y Grana, El Gall, La Piula, L’Estevet, D’ací i D’Allà, Bella Terra, Pro Ex Libris, Bon Seny, Cuca Fera, Els contistes catalans, Llegiu-me, El Senyor Canons, El Foc, El lliri blanc, L’Àngel, Recull.